Anàlisi crítica del procediment simplificat de mediació en línia per a reclamacions de quantitat de la Llei 5/2012, de mediació civil i mercanti

Una de les qüestions essencials que intenta pal·liar la introducció de la mediació en línia a Espanya és el greu problema de les dilacions indegudes en els processos. La Llei espanyola 5/2012, de mediació en assumptes civils i mercantils, recull algunes previsions relatives a les actuacions per mitjans electrònics que lliguen amb l'article núm. 9 de la Directiva 2008/52/CE, de mediació civil i mercantil, en virtut de la qual els Estats membres fomentaran, pels mitjans que considerin oportuns, l'accés del públic en general, particularment per via d'internet, a la informació sobre la manera de posar-se en contacte amb mediadors i organismes que prestin serveis de mediació. La norma només imposa dues exigències a l'ús de la tecnologia: garantir la identitat dels intervinents i el respecte als principis de la mediació previstos en la pròpia Llei. La digitalització dels procediments és la idea central, de manera que les parts puguin disposar del procés en qualsevol moment i decidir de mutu acord transformar un procediment presencial en un d'electrònic i a la inversa. La Llei preveu un procediment simplificat que es desenvolupa per mitjà del RD 980/2013, de 13 de desembre. Cal distingir, en conseqüència, dos procediments de mediació diferents: el tradicional, que pot desenvolupar-se de manera presencial o en línia, i el procediment simplificat electrònic, per a determinades reclamacions de quantitat, quan les pretensions de les parts no es refereixin a arguments de confrontació de dret i no excedeixi de 600 euros. Alguns canvis d'orientació per la via del desenvolupament reglamentari resulten de legalitat discutible, com es veurà.