L’impacte de la tecnologia blockchain en la contractació privada: cap a una contractació intel·ligent?

Article Sidebar

PDF (Castellano) ePUB (Castellano)

Main Article Content

Rosa Barceló Compte
Universitat de Barcelona

El treball analitza, essencialment, l’impacte de la tecnologia blockchain en el Dret contractual mitjançant els contractes intel·ligents i el seu emplaçament en l’ordenament jurídic. Així, s’incideix en el concepte d’smart contracts i s’examinen les característiques principals de la tecnologia blockchain i del contracte intel·ligent, i també els límits substantius d’aquests.


En aquest sentit, es presenten les diferències amb la contractació tradicional i es proposen mecanismes de millora en relació amb els contractes intel·ligents. Igualment, s’estudia específicament la qüestió relativa al consentiment prestat per les parts en aquesta forma de contractació i s’estableix la necessitat d’intervenció notarial amb la finalitat de protegir aquell consentiment.


Finalment, es planteja un model d’arbitratge intel·ligent que permeti pal·liar l’efecte d’automatisme propi dels smart contracts.

Paraules clau
contractes intel·ligents, blockchain, arbitratge, dret contractual, consumidor, consentiment

Article Details

Com citar
Barceló Compte, Rosa. “L’impacte de la tecnologia blockchain en la contractació privada: cap a una contractació intel·ligent?”. IDP. Revista d’Internet, Dret i Política, no. 33, doi:10.7238/idp.v0i33.375171.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0.

(c) Rosa Barceló Compte, 2021


Drets d'autor

Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.

 

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografia de l'autor/a

Rosa Barceló Compte, Universitat de Barcelona

La Dra. Rosa Barceló és actualment professora de Dret civil i investigadora postdoctoral de la Universitat de Barcelona.

La seva trajectòria predoctoral s’inicià l’any 2014, quan s’integrà en el grup de recerca de dret i noves tecnologies de la Universitat de Barcelona, encapçalat per les Dres. Mariló Gramunt i Gemma Rubio. L’octubre de 2018 va defensar la tesi titulada: «Ventaja injusta y protección de la parte débil del contrato», de la qual va rebre la qualificació d’excel·lent cum laude i que ha merescut, a posteriori, el Premi Extraordinari de Doctorat de la Facultat de Dret. Finalment, Marcial Pons va publicar la monografia de la Dra. Barceló amb el mateix títol que la tesi doctoral l’any 2019.

La seva investigació s’ha orientat en temes de reequilibri econòmic del contracte, conservació del negoci jurídic i protecció de la part dèbil. També ha fet recerca en el camp de l’economia col·laborativa. I, actualment, la seva recerca se centra en la contractació intel·ligent en l’àmbit digital.

Ha realitzat estades d’investigació a la Universitat d’Utrecht i a la de Milà, i ha publicat diversos articles i col·laboracions científiques en obres col·lectives.

Així mateix, ha impartit docència a la mateixa UB i a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Actualment, a més a més de la UB, col·labora com a docent a la UOC.

Referències

ALLEN, J. G. (2018). «Wrapped and Stacked: Smart Contracts and the Interaction of Natural and Formal Language». ERCL, vol. 14, núm. 4 [en línea] DOI: https://doi.org/10.2139/ssrn.3297425 [Fecha de consulta: 27 de abril de 2021].

ARGELICH COMELLES, C. (2020). «Smart Contracts o Code is Law: soluciones legales para la robotización contractual». InDret, núm. 2 [en línea] [Fecha de consulta: 27 de abril de 2021].

ARNAU RAVENTÓS, L. (2015). «Formación de la voluntad: riesgos de captación, y “decisión con conocimiento de causa”». En: PEREÑA VICENTE, M.; DELGADO MARTÍN, P. (2015). Nuevas orientaciones del Derecho civil en Europa. Pamplona: Thomson Reuters Aranzadi.

ARROYO AMAYUELAS, E. (2020). «La responsabilidad de los intermediarios en internet. ¿Puertos seguros a prueba de futuro?». Cuadernos de Derecho Transnacional, vol. 12, núm. 1.808 [en línea] DOI: https://doi.org/10.20318/cdt.2020.5225 [Fecha de consulta: 27 de abril de 2021].

BORGOGNO, O. (2019). «Usefulness and Dangers of Smart Contracts in Consumer Transactions». En: DIMATTEO, L. A.; CANNARSA, M.; PONCIBÒ, C. (2019). The Cambridge Handbook on Smart Contracts, Blockchain Technology and Digital Platforms. Cambridge: Cambridge University Press.

BRANCÓS I NUÑEZ, E. (2017). «Blockchain, función notarial y registro». El Notario del Siglo XXI: revista del Colegio Notarial de Madrid, núm. 71 [en línea] https://www.elnotario.es/hemeroteca/revista-71/7325-blockchain-funcion-notarial-y-registro [Fecha de consulta: 27 de abril de 2021].

DE FILIPPI, P.; WRIGHT, A. (2018). Blockchain and the law, 3.ª ed. Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press.

DÍAZ DÍAZ, E. (2019). «Una aplicación jurídica del Blockchain: los Smart Contracts». Actualidad Jurídica Aranzadi, núm. 951 [en línea] https://www.legaltoday.com/legaltech/novedades-legaltech/una-aplicacion-juridica-del-blockchain-los-smart-contracts-2019-06-20/ [Fecha de consulta: 27 de abril de 2021].

DIMATTEO, L. A.; CANNARSA, M.; PONCIBÒ, C. (2019). The Cambridge Handbook on Smart Contracts, Blockchain Technology and Digital Platforms. Cambridge: Cambridge University Press.

DUROVIC, M.; JANSSEN, E. (2019). «Formation Smart Contracts under Contract Law». En: DIMATTEO, L. A., CANNARSA, M., PONCIBÒ, C. (2019). The Cambridge Handbook on Smart Contracts, Blockchain Technology and Digital Platforms, Cambridge: Cambridge University Press.

GATTESCHI et al. (2019). «Technology of smart contracts». En: DIMATTEO, L. A.; CANNARSA, M.; PONCIBÒ, C. (2019). The Cambridge Handbook on Smart Contracts, Blockchain Technology and Digital Platforms. Cambridge: Cambridge University Press.

GÓRRIZ LÓPEZ, C. (2017). «Tecnología blockchain y contratos inteligentes». En: NAVAS NAVARRO, S. et al. (2017). Inteligencia Artificial, Tecnología, Derecho, 1.ª ed. Valencia: Tirant Lo Blanch.

GRAMUNT FOMBUENA, M. (2017). «La protección del contratante en contextos asimétricos». En: GRAMUNT FOMBUENA, M.; FLORENSA I TOMÀS, C. E. (2017). Codificación y reequilibrio de la asimetría negocial. Madrid: Dykinson.

GRAMUNT FOMBUENA, M. (2020a). «Obligatorietat versus voluntarietat en el sistema arbitral de consum» (ponencia). En: I Jornada Internacional sobre arbitratge. Barcelona: Agència Catalana de Consum, Generalitat de Catalunya.

GRAMUNT FOMBUENA, M. (2020b). «Perspectives sobre l’arbitratge obligatori». En: Jornada Virtual Internacional d’Arbitratge de Consum. Barcelona: Agència Catalana de Consum, Generalitat de Catalunya.

IBÁÑEZ JIMÉNEZ, J. W. (2018). Derecho de Blockchain y de la tecnología de registros distribuidos, 1.ª ed. Pamplona: Thomson Reuters Aranzadi.

IDELBERGER, F. (2018). «Smart Contracts as Contractual Networks». En: GRUNDMAN, S. (ed.) (2018). European Contract Law in the Digital Age. Cambridge: Intersentia.

LEGERÉN-MOLINA, A. (2019). «Retos jurídicos que plantea la tecnología de la cadena de bloques. Aspectos legales de blockchain». Revista de Derecho Civil, vol. VI, núm. 1 [en línea] file:///C:/Users/Usuario/Downloads/356-2073-1-PB.pdf [Fecha de consulta: 27 de abril de 2021].

LEGERÉN-MOLINA, A. (2018). «Los contratos inteligentes en España. La disciplina de los smart contracts». Revista de Derecho civil, vol. V, núm. 2 [en línea] https://www.nreg.es/ojs/index.php/RDC/article/view/320 [Fecha de consulta: 27 de abril de 2021].

LIPSHAW, J. M. (2018). «The Persistence of “Dumb” Contracts». Legal Studies Research Papers Series, Research Paper, vol. 18, núm. 11 [en línea] DOI: https://doi.org/10.2139/ssrn.3202484 [Fecha de consulta: 27 de abril de 2021].

LÓPEZ RODRÍGUEZ, A. M. (2021). «Ley aplicable a los smart contracts y lex crytographia». Cuadernos de Derecho Transnacional, vol. 13, núm. 1 [en línea] DOI: https://doi.org/10.20318/cdt.2021.5966 [Fecha de consulta: 27 de abril de 2021].

MEYER, O. (2020). «Stopping the Unstoppable: Termination and Unwinding of Smart Contracts». EuCML [en línea] https://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=3537477 [Fecha de consulta: 27 de abril de 2021].

MICKLITZ, H.-W. et al. (2018). «Towards Consumer-Empowering Artificial Intelligence». Proceedings of the Twenty-Seventh International Joint Conference on Artificial Intelligence (IJCAI-2018) [en línea] DOI: http://dx.doi.org/10.24963/ijcai.2018/714 [Fecha de consulta: 27 de abril de 2021].

MIK, E. (2019). «Blockchains». En: DIMATTEO, L. A.; CANNARSA, M.; PONCIBÒ, C. (2019). The Cambridge Handbook on Smart Contracts, Blockchain Technology and Digital Platforms. Cambridge: Cambridge University Press.

MIK (2017). «Smart contracts: Terminology, technical limitations and real world complexity». Law, Innovation and Technology, vol. 9, núm. 2, pág. 285 [en línea] DOI: https://doi.org/10.2139/ssrn.3038406 [Fecha de consulta: 27 de abril de 2021].

MOMBERG URIBE, R. (2015). «Los efectos de la imprevisión contractual. Un análisis comparado». Revista de Derecho patrimonial, núm. 36.

NAKAMOTO, S. (2008). Bitcoin: a peer to peer electronic cash system [en línea] https://bitcoin.org/bitcoin.pdf [Fecha de consulta: 27 de abril de 2021].

NAVAS NAVARRO, S. (2017). «Derecho e inteligencia artificial desde el diseño. Aproximaciones». En: NAVAS NAVARRO, S. et al. (2017). Inteligencia Artificial, Tecnología, Derecho, 1.ª ed. Valencia: Tirant Lo Blanch.

PAECH, E. (2017). «The Governance of Blockchain Financial Networks». LSE Law, Society and Economic Working Papers, núm. 14. Londres: London School of Economics and Political Science [en línea] DOI: https://doi.org/10.2139/ssrn.2875487 [Fecha de consulta: 27 de abril de 2021].

PASA, B.; DIMATTEO, L. A. (2019). «Observations on the Impact of Technology on Contract Law». En: DIMATTEO, L. A.; CANNARSA, M.; PONCIBÒ, C. (2019). The Cambridge Handbook on Smart Contracts, Blockchain Technology and Digital Platforms. Cambridge: Cambridge University Press.

RASKIN, M. (2017). «The Law and Legality of Smart Contracts». Geo. L. Tech. Rev. 305 [en línea] https://georgetownlawtechreview.org/wp-content/uploads/2017/05/Raskin-1-GEO.-L.-TECH.-REV.-305-.pdf/ [Fecha de consulta: 27 de abril de 2021].

RUBIO GIMENO, G. (2020). «La contratación entre cónyuges o convivientes en los pactos sobre ruptura de pareja: ¿un negocio naturalmente asimétrico?». En: SERRANO DE NICOLÁS, Á. (dir.) (2020). Nuevas perspectivas iusprivatistas a los 40 años de la Constitución de 1978. Barcelona, Madrid, Buenos Aires, São Paulo: Marcial Pons.

SALVADOR CODERCH, P. (2020). «Contratos inteligentes y derecho del contrato». InDret, núm. 3 [en línea] https://indret.com/contratos-inteligentes-y-derecho-del-contrato/ [Fecha de consulta: 27 de abril de 2021].

SZABO, N. (1997). «Smart Contracts: Formalizing and Securing Relationships on Public Networks». First Monday, vol. 2, núm. 9 [en línea] DOI: https://doi.org/10.5210/fm.v2i9.548 [Fecha de consulta: 27 de abril de 2021].

SZABO, N. (1996). «Smart Contracts: Building Blocks for Digital Markets». Extropy, núm. 16 [en línea] https://www.fon.hum.uva.nl/rob/Courses/InformationInSpeech/CDROM/Literature/LOTwinterschool2006/szabo.best.vwh.net/smart_contracts_2.html [Fecha de consulta: 27 de abril de 2021].

TJONG TJIN TAI, E. (2019). «Challenges of Smart Contracts. Implementing Excuses». En: DIMATTEO, L. A.; CANNARSA, M.; PONCIBÒ, C. (2019). The Cambridge Handbook on Smart Contracts, Blockchain Technology and Digital Platforms. Cambridge: Cambridge University.

TUR FAÚNDEZ, C. (2018). Smart Contracts. Análisis jurídico, 1.ª ed. Madrid: Reus Editorial.

VEGA MAZA, M. (2019). «El auge de blockchain y sus posibilidades reales de aplicación en los registros de las administraciones públicas». IDP. Revista de Internet, Derecho y Política, núm. 28 [en línea] DOI: https://doi.org/10.7238/idp.v0i28.3154 [Fecha de consulta: 27 de abril de 2021].

VILALTA NICUESA, A. E. (2019). Smart legal contracts y blockchain. La contratación inteligente a través de la tecnología blockchain, 1.ª ed. Madrid-Las Rozas: Wolters Kluwer.

VIOLA DEMESTRE, I. (2019). «El procedimiento de acreditación de las entidades de resolución alternativa de litigios de consumo». En: VIOLA DEMESTRE, I.; PÉREZ DAUDÍ, V. (coord.); BARRAL VIÑALS, I. (dir.). El sistema de ADR/ODR en conflictos de consumo: aproximación crítica y prospección de futuro. Barcelona: Atelier.

WEBER, R. H. (2019). «Smart Contracts: Do we need New Legal Rules». En: DE FRANCESCHI, A.; SCHULZE, R. (2019). Digital Revolution-New Challenges for Law. Múnich: C. H. Beck-Nomos.

WERBACH, K. (2016). «Trust but verify: why the Blockchain needs the Law». Berkeley Technology Law Journal, vol. 33, núm. 2 [en línea] file:///C:/Users/Usuario/Downloads/fulltext.pdf [Fecha de consulta: 27 de abril de 2021].

XALABARDER PLANTADA, R. (2006). «La responsabilidad de los prestadores de servicios en Internet (ISP) por infracciones de propiedad intelectual cometidas por sus usuarios». IDP. Revista de Internet, Derecho y Política, núm. 2.

ZHENG, Z. et al., (2020). «An overview on smart contracts: Challenges, advances and platforms». Future Generation Computer Systems, núm. 105 [en línea] DOI: https://doi.org/10.1016/j.future.2019.12.019 [Fecha de consulta: 27 de abril de 2021].