Audiotactilitat andina: interfícies transculturals que aclareixen una història divergent de la tecnologia

Article Sidebar

PDF (English) ePUB (English)

Main Article Content

Paola Torres Núñez del Prado
Universitat de les Arts d’Estocolm

Aquest document tracta de la complexa relació entre éssers humans, objectes tècnics i l’entorn natural dins d’un marc transdisciplinar en la intersecció de la interacció entre humans i ordinadors, la filosofia i la materialitat. Comença examinant el paper dels sistemes de codificació tàctils en suport de fibra andina i, a continuació, recorre a diverses disciplines, com l’art, la informàtica, la filosofia de la tecnologia i l’arqueologia dels mitjans. A través de l’anàlisi d’artefactes històrics, pràctiques artístiques contemporànies i marcs filosòfics, té com a objectiu explorar metodologies dinàmiques més enllà del cànon occidental. L’objectiu és qüestionar les estructures de poder arrelades en un marc que antecedeix la interconnectivitat com una oncologia relacional inspirada en les visions andines del món, adoptant enfocaments sincrètics per a reformular les narratives tecnològiques.

Paraules clau
tecnologia, filosofia, arqueologia dels mitjans de comunicació, transdisciplinaritat, interacció humà-ordinador, art, descolonialitat, tradicions andines

Article Details

Com citar
Torres Núñez del Prado, Paola. «Audiotactilitat andina: interfícies transculturals que aclareixen una història divergent de la tecnologia». Artnodes, 2024, núm. 34, p. 1-9, doi:10.7238/artnodes.v0i34.424656.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Paola Torres Núñez del Prado, 2024


Drets d'autor

Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografia de l'autor/a

Paola Torres Núñez del Prado, Universitat de les Arts d’Estocolm

Paola Torres Núñez del Prado és una artista i investigadora transdisciplinar que treballa amb conjunts tèxtils i brodats, pintura, so, text, mitjans digitals, art interactiu, IA i vídeo (i la seva interrelació). Explora els límits i les connexions entre els hàptics, les imatges i el so relacionats amb la veu humana, la naturalesa i allò sintètic, com els sorolls de la màquina o allò digital. És pionera en el desenvolupament de controladors tèxtils D.I.Y. (do it yourself) com a interfícies de so, que ha estat reproduint en demostracions i en performances des de 2007. S’allunya del pensament complex (sistemes complexos), on preguntar sobre les connexions i els límits dels sentits es converteix en una manera d’examinar conceptes com la interpretació, la traducció i la tergiversació, reflexionant sobre les experiències sensorials mediades mentre qüestiona l’hegemonia cultural dins de la història de la tecnologia i les arts. Ha rebut la menció honorífica del stads kulturstipendium 2022 d’Estocolm i el premi Ars Electronica 2021, la beca Artists + Machine Intelligence de Google Arts and Culture i Google AI el 2020, i va ser la guanyadora de la competició Local Media: Amazonian Ecoregion: Vivo Arte.mov al Brasil, 2013. Les seves obres formen part de les col·leccions de l’Agència Sueca d’Art Públic i el Museu de la Ciutat de Malmö.

Referències

Alexander, C. et al. A Pattern Language: Towns, Buildings, Construction. Oxford University Press, 1977.

Anonymous. Peruvian Quipu. Dead Media Archive. New York University, 2010. http://cultureandcommunication.org/deadmedia/index.php/Peruvian_Quipu

Ashby, Simone, Julian Hanna, Sónia Matos, Callum Nash and Alexis Faria. “Fourth-wave HCI meets the 21st century manifesto: Creative subversion in the ‘CHI-verse’”. Proceedings of the Halfway to the Future Symposium 2019 ACM, 2019. DOI: https://doi.org/10.1145/3363384.3363467

Bødker, Susanne. “Third-wave HCI, 10 years later---participation and sharing”. Interactions, vol. 22, no. 5. ACM Digital Library, (2015). DOI: https://dl.acm.org/doi/10.1145/2804405

Cadavid, L.P. “Electronic_Khipu: Thinking in Experimental Sound from an Ancestral Andean Interface”. Computer Music Journal. MIT Press, 2020.

Callo, Dante. “Interferencia gramatical en el quechua de hablantes bilingües del valle del Colca”. Letras (Lima), vol. 90, no. 132, (2019): 4-40. DOI: https://dx.doi.org/10.30920/letras.90.132.1

De la Cadena, Marisol. “Interface as ethnographic site that is also method”. HAU: Journal of Ethnographic Theory, vol. 5, no. 1 (2015). University of Chicago. DOI: https://doi.org/10.14318/hau5.1.020

De la Cadena, Marisol. Earth Beings: Ecologies of Practice across Andean Worlds. Durham/London: Duke University Press. DOI: https://doi.org/10.4000/jsa.14726

De la Cadena, Marisol. “An Invitation to Live Together: Making the ‘Complex We’”. Environmental Humanities, vol. 11, no. 2, (2019). Duke Press. DOI: https://doi.org/10.1215/22011919-7754589

Couldry, Nick and Ulises Ali Mejias. “The decolonial turn in data and technology research: what is at stake and where is it heading?”. Information, Communication and Society, vol. 26, no. 4 (2023): 786 - 802. DOI: https://doi.org/10.1080/1369118X.2021.1986102

Dixon, Steve. Digital Performance: A History of New Media in Theater, Dance, Performance Art, and Installation. The MIT Press, 2007. DOI: https://doi.org/10.7551/mitpress/2429.001.0001

Flores, Fernando. Postphenomenology vs Postpositivism: Don Ihde vs Bruno Latour. (Lund University, 2014), 1-16. https://lucris.lub.lu.se/ws/portalfiles/portal/5538853/8728444.pdf

Gann, George et al. “International principles and standards for the practice of ecological restoration”. Wiley Online Library. DOI: https://doi.org/10.1111/rec.13035

Haraway, Donna et al. “Anthropologists Are Talking – About the Anthropocene”. Ethnos, vol. 81, no. 3, (2016): 535-564. DOI: https://doi.org/10.1080/00141844.2015.1105838

Hui, Yuk. “Cosmotechnics as Cosmopolitics”. E-Flux Journal, (2017). https://www.e-flux.com/journal/86/161887/cosmotechnics-as-cosmopolitics/

Hyland, Sabine, Christine Lee and Roberto Aldave. “Khipus to Keep Away the Living Dead”. Anthropology News, (2021). https://www.anthropology-news.org/articles/khipus-to-keep-away-the-living-dead/

Ihde, Don. Technology and the Lifeworld: From Garden to Earth. Indiana University Press, 1990.

Ishii, Hiroshi and Brygg Ulmer. “Tangible Bits: Towards Seamless Interfaces between People, Bits and Atoms”. CHI ‘97: Proceedings of the ACM SIGCHI Conference on Human factors in computing systems, (1997). DOI: https://doi.org/10.1145/258549.258715

James, Ian. “Tekhne”. Oxford Research Encyclopedias, 2019. DOI: https://doi.org/10.1093/acrefore/9780190201098.013.121

Jos, Avrina. “Whose Emancipatory Politics? Toward a Postcolonial Technological Subject”. Global perspectives, vol. 2, no. 1 (2021): 2613. DOI: https://doi.org/10.1525/gp.2021.26130

Knill, Oliver. “The Inka Khipu Enigma”. Harvard Mathematics Department, 2018. https://people.math.harvard.edu/~knill/history/khipu/khipu.pdf

Latour, Bruno. Reassembling the Social: An Introduction to Actor-Network-Theory. Oxford: Oxford University Press, 2005. DOI: https://doi.org/10.1093/oso/9780199256044.001.0001

Morin, E. The nature of nature. (Peter Lang Publishing, 1992), 276.

Mueller, Floyd et al. “Body-Centric Computing”. Dagstuhl Reports, vol. 7, no. 9, (2018) Dagstuhl Publishing. https://research.monash.edu/en/publications/body-centric-computing

Neimanis, A. “Hydrofeminism : or, on becoming a body of water”. Undutiful Daughters: New Directions in Feminist Thought and Practice. https://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:liu:diva-91713

Nicenboim, Iohanna, Doenja Oogjes, Heidi Biggs and Seowoo Nam. “Decentering Through Design: Bridging Posthuman Theory with More-than-Human Design Practices”. Human–Computer Interaction, (2023): 1-26. DOI: https://doi.org/10.1080/07370024.2023.2283535

Núñez del Prado, O. 1950. “El Khipu Moderno”. TRADICIÓN, Revista Peruana de Cultura, year I, vol. II.

Özçetin, Seda and Heather Wiltse. “Terms of entanglement: a posthumanist reading of Terms of Service”. Human–Computer Interaction, (2023). DOI: https://doi.org/10.1080/07370024.2023.2281928

Parikka, Jussi. “Qué es la arqueología de los medios, 10 años después”. Perspectivas De La Comunicación, vol. 16, no. 1. DOI: https://doi.org/10.56754/0718-4867.2023.3387

Quijano, Aníbal. Colonialidad del poder, cultura y conocimiento en America Latina. FLACSO, 1997.

Quijano, Aníbal. “Coloniality and Modernity/Rationality”. Cultural Studies, vol. 21, no. 2-3, (2007): 168-178. DOI: https://doi.org/10.1080/09502380601164353

Rosenberger, R. and Verbeek. “A Field Guide to Postphenomenology”. In: R. Rosenberger and P.P. Verbeek (eds.). Postphenomenological Investigations: Essays on Human-Technology Relations. London: Lexington Books, 2015.

Salomon, Frank. The Cord Keepers: Khipus and Cultural Life in a Peruvian Village. Durham, NC: Duke University Press, 2004. DOI: https://doi.org/10.2307/j.ctv11hpp2t

Schönpflug, W. “External Memory, Psychology of”. International Encyclopedia of the Social & Behavioral Sciences. Pergamon, 2001. DOI: https://doi.org/10.1016/B0-08-043076-7/01501-1

Shaab, G.L. “Relational Ontology”. Encyclopedia of Sciences and Religions. (Tufts University, 2013), 1974-1975. https://link.springer.com/referenceworkentry/10.1007/978-1-4020-8265-8_847

Svanæs, Dag. “Phenomenology through Design: A Tale of a Human Tail”. Chi ´19 Extended Abstracts, (2019). https://pure.itu.dk/ws/portalfiles/portal/84884261/P37_Svanaes_5_.pdf

Verbeek, Peter-Paul. “Materializing Morality: Design Ethics and Technological Mediation”. Science, Technology, & Human Values, vol. 31, no. 3, (2011): 361-380. DOI: https://doi.org/10.1177/0162243905285847

Verbeek, Verbeek, Peter-Paul. C. C. “Don Ihde: The Technological Lifeworld”. In: H. J. Achterhuis (ed.). American Philosophy of Technology: The Empirical Turn. (Indiana University Press, 2001), 119-146.

Whyte, Kyle Powys. “On the role of traditional ecological knowledge as a collaborative concept: a philosophical study”. Ecological processes, no. 2, (2013). DOI: https://doi.org/10.1186/2192-1709-2-7

Zielinski, Siegfried and Wagnermaier. S. Variantology 1: On Deep Time Relations of Arts, Sciences and Technology. König, 2005.

Articles similars

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.