Per una postdramática de la ciència

Article Sidebar

PDF (Español (España)) ePUB (Español (España))

Main Article Content

Ricardo Sarmiento Gaffurri
Universitat dels Andes, Bogotà

Aquest article explora la convergència entre teatre i ciència ressaltant algunes fites que –des del segle XX a avui– anticipen el moviment postdramàtic i el seu impacte en les pràctiques contemporànies. La teoria postdramàtica de Hans-Thies Lehman desafia la centralitat del drama i promou una experiència ampliada que pivota a través del cos, l’espai i el temps de manera fenomenològica. Erika Fischer-Lichte complementa aquest enfocament incloent-hi conceptes com transformació i autopoesi. Partint de la teoria postdramàtica, es proposen lineaments que permetin articular esdeveniments efímers i generatius, on teatre i ciència puguin dialogar gràcies a la participació interactiva de diferents gammes de públic. Es destaca la necessitat d’abordar un enfocament experimental i col·laboratiu suggerint assajos inter i transdisciplinars, ús no convencional d’espais i teatralització dels mitjans de recerca, amb l’objectiu de mostrar noves maneres de fer i produir coneixement.


 


 

Paraules clau:

posdramática, interactivitat, tecnologia, ciència, performativitat, sistemes complexos

Article Details

Com citar
Sarmiento Gaffurri, Ricardo. “Per una postdramática de la ciència”. Artnodes, no. 34, pp. 1-10, doi:10.7238/artnodes.v0i34.424568.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Ricardo Sarmiento Gaffurri, 2024

Drets d'autor

Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografia de l'autor/a

Ricardo Sarmiento Gaffurri, Universitat dels Andes, Bogotà

Ricardo Sarmiento Gaffurri és professor associat del Departament de Disseny de la Universitat dels Andes, on va ser el seu director entre 2017 i 2023. És docent de càtedres relatives a disseny creatiu, narratives i direcció d’art. És investigador, director i dramaturg, amb més de vint muntatges professionals presentats a Colòmbia, Corea, Itàlia i els Estats Units. Ha escrit guions i dirigit telemovies. La seva aproximació original i creativa a diferents mitjans repta les visions clàssiques de direcció i escriptura. Ha escrit els llibres de recerca Directores Invisibles i Haptopías. Els seus interessos se centren en el disseny com a pensament projectual, les fronteres entre cinema i performance, les narratives interactives, les indústries culturals i els desplaçaments per a comunicar ciència.

Referències

Aït-Touati, Frédérique y Bruno Latour. Trilogie Terrestre. Montreuil: Éditions B42, 2022. DOI: https://doi.org/10.4324/9781003280507-3

Allain, Paul y Jen Harvie. The Routledge Companion of Theatre and Performance. Nueva York: Routledge, 2014. DOI: https://doi.org/10.4324/9781315779010

Antúnez Roca, Marcel·lí. Protomembrana. Barcelona: Panspermia, 2007.

Aronson, Arnold. American Avant-Garde Theatre: A History. Londres: Routledge, 2000.

Bay-Cheng, Sarah, Jennifer Parker-Starbuck y David Z. Saltz. Performance and Media: Taxonomies for a Changing Field. Ann Arbor: University of Michigan Press, 2015. DOI: https://doi.org/10.3998/mpub.5582757

Beckett, Samuel. The Complete Dramatic Works. Londres: Faber and Faber, 1986.

Bertinetto, Alessandro. Estetica dell’improvvisazione. Bolonia: Il Mulino, 2021.

Beyes, Timon, Martina Leeker e Imanuel Schipper (eds.). Performing the Digital. Bielefeld: Transcript, 2017. DOI: https://doi.org/10.14361/9783839433553

Bhargava, Rajul y Catherine D’Ignazio. Approaches to Building Big Data Literacy. Bloomberg Data for Good Exchange, 2015. https://www.media.mit.edu/publications/approaches-to-building-big-data-literacy/

Bird, Alexander. «The Historical Turn in the Philosophy of Science». The Routledge Companion of philosophy of science. Londres: Routledge, 2014.

Blauvelt, Andrew. «Towards relational design». Walker Arts (2008, 10 noviembre). https://walkerart.org/magazine/towards-relational-design/

Bottaro, Gloria, Nicole Hynek, Günther Schreder y Lukas Zenk. «Toward a system model of improvisation». Thinking Skills and Creativity, vol. 43, (2022, marzo). DOI: https://doi.org/10.1016/j.tsc.2021.100993

Brea, Amanda. «Designing Data Theatre: Learnings From Experts». Medium (2021). https://medium.com/data-culture-group/designing-data-theatre-learnings-from-experts-befc2c7dd543. [Fecha de consulta: marzo de 2024].

Brecht, Bertolt. Vita di Galileo. Traducido por Emilio Castellani. Turín: Einaudi, 1994.

Campos, Liliane y Kirsten Shepherd-Barr. «Science and Theatre in Open Dialogue: Biblioetica, Le Cas de Sophie K. and the Postdramatic Science Play». Interdisciplinary Science Reviews, n.º 31, (2006): 245–253. DOI: https://doi.org/10.1179/030801806X113720

Campos, Liliane. «Le modèle scientifique dans le théâtre de Tom Stoppard». Épistémocritique. Revue de littérature et savoirs, vol. 2, (2008). https://hal.science/hal-01293805/document.

Campos, Liliane. «Science in Contemporary British Theatre: A Conceptual Approach». Interdisciplinary Science Reviews, vol. 38, n.º 4, (2013): 295-305. DOI: https://doi.org/10.1179/0308018813Z.00000000060.

Cencini, Massimo, Fabio Cecconi y Angelo Vulpiani. Chaos: From Simple Models to Complex Systems, vol. 17. Singapur: World Scientific Pub Co Inc, 2009. DOI: https://doi.org/10.1142/7351

Curd, Martin y Stathis Psillos. The Routledge companion to philosophy of science. Londres: Routledge, 2014. DOI: https://doi.org/10.4324/9780203744857

Di Benedetto, Stephen y Julia Listengarten (eds.). The Cambridge Companion to American Theatre Since 1945. Cambridge: Cambridge University Press, 2021.

Diebner, Hans. Performative science and beyond. Viena: Springer Wien New York, 2006.

D’Ignazio, Catherine. «A Toolkit for Counterdata Science». Counting Feminicide: Data Feminism in Action. Cambridge: MIT Press, 2022. https://mitpressonpubpub.mitpress.mit.edu/pub/cf-chap8/release/2

Dixon, Steve. Digital Performance. Cambridge: MIT Press, 2007. DOI: https://doi.org/10.7551/mitpress/2429.001.0001

Dixon, Stev. Cybernetic-Existentialism: Freedom, Systems, and Being-for-Others in Contemporary Arts and Performance. Londres: Routledge. 2020. DOI: https://doi.org/10.4324/9780429030895

Engelhardt, Nina, Robert Tubbs y Alice Jenkins (eds.). The Palgrave Handbook of Literature and Mathematics. Londres: Springer Macmillan, 2021. https://link.springer.com/book/10.1007/978-3-030-55478-1.

Fernández Sanjuán, Miguel Ángel. «Dinámica No Lineal, Teoría del Caos y Sistemas Complejos: Una Perspectiva Histórica». Revista de la Real Academia de Ciencias Exactas Físicas y Naturales, vol. 109, n.º 1-2, (2016): 107–126. https://rac.es/ficheros/doc/01213.pdf.

Fischer–Lichte, Erika. Estetica del performatico. Traducido por Tancredi Gusman y Simona Paparelli. Roma: Carocci, 2014.

Fischer–Lichte, Erika, Torsten Jost, Milos Kosic y Astrid Schenka. Performance Cultures as Epistemic Cultures, Volume II. Nueva York: Routledge, 2023.

Fischer–Lichte, Erika, Holger Hartung, Torsten Jost, Omid Soltani y Malgorzata Sugiera. Entangled Performance Histories: New Approaches to Theater Historiography. Nueva York: Routledge, 2023. DOI: https://doi.org/10.4324/9781003372844

Fragapane, Federica. «Data visualization and theatre: a story of mutualism». Medium, (2017). https://medium.com/@federicafragapane/data-visualization-and-theatre-a-story-of-mutualism-5e199009cf4b. [Fecha de consulta: marzo de 2024].

Gentili, Pier Luigi. Untangling Complex Systems. A Grand Challenge for Science. Londres: Routlege, 2019. DOI: https://doi.org/10.1201/9780429455049

Hanel, Rudolf, Peter Klimek y Stefan Thurner. Introduction to the theory of complex systems. Oxford: Oxford University Press, 2018.

Hendrickx, Sébastien y Kristof van Baarle. «Décor as Protagonist: Bruno Latour and Frédérique Aït-Touatu on Theatre and the New Climate Regime». Entrevista de Sébastien Hendrickx y Kristof van Baarle. Etcetera, (2019, 1 de junio). https://e-tcetera.be/decor-is-not-decor-anymore/.

Ikeda, Ryoji. «Datamatics». ryojiikeda (2006). https://www.ryojiikeda.com/project/datamatics/. [Fecha de consulta: marzo de 2024].

Ikeda, Ryoji. «Superposition». ryojiikeda (2012). https://www.ryojiikeda.com/archive/concerts/. [Fecha de consulta: marzo de 2024].

Jameson, Fredric. Brecht y el Método. Traducido por Teresa Arijón. Buenos Aires: Manantial, 2013.

Latour, Bruno. Science in Action. Cambridge: Harvard University Press, 1988.

Latour, Bruno. «Intervista a Bruno Latour». Entrevista de Nicola Manghi. Quaderni di Sociologia, (2017, 21 noviembre). https://journals.openedition.org/qds/2075

Licata, Ignazio. Complessitá: un’introduzione semplice. Roma: Di Renzo Editore, 2018.

Lehmann, Hans-Thies. Teatro Posdramático. Traducido por Diana González. Murcia: Cendeac, 2017.

Lehmann, Hans-Thies. «Algunas Notas sobre el Teatro Posdramático, una Década Después». Ovejas Muertas, (2019, 22 diciembre). https://ovejasmuertas.wordpress.com/2019/12/22/lehmann-diez/

Manovich, Lev. The Language of New Media. Cambridge: MIT Press, 2001.

Maturana, Humberto y Francisco Varela. De Máquinas y Seres Vivos: Autopoiesis: La Organización de lo Vivo. Santiago: Editorial Universitaria, 1998.

Montenegro, Mário, Maria Teresa Girão da Cruz, Fernando Matos Oliveira, Francisca Moreira y Sara Varela Amaral. Theatre about Science: Theory and Practice. Coimbra: Imprensa da Universidade de Coimbra, 2023.

Rimini Protokoll. «Outside the bubble». rimini-protokoll (2022a). https://www.rimini-protokoll.de/website/en/project/outside-the-bubble. [Fecha de consulta: marzo de 2024].

Rimini Protokoll. «Uncanny valley». rimini-protokoll (2022b). https://www.rimini-protokoll.de/website/en/project/unheimliches-tal-uncanny-valley. [Fecha de consulta: marzo de 2024].

Rimini Protokoll. «Mirror neurons». rimini-protokoll (2024). https://www.rimini-protokoll.de/website/en/project/spiegelneuronen. [Fecha de consulta: marzo de 2024].

Ross, Alex. Beyond delta: the many streams of Björk. Nueva York: The Museum of Modern Art, 2015.

Quadri, Franco (ed.). Il Teatro di Robert Wilson. Venezia: La Biennale di Venezia, 1976.

Salter, Chris. Entangled: Technology and the Transformation of Performance. Cambridge: MIT Press, 2010. DOI: https://doi.org/10.7551/mitpress/9780262195881.001.0001

Shepherd-Barr, Kirsten. Science on Stage: From Doctor Faustus to Copenhagen. Princeton: Princeton University Press, 2006. DOI: https://doi.org/10.1515/9780691188232

Shepherd-Barr, Kirsten. The Cambridge Companion to Theatre and Science. Cambridge: Cambridge University Press, 2021. DOI: https://doi.org/10.1017/9781108676533

Stoppard, Tom. Arcadia. Londres: Faber Drama, 1993. DOI: https://doi.org/10.5040/9780571338467.10000002

Stoppard, Tom. «A Conversation with Tom Stoppard». Entrevista de Elisabeth Angel-Perez, Liliane Campos y Julie Vatain. Sillages Critiques, (2011, 14 octubre). DOI: https://doi.org/10.4000/sillagescritiques.2497

Studio Azzurro. Musei di narrazione. Milán: Silvana editoriale, 2011.

Thimonier, Victor. «“ … Rater encore. Rater mieux.”, poétique du Ratage chez Jean-François Peyret». Agôn (2021). DOI: https://doi.org/10.4000/agon.8983

Waldropp, Mitchell. Complexity: the emerging science at the edge of order and chaos. Nueva York: Simon & Schuster, 2019.

Wiame, Aline. «Bruno Latour’s Earthbound Theater. Applying Stage-Thinking to Reclaim the Critical Zone». Pamietnik Teatralny, vol. 72, n.º 4. (Université Toulouse—Jean Jaurès, 2023 diciembre), 101-119. DOI: https://doi.org/10.36744/pt.1691