De l’electrografia a la gràfica expandida: una visió sobre la impressió digital avui i els seus processos d’hibridació
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Aquest article ofereix un recorregut sobre com, amb la introducció dels processos electrogràfics, els gravadors han ampliat la seva manera de pensar i produir la seva obra en relació amb el concepte de gràfica expandida. Després de delimitar el terme electrografia i descriure’n el desenvolupament històric, el text exposa de quina manera les pràctiques híbrides han ampliat els marges de la gràfica en un món postdigital i han obert camí a diferents línies d’acció que han anat popularitzant alguns termes, com matriu intangible, estampa digital o impressió digital.
D’aquesta manera, podrem observar el desenvolupament d’aquests llenguatges, la seva teorització i la seva posada en pràctica per mitjà de diverses obres que mostraran les possibilitats discursives de la gràfica, des d’aquesta hibridació estesa a diversos camps, tot ajudant a descriure diferents maneres de comprendre els processos creatius de l’art electrogràfic contemporani.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Hortensia Mínguez García, Carles Méndez Llopis, 2023
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Hortensia 1979 Mínguez García, Universitat Politècnica de València
Nascuda a València (1979), és doctora en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València (UPV) i especialista en gravat i sistemes d’estampació. Després de quinze anys com a professora titular a la Universidad Autónoma de Ciudad Juárez (UACJ) a Mèxic en l’àrea de les Arts Visuals i el Disseny des d’una perspectiva holística i interdisciplinària, i la direcció del Grupo de investigación Consolidado Gráfica Contemporánea (2007-2021), Hortensia Mínguez es va incorporar com a professora al Departament de Dibuix de la Universitat Politècnica de València (UPV). Ha publicat en diferents editorials i revistes de prestigi internacional a Anglaterra, el Perú, Espanya, Mèxic, Colòmbia, l’Argentina i Taiwan; especialment entorn dels discursos i processos creatius de la gràfica després de la postmodernitat, l’anàlisi dels processos creatius i discursius immanents al gènere artístic del llibre-art (llibre d’artista) i l’estudi de la idea d’allò múltiple com a estratègia artística. També ha estat comissària de diverses exposicions, ha dirigit nombrosos simposis, trobades i seminaris d’art i interdisciplinarietat. Posseeix el reconeixement del Sistema nacional d’investigadors a Mèxic (SNI-1) des del 2008, i és membre actiu del Seminario Interdisciplinario de Bibliología (SIB-UNAM) i de la Red INTERNING (Interior Architecture Research) des del 2017.
Carles 1979 Méndez Llopis, Universitat Politècnica de València
Nascut a València (1979), és doctor cum laude en Belles Arts en l’àrea de Dibuix (2006) per la Universitat Politècnica de València (UPV), a Espanya. Del 2007 al 2021, va ser professor i investigador de temps complet a la Universidad Autónoma de Ciudad Juárez (UACJ), adscrit al Departament de Disseny de l’Institut d’arquitectura, disseny i art (IADA-UACJ). A partir del 2022, es va incorporar al Departament de Dibuix de la UPV, a Espanya. És membre del Sistema nacional d’investigadors a Mèxic (SNI-1) des del 2012. La seva activitat com a investigador s’assumeix des del treball col·laboratiu amb el cos acadèmic Gráfica Contemporánea del qual va formar part del 2007 al 2021 i en el Centro de Arte y Entorno de la UPV des del 2022. Ha publicat en editorials i revistes de prestigi internacional a Anglaterra, Espanya, Mèxic, Colòmbia, i Taiwan; especialment entorn dels discursos i processos creatius de la gràfica en la postmodernitat, el gènere artístic del llibre-art, les revistes assemblades i l’estudi de la idea d’allò múltiple com a estratègia artística.
Alcalá, José Ramón and Beatriz Escribano. Museo Internacional de Electrografía Centro de Innovación en Arte y Nuevas Tecnologías de Cuenca. Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2018.
Alcalà, José Ramón. “La piel de la imagen: Ensayos sobre gráfica en la cultura digital”. Fotocinema. Revista Científica De Cine Y Fotografía, no. 4 (2012, March). DOI: https://doi.org/10.24310/Fotocinema.2012.v0i4.5884
Alcalà, José Ramón and Fernando Ñíguez (Alacalácanales). Copy-Art: La Fotocopia como soporte Expresivo. Alicante: Instituto de Estudios Juan Gil-Albert, Centro Eusebio Sempere de Arte y Comunicación Visual, 1986.
Castro, Kako and Ana Soler. Impresión piezoeléctrica, la estampa inyectada. Algunas reflexiones en torno a la gráfica digital. Vigo: Editorial dx5 and Universidad de Vigo, 2006.
Castro, Kako. Mapas invisibles para una gráfica electrónica (de la huella incisa al grabado con luz). Spain: Universidad de Vigo, 2007.
Catanese, Paul and Angela Geary. Post-digital. Printmaking: CNC, Traditional and Hybrid Techniques. London: A&C Black, 2012.
Coldwell, Paul. Printmaking. A contemporary perspective. London: Black Dog Publishing, 2010.
Escribano, Beatriz. “¿Por qué llamarlo Copia, si es Original? El arte de la Copia Original o del Original Múltiple como estrategia creativa”. Interartive, no. 75, (n.d.). https://original-vs-copy.interartive.org/2015/07/copia-original-multiple
Fishpool, Megan. Hybrid prints. London: A. & C. Black, 2009.
Hays, Dan. “Colorado Snow Drifts; Experiments with Lenticular Printmaking.” In: Paul Coldwell and Barbara Rauch. (eds.). New approaches to Digital Printmaking. London: Faderesearch, 2009.
Krauss, Rosalind. “Sculpture in the Expanded Field”. The MIT Press. October, vol. 8 (1979, spring): 30-44. DOI: https://doi.org/10.2307/778224
Kushner, Marilyn. “How We See: Digital Technology and Printed Maps as Tools.” Thrust, 26th Ljubljana Biennial of Graphic Art, 2005.
LILLEMOSE, Jacaob. “Through the Electronic Doors of Perception.” In: SHERIDAN, S.L. (ed.). 2014. Art at the dawning of the electronic era. Generative Systems (2014): 5-8. Hanover: Lonesome Press.
Lowe, Adam. “Apuntes técnicos sobre diferentes procesos empleados en la estampa digital”. En: BARRENA, C. (et al.). Estampa Digital. La Tecnología Digital Aplicada al Arte Gráfico. Madrid: Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Calcografía Nacional, 1998.
Marcuse, Herbert. One-dimensional man. Boston: Beacon Press, 1991.
Mínguez, Hortensia. Gráfica Contemporánea. Del elogio de la materia a la gráfica intangible. México, Ciudad Juárez: Universidad Autónoma de Ciudad Juárez, 2013.
Museo Internacional de Electrográfia. Ars&Machina Electrografía artística en la colección MIDE. Santander: Fundación Marcelino Botín, 13, 1998.
Noyce, Richard. Printmaking at the edge. London: A & C Black Publishers Limited, 2006.
Pastor, Jesús. Electrografía y Grabado. Bilbao: Caja de Ahorros Vizcaína, 1998.
Pastor, Jesús. “La huella electrográfica: Topografías – Toponimias”. Revista Photovisión 28, Huellas: la memoria atrapada, (2004): 29-32. Sevilla: IG Fotoeditor S.L.
Pastor, Jesús and Fundación Torrente Ballester. Sobre la Identidad del Grabado. Ediciones del Limón, 2013.
Schneider, Michael. “Welcome to the first edition of Im:print!”. In: Schneider, M.; Mauer, Ph.; Lebzelter, G. (eds.). Im:print 2010 (2010): 15-18. Austria: Springer Wien New York.
Sheridan, Sonia Landy. (ed.). Art at the dawning of the electronic era. Generative Systems. Hanover: Lonesome Press, 2014.
Wolton, Dominique. Internet ¿y después? Una teoría crítica de los nuevos medios de comunicación. Col. El Mamífero parlante. Barcelona: Gedisa Editorial, 2000.
Zamarro, Eduardo. La tecnología de inyección de tinta como herramienta para la práctica artística. Unpublished Thesis. Madrid: Complutense University of Madrid, Faculty of Fine Arts, 2007.
Alcalá, José Ramón and Beatriz Escribano. Museo Internacional de Electrografía Centro de Innovación en Arte y Nuevas Tecnologías de Cuenca. Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2018.
Alcalà, José Ramón. “La piel de la imagen: Ensayos sobre gráfica en la cultura digital”. Fotocinema. Revista Científica De Cine Y Fotografía, no. 4 (2012, March). DOI: https://doi.org/10.24310/Fotocinema.2012.v0i4.5884
Alcalà, José Ramón and Fernando Ñíguez (Alacalácanales). Copy-Art: La Fotocopia como soporte Expresivo. Alicante: Instituto de Estudios Juan Gil-Albert, Centro Eusebio Sempere de Arte y Comunicación Visual, 1986.
Castro, Kako and Ana Soler. Impresión piezoeléctrica, la estampa inyectada. Algunas reflexiones en torno a la gráfica digital. Vigo: Editorial dx5 and Universidad de Vigo, 2006.
Castro, Kako. Mapas invisibles para una gráfica electrónica (de la huella incisa al grabado con luz). Spain: Universidad de Vigo, 2007.
Catanese, Paul and Angela Geary. Post-digital. Printmaking: CNC, Traditional and Hybrid Techniques. London: A&C Black, 2012.
Coldwell, Paul. Printmaking. A contemporary perspective. London: Black Dog Publishing, 2010.
Escribano, Beatriz. “¿Por qué llamarlo Copia, si es Original? El arte de la Copia Original o del Original Múltiple como estrategia creativa”. Interartive, no. 75, (n.d.). https://original-vs-copy.interartive.org/2015/07/copia-original-multiple
Fishpool, Megan. Hybrid prints. London: A. & C. Black, 2009.
Hays, Dan. “Colorado Snow Drifts; Experiments with Lenticular Printmaking.” In: Paul Coldwell and Barbara Rauch. (eds.). New approaches to Digital Printmaking. London: Faderesearch, 2009.
Krauss, Rosalind. “Sculpture in the Expanded Field”. The MIT Press. October, vol. 8 (1979, spring): 30-44. DOI: https://doi.org/10.2307/778224
Kushner, Marilyn. “How We See: Digital Technology and Printed Maps as Tools.” Thrust, 26th Ljubljana Biennial of Graphic Art, 2005.
LILLEMOSE, Jacaob. “Through the Electronic Doors of Perception.” In: SHERIDAN, S.L. (ed.). 2014. Art at the dawning of the electronic era. Generative Systems (2014): 5-8. Hanover: Lonesome Press.
Lowe, Adam. “Apuntes técnicos sobre diferentes procesos empleados en la estampa digital”. En: BARRENA, C. (et al.). Estampa Digital. La Tecnología Digital Aplicada al Arte Gráfico. Madrid: Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Calcografía Nacional, 1998.
Marcuse, Herbert. One-dimensional man. Boston: Beacon Press, 1991.
Mínguez, Hortensia. Gráfica Contemporánea. Del elogio de la materia a la gráfica intangible. México, Ciudad Juárez: Universidad Autónoma de Ciudad Juárez, 2013.
Museo Internacional de Electrográfia. Ars&Machina Electrografía artística en la colección MIDE. Santander: Fundación Marcelino Botín, 13, 1998.
Noyce, Richard. Printmaking at the edge. London: A & C Black Publishers Limited, 2006.
Pastor, Jesús. Electrografía y Grabado. Bilbao: Caja de Ahorros Vizcaína, 1998.
Pastor, Jesús. “La huella electrográfica: Topografías – Toponimias”. Revista Photovisión 28, Huellas: la memoria atrapada, (2004): 29-32. Sevilla: IG Fotoeditor S.L.
Pastor, Jesús and Fundación Torrente Ballester. Sobre la Identidad del Grabado. Ediciones del Limón, 2013.
Schneider, Michael. “Welcome to the first edition of Im:print!”. In: Schneider, M.; Mauer, Ph.; Lebzelter, G. (eds.). Im:print 2010 (2010): 15-18. Austria: Springer Wien New York.
Sheridan, Sonia Landy. (ed.). Art at the dawning of the electronic era. Generative Systems. Hanover: Lonesome Press, 2014.
Wolton, Dominique. Internet ¿y después? Una teoría crítica de los nuevos medios de comunicación. Col. El Mamífero parlante. Barcelona: Gedisa Editorial, 2000.
Zamarro, Eduardo. La tecnología de inyección de tinta como herramienta para la práctica artística. Unpublished Thesis. Madrid: Complutense University of Madrid, Faculty of Fine Arts, 2007.
Articles similars
- Raquel Caerols Mateo, Beatriz Escribano, Medialab Madrid 2002-2006. Cultura participativa i activisme social a Madrid , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Nuria Rodríguez-Ortega, Cinc eixos per a pensar les humanitats digitals com a projecte d'un nou humanisme digital , Artnodes: Núm. 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- Salomé Cuesta Valera, Paula Fernández Valdés, Salvador Muñoz Viñas, NFT i art digital: noves possibilitats per al consum, la difusió i la preservació de les obres d’art contemporani , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Pau Alsina, Sobre art i informàtica: introducció a l'art digital , Artnodes: Núm. 4: (Juliol 2005). NODE 4. Calculabilitat (coord.: Pau Alsina)
- Luis David Rivero Moreno, La cultura blockchain i la precarietat de la imatge digital. Qüestionant els NFT com a estratègia de conservació de l’art , Artnodes: Núm. 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
- Paloma González Díaz, Creació digital: futurs possibles (i assolibles) , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Umberto Luigi Roncoroni Osio, Crítiques a l’art digital: suports i límits teòrics , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Louise Mackenzie, Robertina Šebjanič, Karolina Żyniewicz, Isabel Burr Raty, Dalila Honorato, Mantenir-se en contacte: cas d’estudi de recerca artística durant el confinament per la COVID-19 , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Antonio Labella, Salvador Sancha, Maria Cuevas, Heterocronicitat. Cronos a debat , Artnodes: Núm. 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- Carolina Fernández-Castrillo, Maquinolatria i creativitat posthumana entre futurisme, art generatiu i intel·ligència artificial , Artnodes: Núm. 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.