El patrimoni educatiu, element d'una pedagògia cultural i ciutadana

El present article desenvolupa els eixos de pensament que s’estan elaborant des de diferents angles sobre el patrimoni educatiu. Una revisió sobre la importància de les aportacions de les investigacions a l’entorn del patrimoni educatiu permet assenyalar els punts d’inflexió dels museus pedagògics en l’actualitat. Entre aquests destaca la influència que els museus pedagògics, a través de les seves activitats de recerca, difusió i formació, exerceixen en la conformació d’una pedagogia cultural i ciutadana. Amb la irrupció d’una pedagogia d’encuny culturalista, els museus pedagògics recuperen els fonaments i formes de creació de discurs de la pedagogia cultural sorgida a l’inici del segle XX, tot introduint les aproximacions etnogràfiques en les arrels dels estudis i investigacions. D’altra banda, també ressalta el fet que els museus pedagògics resignifiquen la seva acció a partir de les pedagogies ètiques que atorguen un paper principal als projectes de ciutadania. Així, doncs, ambdós aspectes, cultura i ciutadania, es perfilen com els trets diferencials dels museus pedagògics actuals. A més, aquesta caracterització requereix encara d’una reflexió sobre el sentit i amplitud dels canvis introduïts en els projectes museístics.
_____________________________________________

Le présent article développe les axes de la pensée autour du patrimoine éducatif qui sont en cours d’élaboration depuis différentes perspectives. Une révision de l’importance des apports des recherches autour de ce patrimoine permet de signaler les points d’inflexion des musées pédagogiques dans l’actualité. Parmi ceux-ci, on met l’accent sur l’influence que les
musées pédagogiques exercent, au travers de leurs activités de recherche, de diffusion et de formation, dans la conformation d’une pédagogie culturelle et citoyenne. Avec l’irruption d’une pédagogie de pénétration de la culture, les musées pédagogiques récupèrent les fondements ainsi que les formes de création du discours de la pédagogie culturelle surgie au début du XXe siècle, tout en introduisant les approches ethnographiques dans les bases des études et des recherches. D’autre part, on remarque aussi le fait que les musées pédagogiques redessinent leur action à partir des pédagogies éthiques qui accordent un rôle principal aux projets de citoyenneté. Ainsi, les deux aspects, culture et citoyenneté, se profilent comme étant les traits spécifiques des musées pédagogiques actuels. En outre, cette caractérisation requiert encore une réflexion sur le sens et l’ampleur des changements introduits dans les projets muséaux