Apocalipsi dels mitjans. Dissecció, regeneració i reparació: agents per a la fabricació de sistemes zombi lúdics i tecnocràtics
Article Sidebar
Main Article Content
Partint de la idea de joc com a agent de relació, en aquest text plantegem l'estudi i la interpretació de la relació i les resolucions que hi ha al darrere de termes com els de dissecció, regeneració i reparació, que operen a manera d'elements partícips en la fabricació de sistemes interactius. També abordem la relació d'aquests amb l'obsolescència tecnològica, com a model per a la construcció d'escenaris idonis en la creació de sistemes lúdics atemporals, que utilitzen el concepte tecnocràtic de resolució de problemes a favor d'aconseguir, de manera lúdica i des de l'acció social, la resurrecció de valors per a la mediació i la creació artística visual.
D'aquesta manera, si la presència del joc permet refer, qüestionar i interpretar la realitat reelaborant-la en el pensament estètic, i aproximant-la a l'experiència social quotidiana compartida, la «zombificació» és una manera de fer front a l'obsolescència planificada des d'una micropolítica lúdica, per incidir en una teoria dels mitjans de caràcter pràctic, ètic i estètic, conformant una cultura dels mitjans més ecològica. Proposem que la reutilització lúdica és una dinàmica important en la cultura contemporània, a la qual s’afegeix una dimensió reflexiva i crítica, que és especialment rellevant dins del context dels residus electrònics. En aquesta, l'arqueologia dels mitjans, convertida en anarqueologia, pot funcionar com una metodologia artística que s'insereix en la tradició de l'apropiació, el collage, la remescla de mitjans materials i conceptes. Es tracta d'excavar en narratives i mitjans materials, de manera que es produeixi en una nova economia política dels mitjans.
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Marina Pastor, Universitat Politècnica de València
Partint de la idea de joc com a agent de relació, en aquest text plantegem l'estudi i la interpretació de la relació i les resolucions que hi ha al darrere de termes com els de dissecció, regeneració i reparació, que operen a manera d'elements partícips en la fabricació de sistemes interactius. També abordem la relació d'aquests amb l'obsolescència tecnològica, com a model per a la construcció d'escenaris idonis en la creació de sistemes lúdics atemporals, que utilitzen el concepte tecnocràtic de resolució de problemes a favor d'aconseguir, de manera lúdica i des de l'acció social, la resurrecció de valors per a la mediació i la creació artística visual.
D'aquesta manera, si la presència del joc permet refer, qüestionar i interpretar la realitat reelaborant-la en el pensament estètic, i aproximant-la a l'experiència social quotidiana compartida, la «zombificació» és una manera de fer front a l'obsolescència planificada des d'una micropolítica lúdica, per incidir en una teoria dels mitjans de caràcter pràctic, ètic i estètic, conformant una cultura dels mitjans més ecològica. Proposem que la reutilització lúdica és una dinàmica important en la cultura contemporània, a la qual s’afegeix una dimensió reflexiva i crítica, que és especialment rellevant dins del context dels residus electrònics. En aquesta, l'arqueologia dels mitjans, convertida en anarqueologia, pot funcionar com una metodologia artística que s'insereix en la tradició de l'apropiació, el collage, la remescla de mitjans materials i conceptes. Es tracta d'excavar en narratives i mitjans materials, de manera que es produeixi en una nova economia política dels mitjans.
Moises Mañas, Universitat Politècnica de València
Llicenciat en Belles arts, doctor en Arts Visuals i Intermèdia per la UPV i postgraduat en Programació d'Intranets i Internet. Ha estat al Centre de Formació de la UPV, al Departament d'Informàtica de Sistemes i Computació.
Actualment, és professor de Media Art en el Departament d'Escultura de la Universitat Politècnica de València. Des de l’any 2012 és director del màster oficial d'Arts Visuals i Multimèdia (UPV). És membre, des del 2000, del grup de recerca R+D+I de Laboratorio de Luz.
Ha presentat comunicacions i ha format part de taules rodones en festivals d'art electrònic com el FutureEverything (Manchester), Ars Electronica - Electro Campus (Linz-Àustria), Transmediale (Berlín), AMAZE (Berlín) i ISEA (Istanbul).
Des del 1996 fa ús de les noves tecnologies aplicades a l'art. El seu treball ha estat presentat i premiat en diferents festivals i exposicions relacionats amb l’art i la tecnologia, dins i fora d'Espanya, des de 1997. Cal destacar Parlamento1#, en l'IVAM - Institut Valencià d’Art Modern, 2017, Los algoritmos suaves (2018), Reinventar lo posible-Accionar lo imaginable (CCCC, Centro del Carmen, Centro de Cultura Contemporánea ,Valencia, 2017), Remote Signals (Tallin, Estònia, 2016), Media Art Futures Festival (Múrcia, 2015), el Premi Internacional d’Art Electrònic BEEP-ARQUEJO 2013 (menció especial del jurat), Technical Unconscious (Porto, Portugal, 2014), QUARTEL (Abrantes, Portugal, 2014), The WRONG, New Digital Art Biennale (2013), Common Ground (Miami, Estats Units, 2012), Museo de Arte Moderno de Santo Domingo (República Dominicana, 2011), Instituto de Desarrollo de las Artes Visuales de La Havana (Cuba, 2011), Galeria Space (Pittsburgh, Estats Units, 2011), Spazio Museale di Palazzo Tornielli (Ameno, Itàlia, 2011), Festival Digital Image-Espacio ENTER (Canàries, 2009), El discreto encanto de la tecnología, Neue Galerie, a Graz (Àustria, 2009), MEIAC-Badajoz (2008), ZKM-Center for Arts and Media, Karlsruhe, Alemanya(2008-2009), 4.º Festival de las Artes de Castilla y León (Salamanca, 2008), Biennal de València (2007), File 04 (Sao Paulo, Brasil), Mediaterra (2000 i 2004, Atenes, Grècia), Inmedia (2000, Michigan, Estats Units), Observatori-2000, INTERTECNO (2000), València, Festival de Creación Audiovisual de Navarra 98/99/00, Ciber@rt 1999, Muestra itinerante de Cd-Rom españoles (Costa Rica, Santo Domingo, Argentina, Colòmbia), Museo Reina Sofía 1999/00, II Mostra Internacional d’Art en Cd-Rom, MECAD (Sabadell, Barcelona, 2000). Vértigos: Artes Visuales. Online/Offline (Madrid, 2000), «Entre els yeux et ce qu’ils voient» (Lieja, Bèlgica, 2001). Pasos de Cebra (Injuve, Madrid, 2001), Situaciones 2001, Arte Joven, Injuve 2000 (itinerant a Uruguai, Argentina i Perú), «Front», Edgard Neville (Alfafar, 2003), Lenguajes Híbridos (2003, Gandia), Robotic Art, Interactive Instalations & Robots (Pittsburgh, Estats Units, 1999), Analogic Bytes (Southampton, Regne Unit, 1997).
Articles similars
- Monika Fleischmann, Wolfgang Strauss, L’arxiu en línia com un espai de pensament dinàmic: des de la cerca fins a la re-cerca , Artnodes: Node 36 (juny 2025). Memory matters: navegant per la història de l'art dels mitjans, la ciència i la tecnologia (coord.: Francesca Franco i Clio Flego)
- Raquel Caerols Mateo, Beatriz Escribano, Medialab Madrid 2002-2006. Cultura participativa i activisme social a Madrid , Artnodes: Node 24 (juliol 2019). Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Samantha Mealing, Rachel de Joode, Francesco Pampiglione, Memòria a través del nou art dels mitjans: des de la implantació fins a la remembrança en una societat posthumana , Artnodes: Node 36 (juny 2025). Memory matters: navegant per la història de l'art dels mitjans, la ciència i la tecnologia (coord.: Francesca Franco i Clio Flego)
- Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Yael Hofman, L’esdevenir de l’arqueologia dels mitjans: rumbs, sabers i metodologies , Artnodes: Node 21 (juny 2018). Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Ramon Parramon Arimany, Eugènia Agustí, Jo Milne, Eloi Puig, La producció artística basada en processos que cohabiten temporalment els contextos , Artnodes: Node 29 (gener 2022). Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Louise Mackenzie, Robertina Šebjanič, Karolina Żyniewicz, Isabel Burr Raty, Dalila Honorato, Mantenir-se en contacte: cas d’estudi de recerca artística durant el confinament per la COVID-19 , Artnodes: Node 27 (gener 2021). Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Aleš Vaupotič, Borut Batagelj, Narvika Bovcon, Reconstrucció d’obres d’art dels nous mitjans: un model teòric i dos estudis pilot , Artnodes: Node 36 (juny 2025). Memory matters: navegant per la història de l'art dels mitjans, la ciència i la tecnologia (coord.: Francesca Franco i Clio Flego)
- Andrea Tešanović, Corporalitat artificial en l’art dels mitjans: rastreig de la genealogia de l’estètica de la robòtica tova , Artnodes: Node 35 (febrer 2025). Teoritzant l'art mediàtic a la llum dels STS (coord.: Ksenia Fedorova i Silvia Casini)
- Antonio Labella, Salvador Sancha, Maria Cuevas, Heterocronicitat. Cronos a debat , Artnodes: Node 22 (Novembre 2018). Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- Vanina Hofman, Pau Alsina, Futurs especulatius de l’art «Què passaria si...?» , Artnodes: Node 19 (juny 2017). Futurs especulatius de l'art (coord.: Vanina Hofman, Pau Alsina)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.