Responsabilitat civil de l’oracle: intersecció entre el dret privat i els contractes intel·ligents
Article Sidebar
Main Article Content
Aquest article aborda la interacció entre la tecnologia blockchain, els oracles i el dret privat; se centra en la responsabilitat civil dels oracles, que proporcionen dades essencials per als contractes intel·ligents. Així mateix, destaca els desafiaments de precisió i manipulació d’informació, amb èmfasi en la necessitat de regulacions adaptatives per a protegir els interessos involucrats i promoure una integració tecnològica justa. Els tòpics abordats són: el problema de l’oracle de blockchain, els desafiaments de la seva centralització, els riscos d’errors de l’oracle, l’aprofitament maliciós del sistema i el risc de col·lusió. L’estudi ressalta també la importància d’una col·laboració estreta entre juristes i tecnòlegs per a crear un marc legal que afronti eficaçment els dilemes legals i ètics emergents en l’era digital.
Article Details

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0.
(c) Eduardo Andrés Calderón Marenco, Jimmy Enrique Garzón Solano, Romina M. Sánchez Silveyra, Guillermo O. Sal, Gabriel Ravelo-Franco, 2025
Drets d'autor
Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Eduardo Andrés Calderón Marenco, Universitat Cooperativa de Colòmbia
Doctor en Dret (Universidad Externado de Colombia) i màster en Dret dels Negocis Internacionals (Universitat Iberoamericana de Mèxic). Investigador postdoctoral en la Universitat Pública de Navarra i la Universitat Americana. Professor i investigador en la Universitat Cooperativa de Colòmbia, docent de mestratge i doctorat en dret a Nicaragua i Mèxic. Coordinador de cotuteles doctorals, avaluador de revistes indexades i membre de comitès editorials internacionals. Codirector de la Revista Científica de Estudios Sociales. Investigador júnior pel SNCTeI (Colòmbia) i coordinador general de la Red Iberoamericana de Investigadores e Investigadoras - Nodo Socio Jurídico.
Jimmy Enrique Garzón Solano, Universitat Cooperativa de Colòmbia
Enginyer de sistemes amb àmplia experiència en tecnologies de la informació. Graduat en 2008, especialitzat en Xarxes de Telecomunicacions (2013) i magíster en Gestió de TI (2019). Professor des de 2009 en la Universitat Cooperativa, on lidera projectes acadèmics i investigativos en tecnologia i xarxes. Competent en gestió d’infraestructura TI i en la formació de professionals en el sector tecnològic.
Romina M. Sánchez Silveyra, Universitat de Concepción de l’Uruguai, l’Argentina
Advocada per la Universitat de Concepción de l’Uruguai, matriculada en el Col·legi de l’Advocacia d’Entre Ríos, l’Argentina. Maestranda en Dret Privat per la Universitat Nacional de Rosario. Docent i investigadora de la carrera d’Advocacia de la Facultat de Ciències Jurídiques i Socials de la Universitat de Concepción de l’Uruguai. Coordinadora per la Universitat de Concepción de l’Uruguai en la Red Iberoamericana de Investigadores e Investigadoras - Nodo Socio Jurídico.
Guillermo O. Sal, Universitat de Concepción de l’Uruguai, l’Argentina
Advocat per la Universitat Nacional de Lomas de Zamora, Buenos Aires. Maestrand en Drets Humans en la Universitat Nacional de Lanús. Mediador Nacional per - Fundació Humanita - Entitat Capacitadora - Habilitació núm. 157 del Registre d’Institucions Formadores en Mediació. Postgrau de Dret Comparat entre el Dret Argentí i l’Italià (Università Degli Studi di Bari – Universitat de Concepción de l’Uruguai). Docent titular de la càtedra Dret Privat II i docent investigador en la carrera d’Advocacia de la Facultat de Ciències Jurídiques i Socials de la Universitat de Concepción de l’Uruguai.
Gabriel Ravelo-Franco, Universidad Continental, el Perú
Advocat i mestre en Dret Penal, amb diploma d’especialització en assessoria de tesi i amb estudis en curs de doctorat en Dret. Professor a temps complet de recerca jurídica en la Facultat de Dret de la Universidad Continental, de la qual també és integrant del Comitè d’Acreditació per a la Qualitat. És investigador de la Red Iberoamericana de Investigadores e Investigadoras - Nodo Socio Jurídico. Professor del Mestratge en Dret Penal i Processal Penal de la Universitat Tècnica Particular de Loja (l’Equador). Forma part del Comitè Editorial de la Revista Ius et Tribunalis.
CHUNG, K.H.Y.; ADRIAENS, P. (2024). «Blockchain technology for pay-for-outcome sustainable agriculture financing: implications for governance and transaction costs». Environmental Research Communications, n.º 6, págs. 1-11. DOI: https://doi.org/10.1088/2515-7620/ad16f0
CONDON, F.; FRANCO, P.; MARTÍNEZ, J.M.; ELTAMALY, A.M.; KIM, Y.-C.; AHMED, M.A. (2023). «EnergyAuction: IoT-Blockchain architecture for local peer-to-peer energy trading in a microgrid». Sustainability, vol. 15, n.º 17, págs. 1-28. DOI: https://doi.org/10.3390/su151713203
CONG, L.W.; HE, Z. (2019). «Blockchain Disruption and Smart Contracts». The Review of Financial Studies, vol. 32, n.º 5, págs. 1754-1797. DOI: https://doi.org/10.1093/rfs/hhz007
CORRALES COMPAGNUCCI, M.; FENWICK, M.; HAAPIO, H.; VERMEULEN, E.P.M. (2022). «Integrating law, technology, and design: teaching data protection and privacy law in a digital age». International Data Privacy Law, vol. 12, n.º 3, págs. 239-252. DOI: https://doi.org/10.1093/idpl/ipac012
DIAGO DIAGO, M.P. (2021). «Ciberactivismo, ‘Lex’ informática, ‘blockchain’ y oráculos: desafíos en la era digital». En: J.J. CASTELLÓ PASTOR (ed.). Desafíos jurídicos ante la integración digital aspectos europeos e internacionales. Thomson Reuters Aranzadi [en línea]. Disponible en: https://www.millenniumdipr.com/archivos/1624954554.pdf
GEORGE, W. (2023). «Strategic behaviour and manipulation resistance in Peer-to-Peer, crowdsourced information gathering». Mathematical Social Sciences, vol. 124, págs. 1-23. DOI: https://doi.org/10.1016/j.mathsocsci.2023.04.002
HACKER, P. (2017). «Personal data, exploitative contracts, and algorithmic fairness: autonomous vehicles meet the internet of things». International Data Privacy Law, vol. 7, n.º 4, págs. 266-286. DOI: https://doi.org/10.1093/idpl/ipx014
HIERRO VIÉTIEZ, G. (2021). «Introducción al blockchain, los contratos inteligentes y su relación con el arbitraje». Themis Revista de Derecho, n.º 79, págs. 299-309. DOI: https://doi.org/10.18800/themis.202101.016
HINTEREGGER, M. (2023). «Art 4:102 Principles of European Tort Law». Journal of European Tort Law, vol. 14, n.º 1, págs. 61-72. DOI: https://doi.org/10.1515/jetl-2023-0005
KOCH, B. A. (2020). «Liability for Emerging Digital Technologies: An Overview». Journal of European Tort Law, vol. 11, n.º 2, págs. 115-136. DOI: https://doi.org/10.1515/jetl-2020-0137
KULMS, R. (2020). «Blockchains. Private law matters». Singapore Journal of Legal Studies, págs. 63-89 [en línea]. Disponible en: https://www.jstor.org/stable/10.2307/27032601
MARTÍN-CASALS, M. (2022). «An approach to some EU initiatives on the regulation of liability for damage caused by AI-Systems». Revista Ius et Praxis, vol. 28, n.º 2, págs. 3-24. DOI: https://doi.org/10.4067/S0718-00122022000200003
MONTAGNANI, M. L.; CAVALLO, M. (2021). «Liability and Emerging Digital Technologies: An EU Perspective». Notre Dame Journal of International & Comparative Law, vol 11, n.º 2, págs. 208-231 [en línea]. Disponible en: https://scholarship.law.nd.edu/ndjicl/vol11/iss2/4
MONTAGNANI, M. L.; NAJJAR, M. C.; DAVOLA, A. (2024). «The EU Regulatory approach(es) to AI liability, and its Application to the financial services market». Computer Law and Security Review, n.º 53. DOI: https://doi.org/10.1016/j.clsr.2024.105984
TANG, R.; SHEN, G.; GUO, C.; CUI, Y. (2022). «SAD: Website Fingerprinting Defense Based on Adversarial Examples». Security and Communication Networks, vol. 2022, art. 7330465. DOI: https://doi.org/10.1155/2022/7330465
WAGNER, G. (2023). «Liability Rules for the Digital Age - Aiming for the Brussels Effect» (Forschungsinstitut Für Recht Und Digitale Transformation). SSRN. DOI: https://doi.org/10.2139/ssrn.4320285
WAGNER, G. (2018, December 3). «Robot Liability. Münster Colloquium on EU Law and Digital Economy, Liability for Robotics and the Internet of Things». DOI: https://doi.org/10.5771/9783845294797-25
WARWICK, K. (2019). «Synthetix Response to Oracle Incident. Our response to today’s Oracle incident». Synthetix [en línea]. Disponible en: https://blog.synthetix.io/response-to-oracle-incident/
Articles similars
- Cristina Caja Moya, Elio Quiroga Rodriguez, Més enllà de la caixa negra: la IA en els jutjats de l’ordre civil (una proposta heurística) , IDP. Revista d'Internet, Dret i Política: Núm. 43 (2025): Octubre
- Cristian Andrés Díaz Díez, Deure d’alfabetització: un principi aplicable en l’adopció de decisions administratives amb intel·ligència artificial , IDP. Revista d'Internet, Dret i Política: Núm. 42 (2025): Març
- Anatolii Kulish, Valeriia Myrhorod-Karpova, Elena Kiselyova, Liudmila Kysil, Nataliia Isaieva, Eficiència en el compliment de les obligacions laborals per part dels funcionaris: experiència mundial i perspectives a Ucraïna , IDP. Revista d'Internet, Dret i Política: Núm. 40 (2024): Març
- Thomas Hoffmann, Sander Sagar, Responsabilitat de l'intermediari en el mercat comú digital de la UE , IDP. Revista d'Internet, Dret i Política: Núm. 34 (2021): Desembre
- Lorena Pérez Campillo, Implementació de blockchain (cadenes de blocs) en el sistema judicial públic i en els ADR , IDP. Revista d'Internet, Dret i Política: Núm. 42 (2025): Març
- Teresa Duplá Marín, La mediació empresarial i el conflict management: claus de l'evolució del model nord-americà , IDP. Revista d'Internet, Dret i Política: Núm. 25 (2017)
- Rosa Barceló Compte, L’impacte de la tecnologia blockchain en la contractació privada: cap a una contractació intel·ligent? , IDP. Revista d'Internet, Dret i Política: Núm. 33 (2021): octubre
- Manuel Ortiz Fernández, L’«adaptació» del dret de danys a la intel·ligència artificial: la proposta de Directiva sobre responsabilitat civil , IDP. Revista d'Internet, Dret i Política: Núm. 40 (2024): Març
- Wendy Requejo-Passoni, El dilema de les còpies de seguretat en el delicte de sabotatge contra dades informàtiques en el dret penal espanyol , IDP. Revista d'Internet, Dret i Política: Núm. 41 (2024): Octubre
- Aura Esther Vilalta, Anàlisi crítica del procediment simplificat de mediació en línia per a reclamacions de quantitat de la Llei 5/2012, de mediació civil i mercanti , IDP. Revista d'Internet, Dret i Política: Núm. 25 (2017)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.