Material Sight: Un sensorium per a la física fonamental

Sovint, els nostres intents de connectar-nos amb les escales espacials i temporals de la física fonamental, des de la subatòmica fins al multivers, provoquen una forma de vertigen perceptiu, especialment per als no científics. Quan abordem idees d’abstracció paralitzant per mitjà del rang perceptual dels nostres cossos sensorials, es pot dir que s’invoca una «dissonància fenomenològica» entre la presència material i la llunyania radical. Aquesta dinàmica relacional entre la materialitat i la llunyania representa el trampolí conceptual de «Material Sight» (2016-2018), un projecte de recerca realitzat en tres dels principals centres internacionals de física fonamental, que presenta un corpus d’objectes fotogràfics, treballs audiovisuals i un paisatge sonor immersiu que representa els espais de la física fonamental com a llocs de trobada material. La recerca es basa en el desig paradoxal de crear un sensorium per a la física fonamental, preguntant-se si la fotografia, el cinema i el so poden encarnar els espais de la ciència experimental i presentar-los a científics i no científics de la mateixa manera, no com a il·lustracions del sublim tècnic sinó com a llocs de trobada fenomenològica. Aquest article traça les coordenades conceptuals clau de «Material Sight» i analitza com el disseny metodològic del projecte –bàsicament la producció de coneixement per mitjà de l’«acte de mirar»– ha resistit emfàticament l’atracció gravitacional de l’art per ser instrumentalitzat com un dispositiu il·lustratiu dins d’un context científic.