Estètica de l’al·lucinació: ontologia de calidoscopis visuals des de l’era del mite fins a la realitat virtual
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Aquest article analitza la tecnologia per a projeccions visuals en la cultura humana. Identifica tres fases diferents: a) l’art de l’expectació immòbil en experiències espeleològiques, b) les intervencions al·lucinatòries en mites i tòtems, i c) el desenvolupament de la realitat virtual (RV) en pantalles. Els efectes al·lucinatoris, incloent-hi les atmosferes il·lusòries típiques de l’art en coves, la ficció sagrada i/o les projeccions estètiques d’RV estan totes assegurades per desencadenants imaginatius induïts per mitjà del cos i les seves extensions neurals. Una ontologia dels efectes al·lucinatoris en els productes culturals com el mite, l’art, la literatura, el cinema, fins a les propostes més recents d’RV i les seves possibilitats interactives, dona per fet que són les al·lucinacions, en lloc de la consciència, l’autoconsciència o fins i tot les emocions, l’element fonamental de l’exploració de com es processa la realitat per generar ficcions que s’assemblen i es distorsionen a si mateixes en una il·lusió aleatoritzada d’efectes. Per tant, l’il·lusionisme constitueix una part important de la consciència estètica, ja que es percep com un element mediador entre la racionalitat i l’experimentació en la construcció de noves realitats de tot mite, art i realitat virtual. La proposta crítica de l’ontologia de la realitat virtual també deriva d’una consideració del paper que exerceixen en les cultures mundials les millores curatives i emocionals dels al·lucinògens.
Paraules clau:
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Sandra Cuevas, Reynaldo Thompson, Tirtha Mukhopadhyay, 2023
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Sandra Cuevas, Universidad de Guadalajara
Màster en Estudis Visuals i llicenciatura en Disseny Gràfic, tots dos títols a la UAEMéx. Té diversos diplomes en animació, guió, direcció artística i programació electrònica i informàtica. Professionalment, ha col·laborat amb estudis d’animació com Nikel Studios, Onirik Studio, Inzomnia Animació i Delotroladodelcero Films, i ha treballat en projectes que han guanyat el premi Ariel de l’Acadèmia Mexicana d’Arts i Ciències Cinematogràfiques i la Diosa de Plata, entre d’altres. En l’ensenyament, ha estat professora d’Enginyeria en Tecnologia i Animació Digital en la UVM, en Art Digital en la Facultat d’Arts en UAEMéx, en Disseny, Art i Tecnologies Interactives en el Centre Universitari d’Art, Arquitectura i Disseny de la Universitat de Guadalajara. Ha estat interessada en temes relacionats amb la producció imaginària, els processos creatius, el pensament complex, l’ús de noves tecnologies i altres temes.
Reynaldo Thompson, Universitat de Guanajuato
Va estudiar arquitectura en la Universitat de Guanajuato i estudis de postgrau en la Universitat Politècnica de Catalunya a Barcelona i la Universitat de Texas a Dallas, on va obtenir un doctorat en estudis estètics centrats en l’art contemporani. Ha participat en exposicions col·lectives i en solitari i ha organitzat espectacles a Mèxic i a l’estranger. Va ser director del Departament d’Art i Negocis de la Universitat de Guanajuato i actualment se centra en la recerca de l’art, la ciència i la tecnologia a Amèrica Llatina. Els seus resultats de recerca s’han publicat en revistes nacionals i estrangeres. És membre del Sistema Nacional d’Investigadors del Consell Nacional de Ciència i Tecnologia de Mèxic i de l’Observatori iberoamericà d’arts digitals i electròniques.
Tirtha Mukhopadhyay, Universitat de Guanajuato
Doctorat i professor d’Art i Estètica en la Universitat de Guanajuato, Mèxic. És investigador multidisciplinari i va ensenyar en la Universitat Presidencial de l’Índia (1996-2000), en la Universitat de Calcuta (2000 - 2016) i en la Universitat de Texas a Dallas entre 2002 i 2005, abans d’emigrar a Mèxic. Va ser investigador sènior de Fulbright-Nehru en la Universitat de Califòrnia, Santa Cruz, EE. UU., des de 2013-2014. Les seves publicacions inclouen llibres com Affective States in Art (Proquest-UMI), Cezanne to Picasso (Calcutta University Press, l’Índia) i més de 50 articles sobre creativitat, cognició i estètica, art digital, antropologia visual i literatura, publicats per editors reconeguts com OUP, IOS Press, MIT i Atelier-Etno. També és poeta en l’idioma bengalí. Des de 2009 és editor cap de la revista interdisciplinària indexada anomenada Rupkatha.
Referències
Baudry, Jean-Louis. The Apparatus: Metapsychological Approaches to the Impression of Reality in Cinema. New York: Columbia University Press, 1986.
Berger, Peter L. and Thomas Luckmann. The Social Construction of Reality. United Kingdom: Penguin Books, 1966: 39.
Botella, Cristina, Rosa Baños, Azucena García-Palacios, Soledad Quero, Verónica Guillén and Heliodoro José Marco. “La utilización de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación en psicología clínica”. UOC Papers. Revista sobre la sociedad del conocimiento, no. 4, (2007): 32-41. Redalyc. https://www.redalyc.org/articulo.oa?id=79000409
Fleming, Nic. “Las plantas hablan entre si usando una Internet de hongos”. BBC Tierra. N. P. (2014).
Farah, Martha. J. “Psychophysical evidence for a shared representational medium for mental images and percepts”. Journal of Experimental Psychology: General, vol. 114, no. 1, (1985): 91. DOI: https://doi.org/10.1037/0096-3445.114.1.91
Gibson, William. Neuromancer. Nueva York: Ace Books, 1984, 69.
Grau, Oliver. Virtual Art. From Illusion to Immersion. Cambridge: The MIT Press, 2003a, 17. DOI: https://doi.org/10.7551/mitpress/7104.001.0001
Grau, Oliver. Virtual Art. From Illusion to Immersion. Cambridge: The MIT Press, 2003b, 13. DOI: https://doi.org/10.7551/mitpress/7104.001.0001
Grau, Oliver. Virtual Art. From Illusion to Immersion. Cambridge: The MIT Press, 2003c, 29. DOI: https://doi.org/10.7551/mitpress/7104.001.0001
Huxley, Aldous. The Doors of perception. EEUU: Harper & Row Original, 1956, 27.
Hansen, Mark B. N. New philosophy for new media. Cambridge: The MIT Press, 2004.
Jounghyun Kim, Gerard. “A SWOT analysis of the field of virtual reality rehabilitation and therapy”. Presence: Virtual and Augmented Reality, vol. 14, no. 2, (2005): 119-146. DOI: https://doi.org/10.1162/1054746053967094
Laurel, Brenda. Cited by Rebeca Coyle. The Genesis of Virtual Reality. London: British Film Institute, 1993.
Lem, Stanislaw. The futurology congress. Trad. Kandel, M. Poland: Seabury Press, 1971, 38.
Manovich, Lev. The language of the new media. Cambridge: The MIT Press, 2006, 109.
McKenna, Terence. Food of Gods. The Search for the Original Tree of Knowledge. A Radical History of Plants, Drugs, and Human Evolution. New York: Bantam New Age Books, 1992a, 44.
McKenna, Terence. Food of Gods. The Search for the Original Tree of Knowledge. A Radical History of Plants, Drugs, and Human Evolution. New York: Bantam New Age Books, 1992b, 125.
McKenna, Terence. Food of Gods. The Search for the Original Tree of Knowledge. A Radical History of Plants, Drugs, and Human Evolution. New York: Bantam New Age Books, 1992c, 128.
Neumeyer, Alfred. Der Blick aus dem Bilde. Berlin: Gebr. Mann, 1964.
Noah Harari, Yuval. Sapiens: A Brief History of Humankind. New York: Harper Collins, 2015.
Parra Valencia, Juan Diego. “Virtualidad: persistencias e insistencias de un nuevo viejo problema”. Eidos: Revista de Filosofía de la Universidad del Norte, no. 25 (2016): 259-285. DOI: https://doi.org/10.14482/eidos.25.7973.
Articles similars
- Vanina Hofman, Pau Alsina, Futurs especulatius de l’art «Què passaria si...?» , Artnodes: Núm. 19: (Juny 2017). NODE 19. Futurs especulatius de l'art (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Carolina Fernández-Castrillo, Maquinolatria i creativitat posthumana entre futurisme, art generatiu i intel·ligència artificial , Artnodes: Núm. 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
- Daniel López del Rincón, Lourdes Cirlot, Historiant el bioart o els reptes metodològics de la història de l'art (dels mitjans) , Artnodes: Núm. 13: (Novembre 2013). NODE 13. Història(es) de l'art dels mitjans (coord.: Ana Rodríguez Granell, Pau Alsina)
- Sonia 1972 Ríos Moyano, Leticia Crespillo Marí, Javier 1979 González Torres, Narratives antropològiques de l’alteritat maquínica en les albors de les teories posthumanes i transhumanes. Una primera aproximació des del cinema i les sèries streaming , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Sandra Alvaro, Topologies de l'art en l'era de la informació , Artnodes: Núm. 13: (Novembre 2013). NODE 13. Història(es) de l'art dels mitjans (coord.: Ana Rodríguez Granell, Pau Alsina)
- Salomé Cuesta Valera, Paula Fernández Valdés, Salvador Muñoz Viñas, NFT i art digital: noves possibilitats per al consum, la difusió i la preservació de les obres d’art contemporani , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Mª Isabel Soler Ruiz, Rosa Mármol Pérez, Art, Tecnologia i Humanisme. El laboratori de disseny social Studio Roosegaarde com a ecosistema creatiu tecnopoètic , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Marc Kosciejew, Documentació i materialització de l’art: mètodes conceptuals de documentació per a la materialització de la informació artística , Artnodes: Núm. 19: (Juny 2017). NODE 19. Futurs especulatius de l'art (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Judith Doyle, Simone Jones, Elizabeth Lopez, Experimentalisme pandèmic: desconstruint l’educació de belles arts enmig d’una emergència global , Artnodes: Núm. 31: (Gener 2023). NODE 31. Possibles II (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Claudia Giannetti, La producció de continguts culturals (2): art, patrimoni, canals de difusió , Artnodes: Núm. 3 (2004): NODE 3. Heterotopies
<< < 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.