L'art transgènic
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Ja estem acostumats al paper de la tecnologia en la configuració d'uns valors estètics humans, tal com s'observa en la cirurgia plàstica o en el mitjà televisiu, però l'enginyeria genètica obre les portes al nou concepte d'art transgènic, que opera sota la nostra pell i presenta possibilitats insospitades. Però més que les creacions que ens oferirà l'art biològic mitjançant la implantació de gens artificials en el genoma d'una espècie determinada, el més important serà la relació entre l'artista, l'obra i el destinatari del nou ésser. El GFP K-9 és un bon exemple d'art transgènic: un gos totalment normal, tret que té el pèl de color verd fluorescent, gràcies a la proteïna prestada per una medusa. Per molt innovador que pugui semblar l'art transgènic, no hem d'oblidar que l'home ha intervingut en l'aparició de noves races de gossos, i possiblement en la creació del gos com a animal domèstic, des de temps immemorial. Un altre exemple de creació d'espècies noves el constitueixen els organismes híbrids, ja siguin plantes o animals, amb una finalitat pràctica o simplement decorativa. També tenim les quimeres, que han format part de l'imaginari col·lectiu des de fa milers d'anys i ara han fet el salt a la realitat gràcies a la biotecnologia. A més, l'enginyeria genètica permet dissenyar el genoma artificialment, sense necessitat de partir del material genètic d'una espècie determinada. Aquestes creacions, però, sempre s'han de fer des d'una perspectiva ètica i responsable, allunyada dels criteris econòmics imperants, a causa de les profundes repercussions socials que se'n deriven. En qualsevol cas, la transgènesi formarà part integral de la nostra vida -amb aplicacions alimentàries, estètiques o mèdiques- i fins i tot qüestionarà el concepte d'espècie i què vol dir ser humà.
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Articles similars
- Slavko Kacunko, Immediació , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Hortensia 1979 Mínguez García, Carles 1979 Méndez Llopis, De l’electrografia a la gràfica expandida: una visió sobre la impressió digital avui i els seus processos d’hibridació , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Pau Alsina, La imaginació material, o els deu anys d'Artnodes , Artnodes: Núm. 12: (Novembre 2012). NODE 12. Materialitat (coord.: Pau Alsina)
- Miguel Alfonso Bouhaben, La recerca artística eurocèntrica i la seva decolonització estètica i epistèmica , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Rafael Pinilla, Després dels treballs durs: teràpies per al nou mil·lenni , Artnodes: Núm. 19: (Juny 2017). NODE 19. Futurs especulatius de l'art (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Claudia Arozqueta, Llum polisèmica: la llum com a element contradictori en l'obra de Rafael Lozano-Hemmer , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Joshua Korenblat, Laia Solé Coromina, Món sense dissenyar: què significa educar caminant en l’Antropocè , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Pedro Ortuño-Mengual, Gloria Lapeña-Gallego, Els murs com a documents de memòria enfront de la censura. Cas d’estudi: El projecte Des/Aparicions d’Antoni Muntadas , Artnodes: Núm. 23: (Gener 2019). NODE 23. Arqueologia dels mitjans II / Humanitats digitals II (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Thomas Zummer, Observacions sobre certes afinitats i diferències entre pràctiques estètiques i científiques , Artnodes: Núm. 25: (Gener 2020). NODE 25. Diàlegs entre Art i Ciència Fonamental (coord.: M. Bello i A. Gracie)
- Federica Matelli, La quotidianitat en les pràctiques artístiques contemporànies: cap al règim poètic-especulatiu. El cas de Nicolás Lamas , Artnodes: Núm. 16: (Novembre 2015). NODE 16. Art Matters II (coord.: Ana Rodríguez Granell)
<< < 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.