Ficció i autenticitat més enllà del cos de l’artista
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Aquest assaig aborda el treball d’una sèrie d’artistes imaginaris que, tot i això, funcionen com a autors en el món de l’art contemporani. Descrits com a artistes “paraficticis”, l’article subratlla la capacitat de practicants actius, com Donelle Woolford, The Atlas Group, Reena Spaulings i Barbara Cleveland, per interactuar amb el món de l’art de manera plausible, amb independència de la divulgació de la seva naturalesa imaginària. Aquestes interaccions inclouen l’exhibició i venda d’obres, la concessió d’entrevistes, la publicació de llibres o la realització d’actuacions en nom seu. Contràriament a anteriors investigacions sobre la identitat basades en el cos, els artistes paraficticis desenvolupen estratègies incorpòries, que alguns acadèmics associen a l’ús d’avatars construïts digitalment. Al llarg de l’article es debat en detall la qüestió de si la invenció d’artistes paraficticis pot considerar-se com una manera de rebutjar o eludir les implicacions polítiques de les identitats “autèntiques”. L’assaig, no obstant, opta per interpretar aquests artistes imaginaris amb carreres “reals” com a mitjà per discutir i negociar la complexa funció de les identitats dels artistes en el món de l’art contemporani. El text conclou amb la predicció d’un futur en què els artistes paraficticis seran un fenomen generalitzat i el seu nombre creixent, una possible amenaça.
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Emma Brasó, Royal College of Art (UK) University for the Creative Arts (UK)
Emma Brasó és historiadora de l’art i comissària. Actualment exerceix com a comissària del programa cultural de la Universitat per a les Arts Creatives i és responsable de la programació de la Herbert Read Gallery (Canterbury) i de la Zandra Rhodes Gallery (Rochester). La investigació de doctorat que duu a terme al Royal College of Art analitza la intersecció de la ficció i l’autoria en les pràctiques artístiques des dels anys vuitanta fins a l’actualitat.
Articles similars
- Stanislav Milovidov, Polítiques i limitacions d’accés a les xarxes neuronals comercials com a incentiu a l’artivisme , Artnodes: Núm. 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
- José Vicente Martín Martínez, Sergio Luna Lozano, El circuit bending i el hardware hacking com a pràctiques artístiques en el context de l’estètica de l’obsolescència i l’activisme DIY i bricoleur , Artnodes: Núm. 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
- Luis David Rivero Moreno, La cultura blockchain i la precarietat de la imatge digital. Qüestionant els NFT com a estratègia de conservació de l’art , Artnodes: Núm. 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
- Federica Martini, Casos oberts de la història de l’art: la tasca dels artistes a la fàbrica , Artnodes: Núm. 19: (Juny 2017). NODE 19. Futurs especulatius de l'art (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- David Link, Carnívor Carnestoltes , Artnodes: Núm. 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
- Margit Rosen, Al principi, estava l’analògic. Una història alternativa dels començaments de l’art computacional , Artnodes: Núm. 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
- Pau Alsina, Sobre art i informàtica: introducció a l'art digital , Artnodes: Núm. 4: (Juliol 2005). NODE 4. Calculabilitat (coord.: Pau Alsina)
- Sara Coleman, Travessant la xarxa. Art, tèxtils i tecnologia digital , Artnodes: Núm. 30
- Sandra Alvaro, Topologies de l'art en l'era de la informació , Artnodes: Núm. 13: (Novembre 2013). NODE 13. Història(es) de l'art dels mitjans (coord.: Ana Rodríguez Granell, Pau Alsina)
- Ricardo González-García, Entre fakes i factoids: la condició d’allò fals en la difusa esfera de l’art contemporani després de l’era de la postveritat , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
<< < 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.