Difusió: la visualització de les emocions controlada per la bioautoregulació mitjançant l’electroencefalograma (EEG) Sentir, escoltar i tocar allò real per mitjà de l’activitat de les ones cerebrals humanes
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
La difusió és una àrea de recerca en què s’explora la relació interactiva entre la consciència humana i la pràctica informàtica amb connexions cervell-ordenador mitjançant electroencefalogrames (EEG) i amb altres dispositius interactius que analitzen les dades del cervell humà per generar música i imatges visuals sincronitzades mitjançant la bioautoregulació. Malgrat que les experiències interactives no són res nou en l’art digital, això ens porta a la reflexió a causa de la influència de la tecnologia en la ideologia humana, les emocions, la moralitat, l’ètica, etc. La difusió és el resultat dels intents d’establir una connexió entre la informació fisiològica humana i la tecnologia digital. A part de la recerca experimental, es basa en el grau d’ètica de la intel·ligència artificial (IA). La difusió utilitza la visualització musical per transformar l’activitat cerebral intangible (pensaments o emocions) en alguna cosa que puguem percebre (sons o objectes). Amb aquesta recerca, s’emfatitza la consciència humana en l’IA i es mostren els límits poc clars entre l’IA i la creativitat humana. Així, la instal·lació avalua la motivació humana, que es pot presentar com a estructures abstractes –com la creativitat, el sentiment o la introspecció– que milloren l’experiència interactiva de les persones que participen i desconstrueixen el significat inherent d’allò material i allò espiritual, de la realitat i la realitat virtual o dels humans i les màquines. Quan revisem i contextualitzem l’EEG i la recerca sobre la creació de música digital, esbossem, per fi, una futura àrea de recerca que comportarà establir una estreta col·laboració entre tecnologies diferents i interdisciplinàries per fer realitat el reconeixement de les emocions.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) shuai xu, zhe wang, 2021
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Shuai Xu, Alibaba
Programador creatiu i artista dels nous mitjans de comunicació que resideix a Hangzhou (la Xina) i Londres (el Regne Unit). Actualment, treballa a Alibaba com a dissenyador en allò que s’anomena «experiència d’usuari» (UX, per les sigles en anglès de user experience) i, principalment, se centra en el disseny informàtic, en el WebGl i en les instal·lacions interactives. Des de 2017, treballa amb la informàtica com a mitjà i llenguatge per investigar sobre el conflicte entre l’art digital, la ciència i la tecnologia dels nous mitjans de comunicació. A més d’intentar treballar amb les noves tecnologies que han unit la comunicació entre el llenguatge narratiu tradicional i el llenguatge informàtic, posa tota la seva atenció en aquesta relació d’interacció entre l’entorn immersiu i el sistema digital intel·ligent. Lloc web: <shuaimxu.com>.
Zhe Wang, Acadèmia Central de Belles Arts (Pequín)
Actualment, es dedica a la recerca en la gestió de l’art a Pequín, la Xina. Es va llicenciar en Història de l’Art a l’Acadèmia Central de Belles Arts (Pequín) i, posteriorment, va completar els seus estudis amb el màster Arts Administration and Cultural Policy (Gestió de les Arts i Política Cultural) a la Goldsmiths, Universitat de Londres. Des de la seva graduació, el 2019, ha començat a centrar-se en la gestió de museus i en el disseny narratiu de les exposicions, i estudia la manera d’aplicar els nous mitjans de comunicació i les noves tecnologies en el disseny narratiu, la interacció i la comunicació a partir d’aspectes del comissariat, de la comunicació visual, de la integració digital i de la innovació en les exposicions.
Bainter, Alex. "Introduction to Generative Music." Accessed May 14, 2021. https://medium.com/@alexbainter/introduction-to-generative-music-91e00e4dba11
Benayoun, Maurice. "Artificial Intelligence, All Too Human." Accessed April 3, 2021. https://benayoun.com/moben/2017/08/29/artificial-intelligence-all-too-human/
Benayoun, Maurice. "Brain Factory." Accessed April 3, 2021. https://benayoun.com/moben/2016/03/05/brain-factory/
Bourriaud, Nicolas. Relational Aesthetics. Dijon: Les presses du réel, 2002. http://artsites.ucsc.edu/sdaniel/230/Relational%20Aesthetics_entire.pdf.
Bosma, Josephine. "Meet the Active Audience," In Network Art: Practices and Positions, edited by Corby Tom, 24-39. London: Routledge, 2006.
Brouse, Andrew. "The Interharmonium: An Investigation into Networked Musical Applications and Brainwaves." Masters diss., McGill University, 2001.
Ding, Jun. and Chen, Wei. (2009). "At the Root of Embodied Cognition: from Mirror Neuron to Embodied Simulation Theory." Journal of Central China Normal University (Humanities and Social Sciences) 48, no.1 (July 2009): 132-136.
Galloway, R, Alexander., and Thacker, Eugene. The Exploit: A Theory of Networks. Minneapolis: University of Minnesota Press, 2007.
Graham, Beryl., and Cook, Sarah. Rethinking Curating: Art after New Media. Translated by Long, Xingru. Beijing: Tsinghua University Press, 2016.
Hayles, N, Katherine. How We Became Posthuman: Virtual Bodies in Cybernetics. Literature, and Informatics. Chicago: The University of Chicago Press, 1999.
Healthline. "EEG (Electroencephalogram): Purpose, Procedure, and Risks." Accessed April 3, 2021. https://www.healthline.com/health/eeg.
Kramer, Gregory. "Auditory Display: Sonification, Audification, and Auditory Interfaces." Computer Music Journal 19, no.2 (Summer 1995): 110.
Li, Qiwei. "Cognitive Revolution and Second-Generation Cognitive Science." Acta Psychologica Sinica 40, no.12 (2008): 1306-1327.
Li, Xinkui. "Looking at Artificial Intelligence from McLuhan's 'Extension Theory'." Chinese Academy of Social Sciences: June 8, 2020.
Liu, Runkun. "Can AI replace artists?" Ethnic Art Studies 30, no.2 (2017): 71-76.
McLuhan, Marshall. Understanding Media: The Extensions of Man. New York: McGraw-Hill, 1964.
Morse, Margaret. Virtualities: Television, Media art, and Cyberculture, Bloomington: IU Press,1998.
Park, Lisa. "Eunoia II". Accessed April 3, 2021. https://www.thelisapark.com/work/eunoia.
Taine, Hippolyte Adolphe. Philosophy of Art, Translated by Fu Lei. Nanjing: Jiangsu Literature and Art Publishing House, 2012.
Zhang, Haitao. "A brief history of AI and AI artistic concepts." Accessed May 14, 2021. https://mp.weixin.qq.com/s/3Agr1gB9LUPIMGDtoW5UpA.
Bainter, Alex. "Introduction to Generative Music." Accessed May 14, 2021. https://medium.com/@alexbainter/introduction-to-generative-music-91e00e4dba11
Benayoun, Maurice. "Artificial Intelligence, All Too Human." Accessed April 3, 2021. https://benayoun.com/moben/2017/08/29/artificial-intelligence-all-too-human/
Benayoun, Maurice. "Brain Factory." Accessed April 3, 2021. https://benayoun.com/moben/2016/03/05/brain-factory/
Bourriaud, Nicolas. Relational Aesthetics. Dijon: Les presses du réel, 2002. http://artsites.ucsc.edu/sdaniel/230/Relational%20Aesthetics_entire.pdf.
Bosma, Josephine. "Meet the Active Audience," In Network Art: Practices and Positions, edited by Corby Tom, 24-39. London: Routledge, 2006.
Brouse, Andrew. "The Interharmonium: An Investigation into Networked Musical Applications and Brainwaves." Masters diss., McGill University, 2001.
Ding, Jun. and Chen, Wei. (2009). "At the Root of Embodied Cognition: from Mirror Neuron to Embodied Simulation Theory." Journal of Central China Normal University (Humanities and Social Sciences) 48, no.1 (July 2009): 132-136.
Galloway, R, Alexander., and Thacker, Eugene. The Exploit: A Theory of Networks. Minneapolis: University of Minnesota Press, 2007.
Graham, Beryl., and Cook, Sarah. Rethinking Curating: Art after New Media. Translated by Long, Xingru. Beijing: Tsinghua University Press, 2016.
Hayles, N, Katherine. How We Became Posthuman: Virtual Bodies in Cybernetics. Literature, and Informatics. Chicago: The University of Chicago Press, 1999.
Healthline. "EEG (Electroencephalogram): Purpose, Procedure, and Risks." Accessed April 3, 2021. https://www.healthline.com/health/eeg.
Kramer, Gregory. "Auditory Display: Sonification, Audification, and Auditory Interfaces." Computer Music Journal 19, no.2 (Summer 1995): 110.
Li, Qiwei. "Cognitive Revolution and Second-Generation Cognitive Science." Acta Psychologica Sinica 40, no.12 (2008): 1306-1327.
Li, Xinkui. "Looking at Artificial Intelligence from McLuhan's 'Extension Theory'." Chinese Academy of Social Sciences: June 8, 2020.
Liu, Runkun. "Can AI replace artists?" Ethnic Art Studies 30, no.2 (2017): 71-76.
McLuhan, Marshall. Understanding Media: The Extensions of Man. New York: McGraw-Hill, 1964.
Morse, Margaret. Virtualities: Television, Media art, and Cyberculture, Bloomington: IU Press,1998.
Park, Lisa. "Eunoia II". Accessed April 3, 2021. https://www.thelisapark.com/work/eunoia.
Taine, Hippolyte Adolphe. Philosophy of Art, Translated by Fu Lei. Nanjing: Jiangsu Literature and Art Publishing House, 2012.
Zhang, Haitao. "A brief history of AI and AI artistic concepts." Accessed May 14, 2021. https://mp.weixin.qq.com/s/3Agr1gB9LUPIMGDtoW5UpA.
Articles similars
- Víctor Murillo Lígorred, Agència, imatges i índex en les fotopintures de Gerhard Richter: els quadres com a artefactes visuals , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Umberto Luigi Roncoroni Osio, Crítiques a l’art digital: suports i límits teòrics , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Carles Sora, Sergi Jordà, Temporalitats presents a les experiències cinemàtiques interactives , Artnodes: Núm. 15: (Juny 2015). NODE 15. Art Matters I (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez Granell)
- Carolina Fernández-Castrillo, Maquinolatria i creativitat posthumana entre futurisme, art generatiu i intel·ligència artificial , Artnodes: Núm. 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
- Jazmín Adler, Arts electròniques argentines a les portes de l’escena internacional: idearis de modernització i realitats institucionals oscil·lants , Artnodes: Núm. 19: (Juny 2017). NODE 19. Futurs especulatius de l'art (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Norberto Fabian Diaz Duarte, Ana Teresa Arciniegas Martínez, NODOS: una proposta de recerca per a divulgar els projectes transmèdia i multiplataforma desenvolupats a Colòmbia entre 2009 i 2020 , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Nelson Brissac, Paisatges crítics. Robert Smithson: art, ciència i indústria , Artnodes: Núm. 9: (Desembre 2009). NODE 9. Complexitat (coord.: Pau Alsina, Josep Perelló)
- Marc Boqué, Reimaginar el temps de la condició pòstuma. Una aproximació des de l’activació de l’esquema «“¿i si…?” — “aleshores”» com a thought experiment , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Albert Alcoz, Jugabilitat asíncrona. Els trets del videojoc al cinema experimental i la videocreació , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Martin Caeiro Rodríguez, Antonia María Muñiz de la Arena, La cognició expressiva com a experiència de relació de l’art i la ciència a l’educació preuniversitària , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
<< < 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.