Arquitectura moderna i transparències: materialitat i virtualitat

L'objecte és mostrar que el fenomen del transparent en l'arquitectura moderna, consubstancial a la seva pròpia producció, oscil·la dins els avenços tecnològics tant en la seva naturalesa material com en la seva lectura lingüística.

Durant el segle xx es produeix una línia d'interpretació crítica dels mecanismes de creació de l'arquitectura moderna que van entendre eficientment, a través de conceptualitzacions derivades dels modes del transparent, el complex desenvolupament de les seves qualitats. Conceptualitzacions relatives, d'una banda, a l'èmfasi en els fenòmens de la percepció de la seva materialitat, i d'una altra, a la comprensió de la seva capacitat representativa. Pot exposar-se aquesta entesa mitjançant la detecció fenomenològica de diversos estats d'evolució predominants, que sintetitzem amb quatre apartats cronològics determinats a partir de l'aportació crítica de textos o edificis, l'aparició en el panorama internacional dels quals va participant en la instrumentalització complexa del transparent:

I. Des de les primeres conceptualitzacions relatives al moviment modern, coetànies del manifest de l'estil internacional, enfocades a característiques objectives del vidre com a nova possibilitat compositiva i de penetració de la llum.

II. A partir de mig segle, quan s'introdueix la subjectivitat en la complexa instrumentalització de la transparència, encapçalada pel rellegit text de Rowe i Slutzky, Transparència literal i fenomenal, considerant tant la percepció (realitat) com la representació (virtualitat) del espai en l'individu.

III. Els anys noranta, quan la transparència apareix en escena en la seva naturalesa híbrida i ambigua com una manifestació dels seus propis límits, el paradigma crític de la qual s'identificaria amb l'edifici de la TGB (OMA).

IV. Actualment, en una continuïtat investigadora sobre les possibilitats del transparent, en què es produeix la definitiva immersió de la modernitat en les cultures locals on l'arquitectura japonesa de final de segle, liderada per Toyo Ito, es proposa significativament en l'era de la globalització electrònica.