Arquitectura moderna i transparències: materialitat i virtualitat
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
L'objecte és mostrar que el fenomen del transparent en l'arquitectura moderna, consubstancial a la seva pròpia producció, oscil·la dins els avenços tecnològics tant en la seva naturalesa material com en la seva lectura lingüística.
Durant el segle xx es produeix una línia d'interpretació crítica dels mecanismes de creació de l'arquitectura moderna que van entendre eficientment, a través de conceptualitzacions derivades dels modes del transparent, el complex desenvolupament de les seves qualitats. Conceptualitzacions relatives, d'una banda, a l'èmfasi en els fenòmens de la percepció de la seva materialitat, i d'una altra, a la comprensió de la seva capacitat representativa. Pot exposar-se aquesta entesa mitjançant la detecció fenomenològica de diversos estats d'evolució predominants, que sintetitzem amb quatre apartats cronològics determinats a partir de l'aportació crítica de textos o edificis, l'aparició en el panorama internacional dels quals va participant en la instrumentalització complexa del transparent:
I. Des de les primeres conceptualitzacions relatives al moviment modern, coetànies del manifest de l'estil internacional, enfocades a característiques objectives del vidre com a nova possibilitat compositiva i de penetració de la llum.
II. A partir de mig segle, quan s'introdueix la subjectivitat en la complexa instrumentalització de la transparència, encapçalada pel rellegit text de Rowe i Slutzky, Transparència literal i fenomenal, considerant tant la percepció (realitat) com la representació (virtualitat) del espai en l'individu.
III. Els anys noranta, quan la transparència apareix en escena en la seva naturalesa híbrida i ambigua com una manifestació dels seus propis límits, el paradigma crític de la qual s'identificaria amb l'edifici de la TGB (OMA).
IV. Actualment, en una continuïtat investigadora sobre les possibilitats del transparent, en què es produeix la definitiva immersió de la modernitat en les cultures locals on l'arquitectura japonesa de final de segle, liderada per Toyo Ito, es proposa significativament en l'era de la globalització electrònica.
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
María de la O Artiles Burgos, Universitat de Màlaga
Doctoranda
Departament d’Expressió Gràfica, Disseny i Projectes
Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat de Màlaga
Javier Boned Purkiss, Universitat de Màlaga
Professor contractat
Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat de Màlaga
Articles similars
- Thomas Elsaesser, Arqueologia dels mitjans: una disciplina viable o un bon símptoma? , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Diego Ortega Alonso, Illustraciencia, un ecosistema per a la il·lustració científica , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- José Vicente Martín Martínez, Iván Albalate Gauchía, Mirant dins de la caixa. El visor de diorames amb enfocament selectiu com a cas pràctic d'arqueologia dels mitjans , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Jussi Parikka, La nova materialitat de la pols , Artnodes: Núm. 12: (Novembre 2012). NODE 12. Materialitat (coord.: Pau Alsina)
- José Vicente Martín Martínez, Sergio Luna Lozano, El rostre sintètic. Estratègies de representació a l’entorn del retrat artificial , Artnodes: Núm. 23: (Gener 2019). NODE 23. Arqueologia dels mitjans II / Humanitats digitals II (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Mikel Otxoteko, Els jocs digitals més enllà de les lògiques disciplinàries i de vigilància , Artnodes: Núm. 30
- Marc Kosciejew, Documentació i materialització de l’art: mètodes conceptuals de documentació per a la materialització de la informació artística , Artnodes: Núm. 19: (Juny 2017). NODE 19. Futurs especulatius de l'art (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Sergio Martínez Luna, De la separació a la co-constitució. Trobades entre materialitat, visualitat, objectes i disciplines , Artnodes: Núm. 15: (Juny 2015). NODE 15. Art Matters I (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez Granell)
- Pau Alsina, Ana Rodríguez Granell, Art Matters: reconfigurant les relacions entre l'art i la seva materialitat , Artnodes: Núm. 15: (Juny 2015). NODE 15. Art Matters I (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez Granell)
- Claudia Kozak, Literatura digital i materialitat. Com es llegeix , Artnodes: Núm. 15: (Juny 2015). NODE 15. Art Matters I (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez Granell)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.