Transdisciplinariedad entre arte, ciencia y tecnología: superación de fronteras en las propuestas didáctico-expositivas de Karin Ohlenschläger en su etapa como directora de LABoral Gijón

Víctor Murillo Ligorred; Nora Ramos Vallecillo

doi:10.7238/artnodes.v0i32.411828

PDF (Castellano) ePUB (Castellano)

Citacions a Google Acadèmic

DOI: https://doi.org/10.7238/artnodes.v0i32.411828

Víctor Murillo Ligorred

Universitat de Saragossa. Professor de la Facultat d’Educació

https://orcid.org/0000-0001-6829-1738

Nora Ramos Vallecillo

Universitat de Saragossa. Professora de la Facultat d’Educació

https://orcid.org/0000-0002-4524-7459

La necessitat d’integrar els diferents sabers perquè els futurs mestres d’educació primària treballin de manera globalitzada a les aules respon a les necessitats del present. La dissolució constant de les fronteres dels mons físics i digitals requereix que sapiguem adaptar-nos al món en què vivim de manera conscient. En aquest sentit, Ohlenschläger, en la seva etapa com a directora de LABoral Centro de Arte y Creación Industrial de Gijón porta al capdavant una proposta iniciada anteriorment en MediaLab Madrid que, prenent com a referència espais com el ZKM alemany, d’educació transdisciplinària, assumeix que estem immersos en un procés de transformació en els models educatius que pot situar-se entorn d’una comprensió des de les arts. Per això, l’article aborda la transdisciplinarietat didàctica des de la necessitat d’integrar-la per a l’adquisició de sabers i competències, mitjançant la metodologia STEAM (Sciences, Technology, Engineering, Art, Mathematics), en l’alumnat de totes les etapes. Per exemplificar-lo, es presenten alguns dels projectes didàctic-artístic-científics que se situen com a autèntics baluards d’innovació i transgressió, posats ja en pràctica en el Rhode Island School of Design a principis del segle XXI i que, tanmateix, no han tingut ressò ni difusió a Espanya fins a l’aprovació de la nova llei educativa el 2022. Així, es para atenció a aquests enfocaments metodològics, i s’afegeix que és la tecnologia la que s’integra com a part fonamental del procés d’ensenyament-aprenentatge en els nostres dies. Finalment, presentem unes conclusions centrades en el desenvolupament d’una educació que posin en pràctica els futurs mestres per formar els habitants de la segona meitat del segle XXI.

Paraules clau

art, ciència, educació, museus, STEAM

Com citar

Murillo Ligorred, Víctor; and Ramos Vallecillo, Nora. “Transdisciplinarietat entre art, ciència i tecnologia: superació de fronteres en les propostes didacticoexpositives de Karin Ohlenschläger en la seva etapa com a directora de LABoral Gijón”. Artnodes, no. 32, pp. 1-11, doi:10.7238/artnodes.v0i32.411828.

Drets

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Víctor Murillo Ligored, Nora Ramos Vallecillo, 2023

Drets d'autor

Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografies de l'autor/a

Víctor Murillo Ligorred, Universitat de Saragossa. Professor de la Facultat d’Educació

Doctor en Filosofia (2016, Universitat de Saragossa) i llicenciat en Belles arts (2008) per la Universitat de Salamanca. Curs d’adaptació pedagògica (CAP) en la Facultat de Ciències de l’Educació (Saragossa, 2009). Ha presentat nombrosos treballs en congressos internacionals sobre educació i art i explora, al costat del vessant estètic en l’educació, les relacionis art-ciència per a la formació dels futurs mestres, on treballa i publica articles de recerca des de l’any 2018. Actualment, és membre del Claustre de professors de la Facultat d’Educació de la Universitat de Saragossa en el Departament d’Expressió Musical, Plàstica i Corporal.

Nora Ramos Vallecillo, Universitat de Saragossa. Professora de la Facultat d’Educació

Doctora en Educació (2019, Universitat de Saragossa), llicenciada en Belles arts (1999) en la Universitat Pública del País Basc i diploma d’estudis avançats (2006) en la Facultat d’Història de l’Art de Saragossa, amb un període docent de doctorat en el Departament d’Història de l’Art i la Música dins del programa El Arte en la Historia a la Universitat Pública del País Basc (2000). Curs d’adaptació pedagògica (CAP) en la Facultat de Ciències de l’Educació (Saragossa, 2002). Acreditada per l’ANECA, ha dut a terme nombrosos cursos de formació enfocats tant a la pràctica artística com a la recerca i a la didàctica. Actualment, és membre del claustre de professors de la Facultat d’Educació de la Universitat de Saragossa en el Departament d’Expressió Musical, Plàstica i Corporal.

Referències

Aguirre, Imanol. «Hacia una narrativa de la emancipación y la subjetivación desde una educación del arte basada en la experiencia». Docencia, n.º 57 (2015): 5-15.

Ander-Egg, Ezequiel. El taller: una alternativa de renovación pedagógica. Buenos Aires: Editorial Magisterio del Río de la Plata, 1999.

Augsburg, Tanya. Becoming transdisciplinary: An introduction to transdisciplinary studies. Kendall/Hunt, 2015.

Bandura, Albert. «Ejercicio de la eficacia personal y colectiva en sociedades cambiantes». En: A. Bandura (Coord). Autoeficacia: Cómo afrontamos los cambios de la sociedad actual. Bilbao: Editorial Desclée de Brouver, 1997.

Bermudez, Gonzalo y Ana De Longhi. «La Educación Ambiental y la Ecología como ciencia. Una discusión necesaria para la enseñanza». Revista Electrónica de Enseñanza de las Ciencias, vol. 7, n.º 2 (2008): 275-297.

Boix-Mansilla, Veronica y Elisabeth Dawes. «Target assessment of students’ interdisciplinry work: An empirically grounded framework proposed». The Journal of Higher Education, vol. 78, n.º 2 (2007): 215-237 DOI: https://doi.org/10.1353/jhe.2007.0008

Borroy, Juan. «El magisterio como agente de innovación pedagógica». Educar, vol. 51, n.º 2 (2013): 239-258.

Bransford, John, Linda Darling-Hammond y Pamela LePage. «Introduction». En: L. Darling-Hammond&J.Bransford (eds.). Preparing Teachers for a Changing World: What Teachers Should Learn and Be Able to do, primera edición (2005): 1-39. Jossey-Bass.

Davies, Martín y Marcia Davlin. Transdisciplinary higher education: Implications for teaching and learning. Melbourne. Centre for the Study of Higher Education, 2007.

Eger, John. «The Congressional STEAM Caucus may turn STEM to STEAM in the reauthorization of ESEA». Huffpost (2015, November 24). www.huffingtonpost.com/john-m-eger/stem-may-become-steamoffi_b_8634126.html

Fernández-Pérez, Manuel. Así enseña nuestra universidad. Hacia la construcción crítica de una didáctica universitaria. Madrid: Universidad Complutense, 1994.

Fosnot, Catherine Twomey. «Constructivism: A psychological theory of learning». En: C. T. Fosnot (ed.). Constructivism: Theory, perspectives, and practice (1996): 8-33. Teachers College Press.

Gardner, Howard. Inteligencias múltiples. Barcelona: Paidós, 2019.

Gell, Alfred. Art and agency. An anthropological therory. Oxford: Clarendon Press, 1998.

Hillman, Susan, Diane Bottomley, Craig Raisner y Betsy Malin. «Learning to practice what we teach:Integrating elementary education methods courses». Action in Teacher Education, vol, 22, n.º 2 (2000): 1-9. DOI: https://doi.org/10.1080/01626620.2000.10463043

Laboral Centro de Arte y Creación Industrial. Laboralcentrodearte.org, (s.f.). [Fecha de consulta: 3 de diciembre de 2022]. http://www.laboralcentrodearte.org/es/exposiciones/pasadas

Laboral Centro de Arte y Creación Industrial, educación. s.f. http://www.laboralcentrodearte.org:7080/laboral/es/educacion/?b_start:int=700 (último acceso: 31 de mayo de 2023).

Laboral Centro de Arte y Creación Industrial. Laboralcentrodearte.org, (s.f.). [Fecha de consulta: 31 de mayo de 2023]. http://laboralcentrodearte.org:7080/laboral/es/educacion/prueba/escolar?b_start:int=0

León, Giselle. «La formación transdisciplinaria de los profesores: una necesidad del proceso de enseñanza y aprendizaje de las ciencias». Ensayos Pedagógicos, vol. 5 (2010): 119-130. DOI: https://doi.org/10.15359/rep.5-1.5

Liao, Christine. «From Transdisciplinary to Transdisciplinary: An Arts-Integrated Approach to STEAM Education». Art Education, vol. 69, n.º 6 (2016): 44-49. DOI: https://doi.org/10.1080/00043125.2016.1224873

Loughran, John y Amanda Berry. «Modeling by Teacher Educators». Teaching & Teacher Education, vol. 21, n.º 2 (2005): 193-203. DOI: https://doi.org/10.1016/j.tate.2004.12.005

López-Martínez, María Dolores y Lydia Moreno. «La instalación artística como propuesta didáctica para fomentar el desarrollo social en educación infantil». En: M.D. López, E.C. Mesas y E. Santos (coord.). Interacciones artísticas en espacios educativos y comunitarios, (2019): 241-266. Nau Llibres.

Lunenberg, Mieke, Fred Korthagen y Anja Swennen. «The teacher educator as a role model». Teaching and Teacher Education, vol. 23, n.º 5 (2007): 586-601. DOI: https://doi.org/10.1016/j.tate.2006.11.001

Mesa-Medina, Óscar y Rafael Marfil-Carmona. «Diferencias de género en la relación socioafectiva virtual e implicaciones educomunicativas en la red Tinder». En: M.d.R. Cruz-Díaz, F.J. Caro González y A. Ramírez García (ed.). Uso del teléfono móvil, juventud y familia (2018): 65-90. Sevilla: Egregius.

Morín, Edgar. Complexité restreinte, complexité générale, en Intelligence de la complexité. Épistémologie et pragmatique. Éditions de l’Aube, 2007: 28-64. DOI: https://doi.org/10.3917/herm.lemo.2013.01.0028

Murillo-Ligorred, Víctor, Francisco Javier Serón Torrecilla y Alfonso Revilla. «Arte y ciencia en la formación de maestros: una propuesta transdisciplinar de aprendizaje de la luz y el color a través de la obra de Ignacio Fortún». AACA Digital, n.º50 (2020).

Murillo-Ligorred, Víctor y Nora Ramos-Vallecillo. «Museo, industrias culturales y patrimonio. Entrevista con Karin Ohlenschläger, directora de LABoral Gijón. Noviembre de 2020». Arte, Individuo y Sociedad, vol. 35, n.º 1 (2023): 311-318. DOI: https://doi.org/10.5209/aris.84275

Nicolescu, Basarad. «The transdisciplinary Evolution of the University Condition for Sustainable Development». Bulletin Interactif du Centre International de Recherches et Études transdisciplinaires, n.° 12 (1997).

Perera, Fernando. «Proceso de enseñanza-aprendizaje. Transdisciplinariedad o integración». Varona n.º 48-49 (2008): 43-39

Manzini, Ezio. Design, when everybody designs: An introduction to design for social innovation. Traducido por Rachel Coad. Boston, Massachusetts: The MIT Press, 2015. DOI: https://doi.org/10.7551/mitpress/9873.001.0001

Marfil-Carmona, Rafael, Elisa Hergueta Covacho y Cristina Villalonga Gómez. «El factor relacional como elemento estratégico en la comunicación publicitaria». Anàlisi. Quaderns de Comunicació i Cultura, n.º 52 (2015): 33-46. DOI: https://doi.org/10.7238/a.v0i52.2392

Mueller, Johannes. «Citizen design science: A strategy for crowd-creative urban design». Cities, n.º 72 (2017): 181-8. DOI: https://doi.org/10.1016/j.cities.2017.08.018

Rojo, Miguel. «Laboral Centro de Arte ya destina este año a proyectos educativos la mitad de sus recursos». El comercio, (2021). https://www.elcomercio.es/culturas/laboral-centro-arte-gijon-proyectos-educativos-20210330015020-ntvo.html

Ruiz de Velasco, Ángeles y Javier Abad. «Lugares de juego y encuentro para la infancia». Revista Iberoamericana de Educación, n,º 71 (2016): 37-62. DOI: https://doi.org/10.35362/rie7103

Scolari, Carlos. Hipermediaciones: Elementos para una Teoría de la Comunicación Digital Interactiva. Gedisa, 2008.

Serón, Francisco Javier. El aprendizaje basado en proyectos Arte, Ciencia, Tecnología y Sociedad en el bachillerato artístico. Una Metodología para el aprendizaje de contenidos científicos. Tesis doctoral. Universidad de Zaragoza, 2015.

Serón Torrecilla, Francisco Javier. «El Enfoque STEAM: Diseño Participativo En Una Experiencia De Ciencia Ciudadana». AusArt, vol. 8, n.º 1 (2020). DOI: https://doi.org/10.1387/ausart.21474

Serón Torrecilla, Francisco Javier y Víctor Murillo-Ligorred. «Arte contemporáneo y STEAM en la formación de maestros de educación primaria: intersecciones Arte y Ciencia». AusArt, vol. 8, n.º 1 (2020). DOI: https://doi.org/10.1387/ausart.21462

Vygostky, Lev Semionovich. Pensamiento y Lenguaje. La Pléyade, 1978.

Wagensberg, Jorge. El pensador intruso: El espíritu transdisciplinario en el mapa del conocimiento. Madrid: Tusquets Editores, 2014.

Yakman, Georgette. «STEAM Education: An overview of creating a model of integrative education». Tesis. Virginia Polytechnic and State University, 2008.

Yakman, Georgette y Lee Hyonyong. «Exploring the exemplary STEAM education in the U.S. as a practical educational framework for Korea». Journal of the Korean Association for Science Education, vol. 32, n.º 6 (2012): 1072-1086. DOI: https://doi.org/10.14697/jkase.2012.32.6.1072.