La problemàtica mediambiental a través del llibre d’artista. L’experiència personal i les dades científiques en les obres de Rosell Meseguer, Liz Menard i Ireri Topete

Article Sidebar

Eva Mayo
PDF (Castellano) ePUB (Castellano)

Main Article Content

Eva Mayo Ramos
Universitat del País Basc/ Euskal Herriko Unibertsitatea

Partint de l’objectiu general d’estudiar la funció social del llibre d’artista, analitzem la manera en què aquest objecte artístic mostra una mirada ambientalista i ecològica. Amb una metodologia qualitativa, des del paradigma interpretatiu, estudiem els casos d’obres que, en la seva preocupació per la naturalesa, reclamen recapacitar sobre la posició de l’ésser humà en el món i l’impacte de les seves accions. Des de processos de recerca documental i recorrent al coneixement científic i l’observació directa, les artistes Liz Menard, Rosell Meseguer i Ireri Topete integren les subjectivitats en els seus llibres d’artista, exploren aspectes com ara les experiències de la naturalesa, l’ús i abús de la terra o els impactes del canvi climàtic en el territori i les persones. Ens revelen un discurs creatiu que apel·la a la responsabilitat, a la reflexió i a la presa de consciència social, subratllant un caràcter transformador i compromès amb el seu temps.

Paraules clau
llibre d’artista, subjectivitat, transformació social, medi ambient

Article Details

Com citar
Mayo Ramos, Eva. «La problemàtica mediambiental a través del llibre d’artista. L’experiència personal i les dades científiques en les obres de Rosell Meseguer, Liz Menard i Ireri Topete». Artnodes, núm. 37, p. 1-10, doi:10.7238/artnodes.v0i37.432922.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Eva Mayo Ramos, 2025


Drets d'autor

Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografia de l'autor/a

Eva Mayo Ramos, Universitat del País Basc/ Euskal Herriko Unibertsitatea

Llicenciada en Belles arts (línia curricular de tècniques gràfiques) per la Universitat del País Basc (UPV/EHU). Diplomada en Educació Social i màster en Treball social, Estat del Benestar i Metodologies d’Intervenció Social per la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED). Obté el títol de doctora amb la tesi titulada La dimensión social del Libro de Artista. Aproximaciones al libro-arte desde el análisis de la relación arte-sociedad. És professora del departament de dibuix de la Facultat de Belles Arts de l’UPV/EHU, on imparteix docència en les assignatures d’Il·lustració de textos i tecnologies i processos de gravat. Tant per la seva formació com per la seva trajectòria professional, en les seves recerques articula l’art, la gràfica i el social, temes sobre els quals ha publicat articles en revistes acadèmiques.

Referències

Blanco, Paloma (ed.). Modos de hacer: arte crítico, esfera pública y acción directa. Ediciones Universidad de Salamanca, 2001.

Cao López F., Marián (ed.). Creación y posibilidad: aplicaciones del arte en la integración social. Editorial Fundamentos, 2006.

Carranza, José Israel (ed.). «Ireri Topete Natural persistencia». Luvina. Revista Literaria de la Universidad de Guadalajara, n.º 102, (2021):161. https://luvina.com.mx/wp-content/uploads/2021/04/Luvina_102_compressed.pdf

Carrascosa Vacas, Ángel. «The Construction of Social Organism as a Work of Art (Repeating Beuys)». Ausart, vol. 4, n.º 2, (2016): 23-34. DOI: https://doi.org/10.1387/ausart.17237

Dewey, John. El Arte como Experiencia. Trad. Jordi Claramonte. Planeta, 2008.

Galafassi, Diego, Sacha Kagan, Manjana Milkoreit et al. «Raising the temperature’: the arts on a warming planet». Current Opinion in Environmental Sustainability, n.º 31, (2018): 71-79. DOI: https://doi.org/10.1016/j.cosust.2017.12.010

Garcia-Torres, Miriam. El Ibex 35 en guerra contra la vida. Transnacionales españolas y conflictos socioecológicos en América latina. Ed. Ecologistas en Acción, 2018.

Gómez de la Cuesta, Fernando. ROSELL MESEGUER Tierras raras. Quadra minerale. Aquel lugar donde la magia se encuentra con la ciencia. Exposición en Fundación DIDAC DARDO Instituto do Deseño e das Artes Contemporáneas (Santiago de Compostela), (2022, del 5 de febrero al 8 de abril). Didac. https://didac.gal/didac/sites/default/files/exposiciones/documentos/Rosell_Meseguer_ES_0.pdf

González-Hidalgo, Marin y Christos Zografos. «Emotions, power, and environmental conflict: Expanding the ‘emotional turn’in political ecology». Progress in Human Geography, vol. 44, n.º 2, (2019): 235-255. DOI: https://doi.org/10.1177/0309132518824644

Guattari, Felix. Las tres ecologías. Traducido por José Vazuez Pérez y Umbelina Larraceleta. Pre-textos, 1996 [1989].

Herrero, Yayo. «Apuntes introductorios sobre Econfeminismo». Boletín de recursos de información, n.º 43, (2015):1-12. https://addi.ehu.es/bitstream/handle/10810/21024/Bolet%C3%ADn%20n%C2%BA%2043.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Herrero, Yayo. «Economía feminista y economía ecológica, el diálogo necesario y urgente». Revista de economía crítica, n.º 22, (2016), 144-161.

IPCC. Climate Change 2023: Synthesis Report. Contribution of Working Groups I, II and III to the Sixth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change [Core Writing Team, H. Lee and J. Romero (eds.)]. IPCC, Ginebra, Suiza, 2023. DOI: https://doi.org/10.59327/IPCC/AR6-9789291691647

Kagan, Sacha. Toward global (environ) mental change: Transformative art and cultures of sustainability. Heinrich Böll Foundation, 2012.

Lafuente, José María, (ed.). ¿Qué es un libro de artista? Ediciones La Bahía, 2014.

Lippard, Lucy. «looking Around:Where we are, where were could be». Mapping the terrain, new gender Public Arts, editado por Suzanne Lacy. Bay Press, 1995.

Martínez Meseguer, José Luis. «Entrevista a Rosell Meseguer». Pac Plataforma de Arte contemporáneo, (2018, 21 de marzo). https://www.plataformadeartecontemporaneo.com/pac/entrevista-rosell-meseguer/

Menar, Liz. «About». Liz Menard, s.f. https://www.lizmenard.ca/about/

Meseguer Mayoral, Rosell. Quadra minerale: tierras raras, otros minerales y conceptos de minería; un acercamiento a los elementos y sus usos en la contemporaneidad. Madrid: Fundación DIDAC & DARDO; Rosell Meseguer, 2021.

Museo Universidad de Navarra. «Encuentro con Rosell Meseguer. Quadra Minerale. Tierras raras y minerales críticos». Video, 1:34:48, (2020, 20 de octubre). https://www.youtube.com/watch?v=br7aTwjHdAg

O’Brien, Kren y Linda Sygna. «Responding to climate change: The three spheres of transformation». Proceedings of transformation in a changing climate, (2013):16-23.

Palacios Garrido, Alfredo. «El arte comunitario: origen y evolución de las prácticas artísticas colaborativas». Arteterapia. Papeles de arteterapia y educación artística para la inclusión social, n.º 4, (2009):197-211. https://revistas.ucm.es/index.php/ARTE/article/view/ARTE0909110197A

Piñeiro, Concepción, Irene Iniesta-Arandia y Marien González Hidalgo. «Conversaciones significativas sobre cambio climático: reflexiones sobre género y poder». TSN Transatlantic Studies Network, n.º 11, (2021): 65-76. DOI: https://doi.org/10.24310/TSN.2021.vi11.14332

Rebentisch, Juliane. Teorías del arte contemporáneo. PUV. Universitat de València, 2021.

Rodríguez, Xandre. «Julián Barón, el azote fotográfico del poder». El asombrario & Co Público, (2015, 21 de febrero). https://elasombrario.publico.es/julian-baron-el-azote-fotografico-del-poder/

Scannel, Leila y Robert Gifford. «Personall. Relevant Climate Change: The Role of Place Attachment». Environment and Behavior, vol. 45, n.º 1, (2013): 60-85. DOI: https://doi.org/10.1177/0013916511421196

Sharma, Monica. «Personal to planetary transformation». Kosmo journal, (2007): 31-35.

Topete Camacho, Elba Ireri y Guadalupe María Gómez Basulto. «Nostalgiómetros. Libros de Artista, ensayo visual sobre los cambios en el entorno». Revista Sonda: Investigación y Docencia en las Artes y Letras, n.º 13, (2024). DOI: https://doi.org/10.4995/sonda.2024.20328

Articles similars

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.