L'art transgènic
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Ja estem acostumats al paper de la tecnologia en la configuració d'uns valors estètics humans, tal com s'observa en la cirurgia plàstica o en el mitjà televisiu, però l'enginyeria genètica obre les portes al nou concepte d'art transgènic, que opera sota la nostra pell i presenta possibilitats insospitades. Però més que les creacions que ens oferirà l'art biològic mitjançant la implantació de gens artificials en el genoma d'una espècie determinada, el més important serà la relació entre l'artista, l'obra i el destinatari del nou ésser. El GFP K-9 és un bon exemple d'art transgènic: un gos totalment normal, tret que té el pèl de color verd fluorescent, gràcies a la proteïna prestada per una medusa. Per molt innovador que pugui semblar l'art transgènic, no hem d'oblidar que l'home ha intervingut en l'aparició de noves races de gossos, i possiblement en la creació del gos com a animal domèstic, des de temps immemorial. Un altre exemple de creació d'espècies noves el constitueixen els organismes híbrids, ja siguin plantes o animals, amb una finalitat pràctica o simplement decorativa. També tenim les quimeres, que han format part de l'imaginari col·lectiu des de fa milers d'anys i ara han fet el salt a la realitat gràcies a la biotecnologia. A més, l'enginyeria genètica permet dissenyar el genoma artificialment, sense necessitat de partir del material genètic d'una espècie determinada. Aquestes creacions, però, sempre s'han de fer des d'una perspectiva ètica i responsable, allunyada dels criteris econòmics imperants, a causa de les profundes repercussions socials que se'n deriven. En qualsevol cas, la transgènesi formarà part integral de la nostra vida -amb aplicacions alimentàries, estètiques o mèdiques- i fins i tot qüestionarà el concepte d'espècie i què vol dir ser humà.
Paraules clau:
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Articles similars
- Maximilian Lehner, Les cooperacions entre l'art i la tecnologia poden aportar un paradigma en la investigació artística? , Artnodes: No 20: (Desembre 2017). NODE 20. Art i Recerca (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Irma Vilà Òdena)
- Morten Søndergaard, Laura Beloff, Viure vides biotècniques: soroll, paràsits i pràctiques relacionals , Artnodes: No 30
- Marloes de Valk, Reciclant antigues estratègies i recursos. What Remains, un projecte artístic que tracta sobre les campanyes de desinformació (re)utilitzant estratègies per retardar la regulació industrial , Artnodes: No 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Miklos Peternak, El món de l’art no és perfecte. Sobre Man is Not Perfect, 1976 de Miklós Erdély , Artnodes: No 34: (Juliol 2024). NODE 34. Materiologia i variantologia: invitació al diàleg (coord.: Siegfried Zielinski i Daniel Irrgang)
- Boris Groys, Sobre el que és nou , Artnodes: No 2 (2003): NODE 2. Art i nous mitjans
- María Alejandra Crescentino, Videoart al Con Sud. Festivals, arxius i remediació del passat analògic , Artnodes: No 31: (Gener 2023). NODE 31. Possibles II (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Steve Sacks, Sobre el software art en galeries d'art , Artnodes: No 3 (2004): NODE 3. Heterotopies
- Mónica Rikić Fusté, Crisis existencials de màquines conscients: reflexions sobre la condició maquínica mitjançant l'art i la filosofia especulativa , Artnodes: No 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Montxo Algora, ArtFutura. Present i futur de l'art digital , Artnodes: No 3 (2004): NODE 3. Heterotopies
- Federica Matelli, “Speculations on Anonymous Materials”: l’especulació sobre la materialitat del capitalisme artístic com a resposta crítica a l’estetització de la vida quotidiana , Artnodes: No 19: (Juny 2017). NODE 19. Futurs especulatius de l'art (coord.: Ana Rodriguez Granell)
<< < 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 > >>
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.