NFT i art digital: noves possibilitats per al consum, la difusió i la preservació de les obres d’art contemporani
Article Sidebar
Main Article Content
La tecnologia digital, que apareix en els anys vuitanta i es consolida en la dècada següent amb l’anomenada «tercera revolució industrial», ha transformat no solament el nostre entorn quotidià, sinó també la forma com produïm i experimentem l’obra artística. L’art digital, una subcategoria de l’anomenat art dels nous mitjans, presenta múltiples formes i està en contínua evolució, paral·lela als dispositius que la possibiliten; però la seva comercialització en el mercat de l’art contemporani resulta complexa, perquè les obres digitals presenten una sèrie de característiques, com ara la desmaterialització, l’obsolescència i la reproductibilitat, que poden ser considerades poc rendibles pels col·leccionistes.
Malgrat això, en els darrers mesos la venda d’algunes obres d’art digital, a què nombrosos textos es refereixen amb el nom de criptoart, han augmentat notablement i han assolit les primeres xifres milionàries a les cases de subhastes. L’èxit comercial d’aquestes peces es deu al fet que, juntament amb l’arxiu de l’obra, inclouen un tipus de certificat criptogràfic, els non-fungible-tokens o NFT, que recullen les dades de l’obra i les inscriuen en una cadena blockchain, fet que transforma una obra múltiple i difusa en un ítem digital únic i traçable, la propietat del qual es pot transmetre com es faria amb qualsevol altre objecte del món offline. Tot i que, en principi, afavoreixen la creació i la venda de l’art digital, els NFT presenten les seves pròpies problemàtiques, relacionades sobretot amb el seu accés, ús i sostenibilitat; són els NFT una eina permanent o només un mètode d’especulació passatger?, com afecta aquesta certificació la propietat i els drets d’autor?, és possible i resultarà sostenible emprar-los com a estratègia per a la preservació de les obres digitals?
En aquest article, es duu a terme una anàlisi de les principals característiques i problemes de l’art digital en sentit general, i també de les solucions i preocupacions que ofereixen els certificats criptogràfics en tots els aspectes de la vida de l’obra d’art: producció, difusió i preservació.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Paula Fernández Valdés, 2021
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Salomé Cuesta Valera, Universitat Politècnica de València
Artista i professora catedràtica d’universitat del Dept. d’Escultura, Facultat de Belles Arts, Universitat Politècnica de València. Cofundadora del grup de recerca Laboratori de Llum (UPV). Va formar part del Grup ACT de FECYT, que va elaborar el Libro blanco de la interrelación entre arte, ciencia y tecnología en el estado español (2007), dirigit per José Luis Brea. Participa com a instructora en el projecte PRINTERIA, que va obtenir el primer premi en la competició internacional de biologia sintètica IGEM 2018. Actualment, juntament amb el grup de recerca Visu@ls. Cultura visual i polítiques d’identitat [UCLM], organitza el II Congrés Internacional Estètiques Híbrides de la Imatge en Moviment: Identitat i Patrimoni.
Paula Fernández Valdés, Universitat Politècnica de València
Graduada en Conservació i Restauració del Patrimoni Cultural per la Universitat Complutense de Madrid i màster en Conservació i Restauració de Béns Culturals per la Universitat Politècnica de València. En l’actualitat, cursa el doctorat en Art: Producció i Recerca amb el Contracte Predoctoral per a la Formació de Personal Investigador (FPI-UPV) a la mateixa Universitat, que compagina amb els estudis de Grau en Dret a la UNED. El seu treball se centra en la intersecció entre l’art i la ciència i desenvolupa noves estratègies de preservació per a les obres del new media art. Forma part del Projecte MICIU d’R+D+i EShID, dirigit pel grup de recerca Visu@ls. Cultura visual i polítiques d’identitat [UCLM].
Salvador Muñoz Viñas, Universitat Politècnica de València
Catedràtic de Conservació i Restauració del Paper a la Universitat Politècnica de València, i responsable del Taller d’Obra Gràfica de l’Institut Universitari de Restauració del Patrimoni. Ha impartit cursos sobre restauració en nombroses entitats nacionals i estrangeres, com el ICCROM, el British Museum o la Sorbona, i ha treballat com a visiting scholar a la Universitat de Harvard en diverses ocasions. El 2015, va ser nomenat distinguished visiting professor per la Universitat de Nova York. Les seves publicacions han estat traduïdes a diversos idiomes (portuguès, francès, anglès, italià, xinès, persa, etc.). En l’actualitat, ultima la publicació d’un volum sobre ètica de la restauració per a una editorial britànica i prepara un llibre sobre la conservació del paper per als Arxius Nacionals dels Països Baixos.
Adam, Georgina. «But is it legal? The baffling world of NFT copyright and ownership issues». The Art Newspaper, 6 de abril de 2021.
Akten, Memo. «The unreasonable ecological cost of #CryptoArt». Medium, 26 de abril de 2021. https://memoakten.medium.com/the-unreasonable-ecological-cost-of- cryptoart-2221d3eb2053.
Ascribe. «ascribe is no longer active». Ascribe. 2018. https://www.ascribe.io/
Barthes, Roland « The Death of the Author ». En Aspen Magazine, nos 5-6, Marsella, 1967.
Benjamin, Walter. La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica. México: Editorial ITACA, 2003.
Benson, Decrypt / Jeff. «Yes, your NFTs can go missing: Here’s what you can do about it». Decrypt, 19 de marzo de 2021. https://decrypt.co/62037/missing-or-stolen- nfts-how-to-protect.
Bentkowska-Kafel, Anna. «Digital art history: A subject in transition. En Computers and the History of Art Series, Volume 1. Bristol: Intellect Books Ltd., 2005.
Braidotti, Chiara, y Massimo Franceschet. «Enhancing art with information: The case of blockchain art». Journal on Computing and Cultural Heritage 1, n.º 1 (s. f.): 11. http://users.dimi.uniud.it/~massimo.franceschet/publications/jocch20.pdf.
Brea, José Luis. El tercer umbral: estatuto de las prácticas artísticas en la era del capitalismo cultural. Ad Hoc. Ensayo 3. Murcia: Cendeac, 2004.
Brea, José Luis. Cultura Ram: mutaciones de la cultura en la era de su distribución electrónica.
Cibercultura. Barcelona: Gedisa, 2007.
Cerf, Vinton. «Avoiding “Bit Rot”: Long-term preservation of digital information [Point of View]». Proceedings of the IEEE 99 (2011): 915-916. DOI: https://doi.org/10.1109/JPROC.2011.2124190.
Chierico, Alessio (ed.). Investigations on the Cultural Economy of Media Art. Milán: Digicult
-Digital Art, Design & Culture, 2017.
Cirio, Paolo. «ArtCommodities.com». ArtCommodities. 2014.
https://paolocirio.net/work/art-commodities/.
Colavizza, Giovanni; Blake Finucane; Massimo Franceschet; Sebástian Hernández; James Morgan; Martin Lukas Ostachowski; Jonathan Perkins; Sergio Scalet, y T’ai Smith.
«Crypto Art: A decentralized view». Leonardo 1-8 (2020).
https://doi.org/10.1162/leon_a_02003.
Cullen, Charles T. «Authentication of digital objects: Lessons from a Historian’s Research». CLIR (2000). https://www.clir.org/pubs/reports/pub92/cullen/.
Dash, Anil. «NFTs weren’t supposed to end like this». The Atlantic, 2 de abril de 2021.
https://www.theatlantic.com/ideas/archive/2021/04/nfts-werent-supposed-end-like/618488/
Dykstra, Steven W. « The Artist’s Intentions and the Intentional Fallacy in Fine Arts Conservation ». En: Journal of the American Institute for Conservation, vol. 35, n° 3, p. 197-218, 1996. DOI: https://doi.org/10.1179/019713696806113676
Fairley, Peter. «Ethereum will cut back its absurd energy use». IEEE Spectrum 56, n.º 1 (2019): 29-32. DOI: https://doi.org/10.1109/MSPEC.2019.8594790.
Finucane, Blake Patricia. «Creating with blockchain technology : The “provably rare” possibilities of crypto art». University of British Columbia, 2018. DOI: https://doi.org/10.14288/1.0370991.
García Morales, Lino. «Conservación y restauración de arte digital». Dirigido por Pilar Montero Vilar. Tesis Doctoral, Madrid: Universidad Europea de Madrid, 2010.
Goodman, Nelson. Los lenguajes del arte: Aproximación a la teoría de los símbolos.
Barcelona: Seix Barral, 1976.
Gunten, Lucia von. «From digital to new media art: A market perspective». Máster, Rotterdam: Erasmus Universiteit Rotterdam, 2014.
Holtzman, David; Masha McConaghy; Trent McConaghy; Greg McMullen y Glenn Parry.
«Visibility and digital art: Blockchain as an ownership layer on the Internet». Strategic Change: Briefings in Entrepenurial Finance 26, n.º 5 (2017): 461-470. DOI: https://doi.org/10.1002/jsc.2146.
Ippolito, Jon; Li Jin; Max Moore y Nicholas Thompson. «Contemporary conversations: Non-fungible/The new market for rare digital items». Sothebys.com., 7 de abril de 2021. https://www.sothebys.com/en/series/sothebys-talks/contemporary-conversations-non-fungible-the-new-market-for-rare-digital-items
Khalif, Olga, y Brandon Kochkodin. «Cryptocurrency millionaires fuel a boom in digital art market». Bloomberg, 26 de febrero de 2021.
https://www.bloomberg.com/news/articles/2021-02-26/cryptocurrency-millionaires- fuel-a-boom-in-digital-art-market.
Kuhns, Richard « Criticism and the Problem of Intention ». En: The Journal of Philosophy, vol. 57, n° 1, p. 5-23, 1960 DOI: https://doi.org/10.2307/2022520
La Société Anonyme. «Redefinición de las prácticas artísticas, s.21 (LSA47)». Aleph-Arts.
https://web.archive.org/web/20160613050601/http://aleph-arts.org/lsa/lsa47/manifiesto.html
Lemercier, Joanie. «The problem of CryptoArt». Studio Joanie Lemercier (blog), 17 de febrero de 2021. https://joanielemercier.com/the-problem-of-cryptoart/.
Lotti, Laura. «Contemporary art, capitalization and the blockchain: On the autonomy and automation of art’s value». Finance and Society 2 (2016): 96.
DOI: https://doi.org/10.2218/finsoc.v2i2.1724.
MacDonough, Kristin M. «Saving digital art: Video migrations, obsolescence, and other tales». The Art Institute of Chicago, 3 de octubre de 2019. https://www.artic.edu/articles/771/saving-digital-art-video-migrations-obsolescence- and-other-tales.
MacNeil, Heather Marie, y Bonnie Mak. «Constructions of authenticity». Library Trends
, n.º 1 (2007): 26-52. DOI: https://doi.org/10.1353/lib.2007.0054.
McAndrew, Claire. «The Art Market 2021». Informe. Suiza: Art Basel & UBS Group AG, 2021.
O’Dwyer, Rachel. «Limited edition: Producing artificial scarcity for digital art on the
blockchain and its implications for the cultural industries». Convergence. The International Journal of Research into New Media Technologies 26, n.º 4 (2020): 874-894. DOI:https://doi.org/10.1177/1354856518795097.
Paul, Christiane. Digital Art. 1.ª ed. World of Art. Londres: Thames & Hudson, 2003.
Paul, Christiane. A companion to Digital Art. 1.ª ed. Blackwell Companions to Art History.
Hoboken: John Wiley & Sons Inc., 2016.
Pipkin, Everest. «But the environmental issues with cryptoart will be solved soon, right?». Medium. 14 de marzo de 2021. https://everestpipkin.medium.com/but-the- environmental-issues-with-cryptoart-1128ef72e6a3.
Reas, Casey. «Collecting in the age of digital reproduction». Artnome. 9 de septiembre de 2019. https://www.artnome.com/news/2019/9/9/collecting-in-the-age-of-digital-reproduction
Roeder, Oliver. «The blockchain is just another way to make art all about money».
FiveThirtyEight (blog), 7 de marzo de 2018. https://fivethirtyeight.com/features/blockchain-is-just-another-way-make-art-all-about-money/
Ross, Seamus. «Position paper on integrity and authenticity of digital cultural heritage objects». DigiCULT 1 (2002). Austria: Unión Europea. https://www.digicult.info/downloads/thematic_issue_1_final.pdf.
Sala Mendoza. «Nuevas alternativas y estrategias de legitimación del arte». Sala Mendoza.
de octubre de 2019. https://www.fundacionsalamendoza.com/post/nuevas-alternativas-y-estrategias-de-legitimaci%C3%B3n-del-arte
Sater, Stanley, y Rachel Wright. «A conversation on art, museums, and blockchain».
Tulne. Journal of Technology & Intellectual Property 21, n.º 35 (2019): 35-51. https://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=3406841.
Sidorova, Elena. «The cyber turn of the contemporary art market». Arts 8, n.º 3 (2019): 84. DOI:https://doi.org/10.3390/arts8030084.
Stephen, Bijan. «NFT mania is here, and so are the scammers». The Verge. 20 de marzo de 2021. https://www.theverge.com/2021/3/20/22334527/nft-scams-artists-opensea- rarible-marble-cards-fraud-art.
Vasquez Rocca, Adolfo. «Joseph Beuys “Cada hombre, un artista”; Los Documenta de Kassel o el arte abandona la galería». Psikeba. Revista de Psicoanalisis y Estudios Culturales (2007).
Viñas, Salvador Muñoz. « Étude en rouge : trois manières de tuer l’auteur ». En: Nouvelle revue d’esthétique, vol. 21, no. 1, pp. 85-97, 2018
Waelder, Pau. You can be a cash-strapped art collector in the Digital Age. Illes Balears: Printer fault press, 2020a.
Waelder, Pau. You can be a wealthy art collector in the Digital Age. Illes Balears: Printer fault press, 2020b.
Whyman, Tom. «The work of art in the age of the Non-Fungible Token». 16 de marzo de 2021. https://www.logically.ai/articles/the-non-fungible-token.
Zeilinger, Martin. «Digital art as “monetised graphics”: Enforcing intellectual property on the blockchain». Philosophy & Technology 31, n.º 1 (2018): 15-41. DOI: https://doi.org/10.1007/s13347-016-0243-1.
Adam, Georgina. «But is it legal? The baffling world of NFT copyright and ownership issues». The Art Newspaper, 6 de abril de 2021.
Akten, Memo. «The unreasonable ecological cost of #CryptoArt». Medium, 26 de abril de 2021. https://memoakten.medium.com/the-unreasonable-ecological-cost-of- cryptoart-2221d3eb2053.
Ascribe. «ascribe is no longer active». Ascribe. 2018. https://www.ascribe.io/
Barthes, Roland « The Death of the Author ». En Aspen Magazine, nos 5-6, Marsella, 1967.
Benjamin, Walter. La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica. México: Editorial ITACA, 2003.
Benson, Decrypt / Jeff. «Yes, your NFTs can go missing: Here’s what you can do about it». Decrypt, 19 de marzo de 2021. https://decrypt.co/62037/missing-or-stolen- nfts-how-to-protect.
Bentkowska-Kafel, Anna. «Digital art history: A subject in transition. En Computers and the History of Art Series, Volume 1. Bristol: Intellect Books Ltd., 2005.
Braidotti, Chiara, y Massimo Franceschet. «Enhancing art with information: The case of blockchain art». Journal on Computing and Cultural Heritage 1, n.º 1 (s. f.): 11. http://users.dimi.uniud.it/~massimo.franceschet/publications/jocch20.pdf.
Brea, José Luis. El tercer umbral: estatuto de las prácticas artísticas en la era del capitalismo cultural. Ad Hoc. Ensayo 3. Murcia: Cendeac, 2004.
Brea, José Luis. Cultura Ram: mutaciones de la cultura en la era de su distribución electrónica.
Cibercultura. Barcelona: Gedisa, 2007.
Cerf, Vinton. «Avoiding “Bit Rot”: Long-term preservation of digital information [Point of View]». Proceedings of the IEEE 99 (2011): 915-916. DOI: https://doi.org/10.1109/JPROC.2011.2124190.
Chierico, Alessio (ed.). Investigations on the Cultural Economy of Media Art. Milán: Digicult
-Digital Art, Design & Culture, 2017.
Cirio, Paolo. «ArtCommodities.com». ArtCommodities. 2014.
https://paolocirio.net/work/art-commodities/.
Colavizza, Giovanni; Blake Finucane; Massimo Franceschet; Sebástian Hernández; James Morgan; Martin Lukas Ostachowski; Jonathan Perkins; Sergio Scalet, y T’ai Smith.
«Crypto Art: A decentralized view». Leonardo 1-8 (2020).
https://doi.org/10.1162/leon_a_02003.
Cullen, Charles T. «Authentication of digital objects: Lessons from a Historian’s Research». CLIR (2000). https://www.clir.org/pubs/reports/pub92/cullen/.
Dash, Anil. «NFTs weren’t supposed to end like this». The Atlantic, 2 de abril de 2021.
https://www.theatlantic.com/ideas/archive/2021/04/nfts-werent-supposed-end-like/618488/
Dykstra, Steven W. « The Artist’s Intentions and the Intentional Fallacy in Fine Arts Conservation ». En: Journal of the American Institute for Conservation, vol. 35, n° 3, p. 197-218, 1996. DOI: https://doi.org/10.1179/019713696806113676
Fairley, Peter. «Ethereum will cut back its absurd energy use». IEEE Spectrum 56, n.º 1 (2019): 29-32. DOI: https://doi.org/10.1109/MSPEC.2019.8594790.
Finucane, Blake Patricia. «Creating with blockchain technology : The “provably rare” possibilities of crypto art». University of British Columbia, 2018. DOI: https://doi.org/10.14288/1.0370991.
García Morales, Lino. «Conservación y restauración de arte digital». Dirigido por Pilar Montero Vilar. Tesis Doctoral, Madrid: Universidad Europea de Madrid, 2010.
Goodman, Nelson. Los lenguajes del arte: Aproximación a la teoría de los símbolos.
Barcelona: Seix Barral, 1976.
Gunten, Lucia von. «From digital to new media art: A market perspective». Máster, Rotterdam: Erasmus Universiteit Rotterdam, 2014.
Holtzman, David; Masha McConaghy; Trent McConaghy; Greg McMullen y Glenn Parry.
«Visibility and digital art: Blockchain as an ownership layer on the Internet». Strategic Change: Briefings in Entrepenurial Finance 26, n.º 5 (2017): 461-470. DOI: https://doi.org/10.1002/jsc.2146.
Ippolito, Jon; Li Jin; Max Moore y Nicholas Thompson. «Contemporary conversations: Non-fungible/The new market for rare digital items». Sothebys.com., 7 de abril de 2021. https://www.sothebys.com/en/series/sothebys-talks/contemporary-conversations-non-fungible-the-new-market-for-rare-digital-items
Khalif, Olga, y Brandon Kochkodin. «Cryptocurrency millionaires fuel a boom in digital art market». Bloomberg, 26 de febrero de 2021.
https://www.bloomberg.com/news/articles/2021-02-26/cryptocurrency-millionaires- fuel-a-boom-in-digital-art-market.
Kuhns, Richard « Criticism and the Problem of Intention ». En: The Journal of Philosophy, vol. 57, n° 1, p. 5-23, 1960 DOI: https://doi.org/10.2307/2022520
La Société Anonyme. «Redefinición de las prácticas artísticas, s.21 (LSA47)». Aleph-Arts.
https://web.archive.org/web/20160613050601/http://aleph-arts.org/lsa/lsa47/manifiesto.html
Lemercier, Joanie. «The problem of CryptoArt». Studio Joanie Lemercier (blog), 17 de febrero de 2021. https://joanielemercier.com/the-problem-of-cryptoart/.
Lotti, Laura. «Contemporary art, capitalization and the blockchain: On the autonomy and automation of art’s value». Finance and Society 2 (2016): 96.
DOI: https://doi.org/10.2218/finsoc.v2i2.1724.
MacDonough, Kristin M. «Saving digital art: Video migrations, obsolescence, and other tales». The Art Institute of Chicago, 3 de octubre de 2019. https://www.artic.edu/articles/771/saving-digital-art-video-migrations-obsolescence- and-other-tales.
MacNeil, Heather Marie, y Bonnie Mak. «Constructions of authenticity». Library Trends
, n.º 1 (2007): 26-52. DOI: https://doi.org/10.1353/lib.2007.0054.
McAndrew, Claire. «The Art Market 2021». Informe. Suiza: Art Basel & UBS Group AG, 2021.
O’Dwyer, Rachel. «Limited edition: Producing artificial scarcity for digital art on the
blockchain and its implications for the cultural industries». Convergence. The International Journal of Research into New Media Technologies 26, n.º 4 (2020): 874-894. DOI:https://doi.org/10.1177/1354856518795097.
Paul, Christiane. Digital Art. 1.ª ed. World of Art. Londres: Thames & Hudson, 2003.
Paul, Christiane. A companion to Digital Art. 1.ª ed. Blackwell Companions to Art History.
Hoboken: John Wiley & Sons Inc., 2016.
Pipkin, Everest. «But the environmental issues with cryptoart will be solved soon, right?». Medium. 14 de marzo de 2021. https://everestpipkin.medium.com/but-the- environmental-issues-with-cryptoart-1128ef72e6a3.
Reas, Casey. «Collecting in the age of digital reproduction». Artnome. 9 de septiembre de 2019. https://www.artnome.com/news/2019/9/9/collecting-in-the-age-of-digital-reproduction
Roeder, Oliver. «The blockchain is just another way to make art all about money».
FiveThirtyEight (blog), 7 de marzo de 2018. https://fivethirtyeight.com/features/blockchain-is-just-another-way-make-art-all-about-money/
Ross, Seamus. «Position paper on integrity and authenticity of digital cultural heritage objects». DigiCULT 1 (2002). Austria: Unión Europea. https://www.digicult.info/downloads/thematic_issue_1_final.pdf.
Sala Mendoza. «Nuevas alternativas y estrategias de legitimación del arte». Sala Mendoza.
de octubre de 2019. https://www.fundacionsalamendoza.com/post/nuevas-alternativas-y-estrategias-de-legitimaci%C3%B3n-del-arte
Sater, Stanley, y Rachel Wright. «A conversation on art, museums, and blockchain».
Tulne. Journal of Technology & Intellectual Property 21, n.º 35 (2019): 35-51. https://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=3406841.
Sidorova, Elena. «The cyber turn of the contemporary art market». Arts 8, n.º 3 (2019): 84. DOI:https://doi.org/10.3390/arts8030084.
Stephen, Bijan. «NFT mania is here, and so are the scammers». The Verge. 20 de marzo de 2021. https://www.theverge.com/2021/3/20/22334527/nft-scams-artists-opensea- rarible-marble-cards-fraud-art.
Vasquez Rocca, Adolfo. «Joseph Beuys “Cada hombre, un artista”; Los Documenta de Kassel o el arte abandona la galería». Psikeba. Revista de Psicoanalisis y Estudios Culturales (2007).
Viñas, Salvador Muñoz. « Étude en rouge : trois manières de tuer l’auteur ». En: Nouvelle revue d’esthétique, vol. 21, no. 1, pp. 85-97, 2018
Waelder, Pau. You can be a cash-strapped art collector in the Digital Age. Illes Balears: Printer fault press, 2020a.
Waelder, Pau. You can be a wealthy art collector in the Digital Age. Illes Balears: Printer fault press, 2020b.
Whyman, Tom. «The work of art in the age of the Non-Fungible Token». 16 de marzo de 2021. https://www.logically.ai/articles/the-non-fungible-token.
Zeilinger, Martin. «Digital art as “monetised graphics”: Enforcing intellectual property on the blockchain». Philosophy & Technology 31, n.º 1 (2018): 15-41. DOI: https://doi.org/10.1007/s13347-016-0243-1.
Adam, Georgina. «But is it legal? The baffling world of NFT copyright and ownership issues». The Art Newspaper, 6 de abril de 2021.
Akten, Memo. «The unreasonable ecological cost of #CryptoArt». Medium, 26 de abril de 2021. https://memoakten.medium.com/the-unreasonable-ecological-cost-of- cryptoart-2221d3eb2053.
Ascribe. «ascribe is no longer active». Ascribe. 2018. https://www.ascribe.io/
Barthes, Roland « The Death of the Author ». En Aspen Magazine, nos 5-6, Marsella, 1967.
Benjamin, Walter. La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica. México: Editorial ITACA, 2003.
Benson, Decrypt / Jeff. «Yes, your NFTs can go missing: Here’s what you can do about it». Decrypt, 19 de marzo de 2021. https://decrypt.co/62037/missing-or-stolen- nfts-how-to-protect.
Bentkowska-Kafel, Anna. «Digital art history: A subject in transition. En Computers and the History of Art Series, Volume 1. Bristol: Intellect Books Ltd., 2005.
Braidotti, Chiara, y Massimo Franceschet. «Enhancing art with information: The case of blockchain art». Journal on Computing and Cultural Heritage 1, n.º 1 (s. f.): 11. http://users.dimi.uniud.it/~massimo.franceschet/publications/jocch20.pdf.
Brea, José Luis. El tercer umbral: estatuto de las prácticas artísticas en la era del capitalismo cultural. Ad Hoc. Ensayo 3. Murcia: Cendeac, 2004.
Brea, José Luis. Cultura Ram: mutaciones de la cultura en la era de su distribución electrónica.
Cibercultura. Barcelona: Gedisa, 2007.
Cerf, Vinton. «Avoiding “Bit Rot”: Long-term preservation of digital information [Point of View]». Proceedings of the IEEE 99 (2011): 915-916. DOI: https://doi.org/10.1109/JPROC.2011.2124190.
Chierico, Alessio (ed.). Investigations on the Cultural Economy of Media Art. Milán: Digicult
-Digital Art, Design & Culture, 2017.
Cirio, Paolo. «ArtCommodities.com». ArtCommodities. 2014.
https://paolocirio.net/work/art-commodities/.
Colavizza, Giovanni; Blake Finucane; Massimo Franceschet; Sebástian Hernández; James Morgan; Martin Lukas Ostachowski; Jonathan Perkins; Sergio Scalet, y T’ai Smith.
«Crypto Art: A decentralized view». Leonardo 1-8 (2020).
https://doi.org/10.1162/leon_a_02003.
Cullen, Charles T. «Authentication of digital objects: Lessons from a Historian’s Research». CLIR (2000). https://www.clir.org/pubs/reports/pub92/cullen/.
Dash, Anil. «NFTs weren’t supposed to end like this». The Atlantic, 2 de abril de 2021.
https://www.theatlantic.com/ideas/archive/2021/04/nfts-werent-supposed-end-like/618488/
Dykstra, Steven W. « The Artist’s Intentions and the Intentional Fallacy in Fine Arts Conservation ». En: Journal of the American Institute for Conservation, vol. 35, n° 3, p. 197-218, 1996. DOI: https://doi.org/10.1179/019713696806113676
Fairley, Peter. «Ethereum will cut back its absurd energy use». IEEE Spectrum 56, n.º 1 (2019): 29-32. DOI: https://doi.org/10.1109/MSPEC.2019.8594790.
Finucane, Blake Patricia. «Creating with blockchain technology : The “provably rare” possibilities of crypto art». University of British Columbia, 2018. DOI: https://doi.org/10.14288/1.0370991.
García Morales, Lino. «Conservación y restauración de arte digital». Dirigido por Pilar Montero Vilar. Tesis Doctoral, Madrid: Universidad Europea de Madrid, 2010.
Goodman, Nelson. Los lenguajes del arte: Aproximación a la teoría de los símbolos.
Barcelona: Seix Barral, 1976.
Gunten, Lucia von. «From digital to new media art: A market perspective». Máster, Rotterdam: Erasmus Universiteit Rotterdam, 2014.
Holtzman, David; Masha McConaghy; Trent McConaghy; Greg McMullen y Glenn Parry.
«Visibility and digital art: Blockchain as an ownership layer on the Internet». Strategic Change: Briefings in Entrepenurial Finance 26, n.º 5 (2017): 461-470. DOI: https://doi.org/10.1002/jsc.2146.
Ippolito, Jon; Li Jin; Max Moore y Nicholas Thompson. «Contemporary conversations: Non-fungible/The new market for rare digital items». Sothebys.com., 7 de abril de 2021. https://www.sothebys.com/en/series/sothebys-talks/contemporary-conversations-non-fungible-the-new-market-for-rare-digital-items
Khalif, Olga, y Brandon Kochkodin. «Cryptocurrency millionaires fuel a boom in digital art market». Bloomberg, 26 de febrero de 2021.
https://www.bloomberg.com/news/articles/2021-02-26/cryptocurrency-millionaires- fuel-a-boom-in-digital-art-market.
Kuhns, Richard « Criticism and the Problem of Intention ». En: The Journal of Philosophy, vol. 57, n° 1, p. 5-23, 1960 DOI: https://doi.org/10.2307/2022520
La Société Anonyme. «Redefinición de las prácticas artísticas, s.21 (LSA47)». Aleph-Arts.
https://web.archive.org/web/20160613050601/http://aleph-arts.org/lsa/lsa47/manifiesto.html
Lemercier, Joanie. «The problem of CryptoArt». Studio Joanie Lemercier (blog), 17 de febrero de 2021. https://joanielemercier.com/the-problem-of-cryptoart/.
Lotti, Laura. «Contemporary art, capitalization and the blockchain: On the autonomy and automation of art’s value». Finance and Society 2 (2016): 96.
DOI: https://doi.org/10.2218/finsoc.v2i2.1724.
MacDonough, Kristin M. «Saving digital art: Video migrations, obsolescence, and other tales». The Art Institute of Chicago, 3 de octubre de 2019. https://www.artic.edu/articles/771/saving-digital-art-video-migrations-obsolescence- and-other-tales.
MacNeil, Heather Marie, y Bonnie Mak. «Constructions of authenticity». Library Trends
, n.º 1 (2007): 26-52. DOI: https://doi.org/10.1353/lib.2007.0054.
McAndrew, Claire. «The Art Market 2021». Informe. Suiza: Art Basel & UBS Group AG, 2021.
O’Dwyer, Rachel. «Limited edition: Producing artificial scarcity for digital art on the
blockchain and its implications for the cultural industries». Convergence. The International Journal of Research into New Media Technologies 26, n.º 4 (2020): 874-894. DOI:https://doi.org/10.1177/1354856518795097.
Paul, Christiane. Digital Art. 1.ª ed. World of Art. Londres: Thames & Hudson, 2003.
Paul, Christiane. A companion to Digital Art. 1.ª ed. Blackwell Companions to Art History.
Hoboken: John Wiley & Sons Inc., 2016.
Pipkin, Everest. «But the environmental issues with cryptoart will be solved soon, right?». Medium. 14 de marzo de 2021. https://everestpipkin.medium.com/but-the- environmental-issues-with-cryptoart-1128ef72e6a3.
Reas, Casey. «Collecting in the age of digital reproduction». Artnome. 9 de septiembre de 2019. https://www.artnome.com/news/2019/9/9/collecting-in-the-age-of-digital-reproduction
Roeder, Oliver. «The blockchain is just another way to make art all about money».
FiveThirtyEight (blog), 7 de marzo de 2018. https://fivethirtyeight.com/features/blockchain-is-just-another-way-make-art-all-about-money/
Ross, Seamus. «Position paper on integrity and authenticity of digital cultural heritage objects». DigiCULT 1 (2002). Austria: Unión Europea. https://www.digicult.info/downloads/thematic_issue_1_final.pdf.
Sala Mendoza. «Nuevas alternativas y estrategias de legitimación del arte». Sala Mendoza.
de octubre de 2019. https://www.fundacionsalamendoza.com/post/nuevas-alternativas-y-estrategias-de-legitimaci%C3%B3n-del-arte
Sater, Stanley, y Rachel Wright. «A conversation on art, museums, and blockchain».
Tulne. Journal of Technology & Intellectual Property 21, n.º 35 (2019): 35-51. https://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=3406841.
Sidorova, Elena. «The cyber turn of the contemporary art market». Arts 8, n.º 3 (2019): 84. DOI:https://doi.org/10.3390/arts8030084.
Stephen, Bijan. «NFT mania is here, and so are the scammers». The Verge. 20 de marzo de 2021. https://www.theverge.com/2021/3/20/22334527/nft-scams-artists-opensea- rarible-marble-cards-fraud-art.
Vasquez Rocca, Adolfo. «Joseph Beuys “Cada hombre, un artista”; Los Documenta de Kassel o el arte abandona la galería». Psikeba. Revista de Psicoanalisis y Estudios Culturales (2007).
Viñas, Salvador Muñoz. « Étude en rouge : trois manières de tuer l’auteur ». En: Nouvelle revue d’esthétique, vol. 21, no. 1, pp. 85-97, 2018
Waelder, Pau. You can be a cash-strapped art collector in the Digital Age. Illes Balears: Printer fault press, 2020a.
Waelder, Pau. You can be a wealthy art collector in the Digital Age. Illes Balears: Printer fault press, 2020b.
Whyman, Tom. «The work of art in the age of the Non-Fungible Token». 16 de marzo de 2021. https://www.logically.ai/articles/the-non-fungible-token.
Zeilinger, Martin. «Digital art as “monetised graphics”: Enforcing intellectual property on the blockchain». Philosophy & Technology 31, n.º 1 (2018): 15-41. DOI: https://doi.org/10.1007/s13347-016-0243-1.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Paula Fernández Valdés, Aconseguir la sostenibilitat cultural mitjançant la conservació del videoart: plataformes de lliure distribució , Artnodes: Núm. 31: (Gener 2023). NODE 31. Possibles II (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
Articles similars
- Sandra Alvaro, Topologies de l'art en l'era de la informació , Artnodes: Núm. 13: (Novembre 2013). NODE 13. Història(es) de l'art dels mitjans (coord.: Ana Rodríguez Granell, Pau Alsina)
- Santiago Morilla, Cap a un art postlocatiu , Artnodes: Núm. 31: (Gener 2023). NODE 31. Possibles II (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Emillie V de Keulenaar, Marc Tuters, Ivan Kisjes, Kaspar Beelen, Sobre les altpèdies: epistemologia partidista en les enciclopèdies de fets alternatius , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Borja Jaume Pérez, Art i realitat augmentada. Il·lusions òptiques en l'espai híbrid , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Ebru Yetişkin, İsmail Yiğit, Didem Ermiş, Investigació artística dins d'un laboratori de possibilitats: explorar la ignorància postdigital en l'«a’21 amberNetworkFestival» , Artnodes: Núm. 30
- Víctor Murillo Ligorred, Nora Ramos Vallecillo, Transdisciplinarietat entre art, ciència i tecnologia: superació de fronteres en les propostes didacticoexpositives de Karin Ohlenschläger en la seva etapa com a directora de LABoral Gijón , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Pedro Ortuño-Mengual, Gloria Lapeña-Gallego, Els murs com a documents de memòria enfront de la censura. Cas d’estudi: El projecte Des/Aparicions d’Antoni Muntadas , Artnodes: Núm. 23: (Gener 2019). NODE 23. Arqueologia dels mitjans II / Humanitats digitals II (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Jesús Fernando Monreal Ramírez, Ana Del Castillo, Itineraris de la matèria: medialitat, circulació i obsolescència tecnològica en algunes pràctiques artístiques des de Mèxic , Artnodes: Núm. 15: (Juny 2015). NODE 15. Art Matters I (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez Granell)
- Jordan Fraser Emery, Alba Marín, Cos i mirada de l’investigador amb vídeo immersiu en 360°: estudi de cas exploratori sobre l’artivisme a Sao Paulo , Artnodes: Núm. 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
- Ana Urroz-Osés, Laura Baigorri Ballarín, Artivisme i primers usos tàctics de la xarxa: de la infoguerra a la guerrilla de la comunicació , Artnodes: Núm. 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
<< < 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.