Difusió: la visualització de les emocions controlada per la bioautoregulació mitjançant l’electroencefalograma (EEG) Sentir, escoltar i tocar allò real per mitjà de l’activitat de les ones cerebrals humanes

La difusió és una àrea de recerca en què s’explora la relació interactiva entre la consciència humana i la pràctica informàtica amb connexions cervell-ordenador mitjançant electroencefalogrames (EEG) i amb altres dispositius interactius que analitzen les dades del cervell humà per generar música i imatges visuals sincronitzades mitjançant la bioautoregulació. Malgrat que les experiències interactives no són res nou en l’art digital, això ens porta a la reflexió a causa de la influència de la tecnologia en la ideologia humana, les emocions, la moralitat, l’ètica, etc. La difusió és el resultat dels intents d’establir una connexió entre la informació fisiològica humana i la tecnologia digital. A part de la recerca experimental, es basa en el grau d’ètica de la intel·ligència artificial (IA). La difusió utilitza la visualització musical per transformar l’activitat cerebral intangible (pensaments o emocions) en alguna cosa que puguem percebre (sons o objectes). Amb aquesta recerca, s’emfatitza la consciència humana en l’IA i es mostren els límits poc clars entre l’IA i la creativitat humana. Així, la instal·lació avalua la motivació humana, que es pot presentar com a estructures abstractes –com la creativitat, el sentiment o la introspecció– que milloren l’experiència interactiva de les persones que participen i desconstrueixen el significat inherent d’allò material i allò espiritual, de la realitat i la realitat virtual o dels humans i les màquines. Quan revisem i contextualitzem l’EEG i la recerca sobre la creació de música digital, esbossem, per fi, una futura àrea de recerca que comportarà establir una estreta col·laboració entre tecnologies diferents i interdisciplinàries per fer realitat el reconeixement de les emocions.