La mediació empresarial i el conflict management: claus de l'evolució del model nord-americà

Gestionar conflictes de manera eficient s'ha convertit en una preocupació universal (Lipsky i altres, 2003). Més enllà del fet, de tots sabut, que els conflictes són consubstancials a la vida en societat, avui dia cal tenir present que les relacions interpersonals són antagòniques i a la vegada complementàries, que el món s'ha globalitzat i que els conflictes, en moltes ocasions, són molt més complexos que abans. En definitiva, que vivim un constant canvi de paradigma i “quan canvien els paradigmes, el món mateix canvia amb ells” (Khun, 1962). Els casos de tres grans empreses americanes (Coca-Cola, PECO Energy i Schering-Plough) solen citar-se, entre d'altres, com a exemples representatius de la dècada dels noranta que, liderant sectors molt diferents, però amb una insatisfacció compartida amb les fórmules tradicionals de resolució dels seus conflictes, van generar nous i reeixits models d'organització interns de gestió d'aquests conflictes. El desenvolupament d'aquesta nova àrea del management en les grans organitzacions dels EUA va suposar, en el seu moment, una nova realitat per a les organitzacions, i va comportar la realització de diversos estudis aplicats liderats per grups de recerca de diferents universitats, models a seguir avui dia, tant per la seva metodologia com pels resultats efectius i concloents que han proporcionat. El present treball té per objecte resumir les principals conclusions d'aquests estudis amb la finalitat de proporcionar les claus del canvi cap a una gestió eficient dels conflictes en l'àmbit empresarial que passen, en moltes ocasions, com veurem, per l'ús adequat de la mediació en una determinada tipologia de conflictes de l'empresa.