Estètica de l’al·lucinació: ontologia de calidoscopis visuals des de l’era del mite fins a la realitat virtual

Aquest article analitza la tecnologia per a projeccions visuals en la cultura humana. Identifica tres fases diferents: a) l’art de l’expectació immòbil en experiències espeleològiques, b) les intervencions al·lucinatòries en mites i tòtems, i c) el desenvolupament de la realitat virtual (RV) en pantalles. Els efectes al·lucinatoris, incloent-hi les atmosferes il·lusòries típiques de l’art en coves, la ficció sagrada i/o les projeccions estètiques d’RV estan totes assegurades per desencadenants imaginatius induïts per mitjà del cos i les seves extensions neurals. Una ontologia dels efectes al·lucinatoris en els productes culturals com el mite, l’art, la literatura, el cinema, fins a les propostes més recents d’RV i les seves possibilitats interactives, dona per fet que són les al·lucinacions, en lloc de la consciència, l’autoconsciència o fins i tot les emocions, l’element fonamental de l’exploració de com es processa la realitat per generar ficcions que s’assemblen i es distorsionen a si mateixes en una il·lusió aleatoritzada d’efectes. Per tant, l’il·lusionisme constitueix una part important de la consciència estètica, ja que es percep com un element mediador entre la racionalitat i l’experimentació en la construcció de noves realitats de tot mite, art i realitat virtual. La proposta crítica de l’ontologia de la realitat virtual també deriva d’una consideració del paper que exerceixen en les cultures mundials les millores curatives i emocionals dels al·lucinògens.