Cap a l'era postdigital de les humanitats. El NACMM i el projecte Platform HARAKAT com a estudis de cas

Tenint en compte la complexitat que emmarca la relació entre la globalització i la descolonització, aquest text pretén descobrir les potencialitats (i les càrregues) de les humanitats digitals en relació amb les residències d'artistes i ho fa centrant-se en el nord d'Àfrica com a marc geogràfic. Amb aquest text, vull argumentar que les humanitats digitals s'haurien de considerar, alhora, com un imperatiu i com un procés excloent, formulant-hi les preguntes següents: Quin impacte i projecció social tenen les humanitats digitals en relació amb l'evolució dels artistes en residències a la regió? Quines són les innovacions metodològiques d'aquestes humanitats digitals, més enllà de l'aplicació d'unes tecnologies determinades? De quina manera interconnecten i hibriden els coneixements, en una era de prejudicis generalitzats? Aquestes preguntes, emmarcades dins d'una visió que contempla, reflexiona i actua a favor de les diverses realitats i responsabilitats del model d'artistes en residències, són les preguntes a través de les quals han evolucionat primer el NACMM i després la Platform Harakat, amb l'objectiu de promoure la trobada dels imaginaris i les realitats que configuren la Mediterrània contemporània.