Fils de silenci: mitges anatòlies com a mitjans tàcits tecnoestètics
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
En les històries dominants de la tecnologia, la connexió entre els teixits i la tecnologia de la informació s’ha reduït normalment a la influència del teler de teixit de Joseph Marie Jacquard en la concepció primerenca de la informàtica de Charles Babbage i Ada Lovelace en el segle XIX. No obstant això, existeixen narratives de pràctiques tèxtils que codifiquen informació, reals o imaginades, més enllà del teixit i el context occidental, la qual cosa suggereix una relació més fonamental entre la fabricació basada en fibra i la inscripció de dades.
Aquest article examina les mitges teixides a mà d’Anatòlia, utilitzades per dones analfabetes i oprimides per a inscriure missatges a través de símbols visuals. A més de representar fenòmens naturals com a plantes regionals, animals i objectes quotidians, les dones anatòlies van utilitzar aquests símbols per a expressar afiliacions socials i familiars i els seus sentiments, desitjos i opinions reprimides. Això va crear un mitjà per a una forma d’expressió indirecta i tàcita que els va ajudar a navegar per regles socials estrictes. La recerca aprofundeix en els contextos històrics i culturals d’aquests teixits poc estudiats, recorrent a les escasses fonts escrites per a situar les mitges de punt en el context més ampli de la codificació tèxtil, el gènere i el poder. Els resultats tenen com a objectiu provocar un major interès interdisciplinari en les tècniques d’inscripció basades en teixits, enriquint la historiografia dels mitjans i les tecnologies computacionals.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Ebru Kurbak, 2024
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Ebru Kurbak, Universitat d’Arts Aplicades de Viena
Ebru Kurbak és una artista i investigadora nascuda a Esmirna, Turquia, i amb seu a Viena, Àustria. La seva feina explora la interrelació entre l’art, la tecnologia, la cultura i la política, centrant-se en descobrir valors i ideologies ocultes en la recerca científica i tecnològica. Actualment, Ebru és investigadora sènior de la Universitat d’Arts Aplicades de Viena i dirigeix el projecte de recerca basat en l’art titulat The Museum of Lost Technology (2020-2024) finançat pel Fons Austríac per a la Ciència (FWF) [10.55776/V795]. Anteriorment va ser IP del projecte de recerca basat en les arts titulat Stitching Worlds (2014-2018) i professora visitant en la Universitat d’Arts Aplicades de Viena (2020-2022). També va ensenyar en els Departaments de Disseny i Fotografia i Vídeo de Comunicació Visual de la Universitat Bilgi d’Istanbul (2003-2006) i en el Departament d’Estratègies Espacials i de Disseny de la Universitat d’Art i Disseny Linz (2006-2014). Ebru va realitzar residències artístiques en La Gaîté Lyrique (FR), V2_Institute for Unstable Mitjana (NL), LABORAL Cultural Center (SP) i EYEBEAM (els EUA), i ha realitzat exposicions en plataformes internacionals, com MAK – Museum of Applied Arts Vienna (AT), Ars Electronica Festival (AT), ZKM (DE), SIGGRAPH Conferences (els EUA), Microwave Festival (Hong Kong), Istanbul Design Biennial (TR) i Piksel Festival (NO), entre altres. Ebru va rebre el premi LACMA Art + Technology Grant del Museu d’Arts del Comtat de Los Ángeles en 2019. El seu treball titulat Reinventing the Spindle va rebre el premi Art Gallery Best in Show al Siggraph 2023.
Barber, Elizabeth J.W. Prehistoric Textiles: The Development of Cloth in the Neolithic and Bronze Ages with Special Reference to the Aegean. Princeton, NJ: Princeton University Press, 1992.
Barber, Elizabeth J. W. Women’s Work: The First 20,000 Years; Women, Cloth, and Society in Early Times. New York, NY and London: W.W. Norton & Company, 1995. DOI: https://doi.org/10.1515/9780691201412
Barışta, H. Örcün. “Türk El Sanatlarından El Örgüsü Çoraplar” [Hand-Knitted Socks from Turkish Handicrafts]. Erdem, vol. 2, no. 6, (1986, September): 867-882. https://dergipark.org.tr/tr/pub/erdem/issue/44564/552992.
Barışta, H. Örcün. Turkish Handicrafts. Ankara: Ministry of Culture and Tourism, 1988.
Dickens, Charles and Richard Maxwell. A Tale of Two Cities. London: Penguin Classics, 2011.
Gelişli, Yücel. “Türkiye’de Kadın Eğitiminin Bugünkü Durumu” [The Current State of Women’s Education in Turkey]. Akademik Bakış International Journal for Social Sciences, no. 40, (2014). https://dergipark.org.tr/tr/download/article-file/382702
Gibson, James J. The Ecological Approach to Visual Perception. New York: Taylor & Francis, 1986.
Gleba, Margarita. Textile Production in Pre-Roman Italy. Oxford, UK: Oxbow Books, 2022.
Gleba, Margarita and Ulla Mannering (eds.). Textiles and Textile Production in Europe from Prehistory to AD 400. Ancient Textiles Series 11. Oxford, UK: Oxbow Books, 2019.
Grömer, Karina, Regina Hofmann-de Keijzer and Helga Rösel-Mautendorfer. The Art of Prehistoric Textile Making: The Development of Craft Traditions and Clothing in Central Europe. Edited by Andreas Koch. Translated by Katharina Rebay-Salisbury and Roderick B. Salisbury. Vienna: Natural History Museum Vienna, 2016. DOI: https://doi.org/10.26530/OAPEN_604250
Harlizius-Klück, Ellen. “Weaving as Binary Art and the Algebra of Patterns”. TEXTILE, vol. 15, no. 2, (2017): 176-197. DOI: https://doi.org/10.1080/14759756.2017.1298239
Haring, Kristen. “How to Knit a Popular History of Media”. Video recording of the lecture presented in The History and Theory of New Media Lecture Series (2011, 13 October). Retrieved from http://opentranscripts.org/transcript/knit-popular-history-media/
Harrell, Betsy. Anatolian Knitting Designs: Sivas Stocking Patterns. Istanbul: Redhouse Press, 1981.
Kittler, Friedrich A. “There Is No Software.” The Truth of the Technological World: Essays on the Genealogy of Presence. (Redwood City: Stanford University Press, 2014), 219-229. DOI: https://doi.org/10.1515/9780804792622-016
Kuchera, Susan. “The Weavers and Their Information Webs: Steganography in the Textile Arts”. Ada: A Journal of Gender, New Media, and Technology, no. 13, (2018, May). DOI: https://doi.org/10.5399/uo/ada.2018.13.9
McCarty, Cara. Tools: Extending Our Reach. New York, NY: Cooper Hewitt Museum, 2014.
Nas, Emine. “Türk Çeyiz Geleneğinde Milli Söz Hazinesi” [The National Capital Treasury Developing as a Language of Communication in the Landscape of the Turkish Dowry Culture]. Journal of Turkish Studies, vol. 13, no. 18, (2018): 991-1005. DOI: https://doi.org/10.7827/TurkishStudies.12725
Özbel, Kenan. Knitted Stockings from Turkish Villages. Ankara: Türkiye İş Bankası Kültür Yayınları, 1981.
Özbel, Kenan. Türk Köylü Çorapları [Turkish Villager Stockings]. Ankara: Türkiye İş Bankası Cultural Publications, 1976.
Özbel, Kenan. El Sanatları I: Anadolu Çorapları [Handicrafts I: Anatolian Stockings]. Kılavuz Kitaplar: IX, Ankara: C.H.P. Halkevleri Bürosu, 1945.
Parikka, Jussi. What Is Media Archaeology? Cambridge, UK; Malden, MA: Polity Press, 2012.
Salomon, Frank. The Cord Keepers: Khipus and Cultural Life in a Peruvian Village. Durham: Duke University Press, 2004. DOI: https://doi.org/10.2307/j.ctv11hpp2t
Schneider, Birgit. Textiles Prozessieren: eine Mediengeschichte der Lochkartenweberei. Zürich and Berlin: Diaphanes, 2007.
Turney, Joanne. The Culture of Knitting. Oxford, UK: Berg, 2009.
Articles similars
- Siegfried Zielinski, Daniel Irrgang, Declaració del node de materiologia i variantologia: invitació al diàleg , Artnodes: Núm. 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
- Louise Mackenzie, Robertina Šebjanič, Karolina Żyniewicz, Isabel Burr Raty, Dalila Honorato, Mantenir-se en contacte: cas d’estudi de recerca artística durant el confinament per la COVID-19 , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Matthew Bernico, Mitjans apòcrifs: arqueologia d’una presència paranormal intervinguda , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Marie-Laure Ryan, Narratologia transmèdia i transmedia storytelling , Artnodes: Núm. 18: (Novembre 2016). NODE 18. Narratives transmèdia (coord.: Pau Alsina)
- Paola Torres Núñez del Prado, Audiotactilitat andina: interfícies transculturals que aclareixen una història divergent de la tecnologia , Artnodes: Núm. 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
- Ana Urroz-Osés, Laura Baigorri Ballarín, Artivisme i primers usos tàctics de la xarxa: de la infoguerra a la guerrilla de la comunicació , Artnodes: Núm. 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
- Diego Gómez-Venegas, Cybersyn i la memòria simbòlica del paper , Artnodes: Núm. 23: (Gener 2019). NODE 23. Arqueologia dels mitjans II / Humanitats digitals II (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Amalia Foka, Forging Emotions: un experiment d’aprenentatge profund sobre les emocions i l’art , Artnodes: Núm. 31: (Gener 2023). NODE 31. Possibles II (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Marietta Radomska, Mayra Citlalli Rojo Gómez, Margherita Pevere, Terike Haapoja, Non/Living Queerings, desfent certeses i trenant vulnerabilitats: una reflexió col·lectiva , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Carolina Fernández-Castrillo, Diego Mantoan, Arqueologia de l’artivisme mediàtic: cap a una revisió de la història de la cultura digital per al canvi social , Artnodes: Núm. 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
<< < 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.