Videoart al Con Sud. Festivals, arxius i remediació del passat analògic
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Aquest article examina els reptes als quals s’enfronten els arxius físics i digitals dedicats al videoart al Con Sud, i se centra la seva accessibilitat, conservació i difusió. Per traçar una situació tan complexa, en primer lloc, identifica quatre festivals de videoart llatinoamericans influents, el Festival Franco-xilè de Videoart, el Festival Franco-llatinoamericà de Videoart, Videobrasil i Buenos Aires Vídeo, que van promoure la producció, la circulació i la difusió d’art audiovisual en les últimes dues dècades del segle XX. En segon lloc, l’article explora tres iniciatives regionals: UMATIC, Acervo online Associação Cultural Videobrasil i ARCA, que, des de mitjan segle XX, han dut a terme tasques de valorització i han fet accessibles col·leccions de videoart relacionades amb els festivals esmentats. Basant-se en el concepte de remediació de Bolter i Grusin, aquest estudi proposa que aquestes tres iniciatives s’interpretin com a projectes de remediació, ja que tenen a veure amb la remodelació de formats de mitjans antics i amb la multiplicació de mitjans a través de la hipermediació. La comprensió d’aquests projectes també deriva del concepte de «arxiu anòmic», que es refereix a la idea d’un arxiu documental que es construeix mitjançant un procés deliberat de recopilació i compartició de coneixements més enllà de les institucions tradicionals. Finalment, l’article tracta els arxius digitals com un mitjà d’accés a les fonts primàries, i per fer-ho proposa una reflexió sobre les oportunitats i els riscos plantejats per aquests projectes de remediació.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) María Alejandra Crescentino, 2023
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
María Alejandra Crescentino, Universitat Autònoma de Madrid
Doctoranda en el Programa d’Estudis Artístics, Literaris i de la Cultura (EALiC) i personal de recerca en formació (PIF) en el Departament de Linguística, Llengües Modernes, Lògica i Filosofia de la Ciència, Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i Estudis d’Àsia Oriental de la Facultat de Filosofia i Lletres, a la Universitat Autònoma de Madrid. Va obtenir un màster en EALiC per la Universitat Autònoma de Madrid el 2016. Es va graduar en Història de l’Art l’any 2013 i va ser professora d’Història de l’Art el 2009 a la Universitat Nacional de Cuyo, a l’Argentina. Membre del projecte I+D+i Los públicos del arte y la cultura visual contemporáneas en España. Nuevas formas de experiencia artística colectiva desde los años sesenta (PID2019-105800GB-I00) finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació I integrant de grup de recerca DeVisiones. Discursos, genealogías y prácticas en la creación visual contemporánea, de la Universitat Autònoma de Madrid.
Alonso, Rodrigo. “Hacia una genealogía del videoarte argentino”. In: Rodrigo Alonso. Elogio de la Low-tech. Historia y estética de las artes electrónicas en América Latina (2015): 80-99. Buenos Aires: Luna Editores.
Alonso, Rodrigo and Graciela Taquini. Buenos Aires Video X. Diez años de video en Buenos Aires. Buenos Aires: Centro Cultural de España ICI-AECI, 1999.
ARCA Video Argentino (n.d.). [Accessed: November 14, 2022]. http://arcavideoargentino.com.ar/
A.T.A. Alta Tecnología Andina (2022). [Accessed: November 14, 2022]. http://ata.org.pe/
Beiguelman, Giselle. “Reinventar a memória é preciso”. In: Giselle Beiguelman and Ana Gonçalves Magalhães (org.). Futuros possíveis: arte, museus e arquivos digitais (São Paulo: Editora Peirópolis Ltda, 2014), 12-33.
Biblioteca Nacional de Colombia. “Biblioteca digital” (2020). [Accessed: November 14, 2022]. http://catalogoenlinea.bibliotecanacional.gov.co
Bolter, Jay David and Richard Grusin. Remediation. Understanding New Media. Cambridge and London: MIT Press, 2000.
Cantú, Mariela. “Archivos y video: no lo hemos comprendido todo”. Cuadernos Del Centro De Estudios De Diseño Y Comunicación, no. 52 (2015, May): 95-106. DOI: https://doi.org/10.18682/cdc.vi52.1332
Cantú, Mariela. “La historia en (las) imágenes. Archivo, memoria y video”. In: Jorge La Ferla and Sofia Reynal (comps.). Territorios audiovisuales (Buenos Aires: Libraria, 2012), 252-269.
Cantú, Mariela. “Proyecto ARCA video argentino: base de datos y archivo online de video arte argentino”. Arkadin. Estudios sobre cine y artes visuales, no. 3, (2011, May): 89-91.
Carvajal, Fernanda, Mela Dávila Freire and Mabel Tapia (eds.). Archivos del común II: el archivo anómico. Ediciones Pasafronteras – Red Conceptualismos del Sur, 2019.
Centro de Documentación de las Artes Visuales del Centro Nacional de Arte Contemporáneo. “Búsquedas en Colecciones y Fondos del CEDOC/CNAC” (2011). [Accessed: November 14, 2022]. http://centrodedocumentaciondelasartes.cl/
CONTINENTE. Continente (2005-2023). [Accessed: January 30, 2023]. http://continenteav.com.ar/
Crescentino, Alejandra. “El ICI de Buenos Aires. Epicentro del video de creación y vínculos con Uruguay”. Revista [sic], year XI, no. 28 (2021, April): 78-90.
Cytlak, Katarzyna. “International Open Encounters on Video: The Role of the Art and Communication Center (CAYC) in Buenos Aires in International Video Art Networks during the 1970s”. In: François Bovier (ed.). Early Video Art and Experimental Films Networks (Lausanne: ECAL, 2017), 137-66.
Dinamarca, Hernán. El Video en América Latina: Actor innovador del espacio audiovisual (Santiago de Chile: arteCien y Centro Canelo de Nos, 1991): 214-223.
Di Tella, Andrés. “Video in Latin America”. In: Review: Literature and Arts of the Americas, vol. 26, no. 46 (1992): 42-45. DOI: https://doi.org/10.1080/08905769208594342
Farkas, Solange. “Strategies and Risks”. In: 17º. Festival Internacional de Arte Contemporânea SESC_Videobrasil (São Paulo: SESC SP, 2011), 26-33.
Grusin, Richard. “Premediation”. Criticism, vol. 46, no. 1. Special Issue: Materia Media (Winter 2004): 17-39. DOI: https://doi.org/10.1353/crt.2004.0030
Glusberg, Jorge. Japan Video Art Festival, 33 Artist at CAYC. Buenos Aires: CAYC, 1978.
Hernández Calvo, Max, José-Carlos Mariátegui and Jorge Villacorta (eds.). El mañana fue hoy: 21 años de videocreación y arte electrónico en el Perú. Lima: Alta Tecnología Andina, 2019.
La Ferla, Jorge. “Memorias audiovisuales posanalógicas y predigitales. Por una praxis de archivos en América Latina”. Secuencias, no. 32 (2010): 59-74. https://repositorio.uam.es/bitstream/handle/10486/14025/65743_3.pdf
Liñero Arend, Germán. Apuntes para una Historia del Video en Chile. Santiago de Chile: Ocho libros, 2010.
Mariátegui, José-Carlos. “Peruvian Video/Electronic Art”, Leonardo, vol. 35, no. 4 (2002): 355-363. DOI: https://doi.org/10.1162/002409402760181114
Martinho, Teté and Solange Farkas. Videobrasil: três décadas de vídeo, arte, encontros e transformações. São Paulo: Edições Sesc São Paulo and Associação Cultural Videobrasil, 2015.
Memoria chilena. Biblioteca Nacional de Chile (2021). [Accessed: November 14, 2022]. http://www.memoriachilena.gob.cl/
Milewicz, Eduardo. “Los aires del video”. In: Graciela Taquini and Carlos Trilnick, Buenos Aires Video Catálogo (Buenos Aires: Instituto de Cooperación Iberoamericana, 1993): 55-60.
Minter, Sarah. “A vuelo de pájaro, el vídeo en México: sus inicios y su contexto”. In: Laura Baigorri (ed.). Video en Latinoamérica. Una historia crítica (Madrid: Brumaria, 2008), 159-168.
Pato, Ana. “Arquivos digitais: a experiência do acervo Videobrasil”. In: Giselle Beiguelman and Ana Gonçalves Magalhães (org.). Futuros possíveis: arte, museus e arquivos digitais (São Paulo: Editora Peirópolis Ltda, 2014), 86-96.
Tadeo Fuica, Beatriz and Julieta Keldjian, “Digital Super 8 mm: Evaluating the Contribution of Digital Technologies to Film Archives in Latin America”. The Moving Image, vol. 16, no. 2 (2016): 102-120.
Taquini, Graciela and Carlos Trilnick. Buenos Aires Video Catálogo. Buenos Aires: Instituto de Cooperación Iberoamericana, 1993.
Teixeira da Costa, Cacilda. “Videoarte no MAC”. In: Arlindo Machado, Made in Brasil: três décadas de video brasileiro (São Paulo: Iluminuras, 2007): 69-74.
Rolnik, Suely. “Archivo Mania / Archivmanie”. 100 Notes, 100 thoughts, no. 22 (2011). Ostfildern: Documenta (13), Hatje Cantz.
Sarlo, Beatriz. Escenas de la vida posmoderna. Intelectuales, arte y videocultura en la Argentina. Buenos Aires: Ariel, 1994.
Steyerl, Hito. “En defensa de la imagen pobre”. In: Los Condenados de la Pantalla (Buenos Aires: Caja negra, 2014), 33-48.
Videobrasil. Associação Cultural Videobrasil. “Acervo”. (n.d.). [Accessed: November 14, 2022]. http://site.videobrasil.org.br/acervo
Video_MAC. Museu de Arte Contemporânea da Universidade de Sao Paulo (n.d.). [Accessed: November 14, 2022]. http://video.mac.usp.br/en/
Zanini, Walter. “Primeiros tempos da arte/tecnologia no Brasil”. In: Diana Domingues (org.). A arte no século XXI: a humanização das tecnologias (São Paulo: UNESP, 1997), 233-242.
Articles similars
- Raquel Caerols Mateo, Beatriz Escribano, Medialab Madrid 2002-2006. Cultura participativa i activisme social a Madrid , Artnodes: Núm. 24: (Juliol 2019). NODE 24. Després de la postveritat (coord.: Jorge Luis Marzo)
- Miguel Alfonso Bouhaben, La recerca artística eurocèntrica i la seva decolonització estètica i epistèmica , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Marina Pastor, Moises Mañas, Apocalipsi dels mitjans. Dissecció, regeneració i reparació: agents per a la fabricació de sistemes zombi lúdics i tecnocràtics , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Griselda Vilar Sastre, Alejandro Barranquero, Pràctiques audiovisuals en el 15M: innovació tecnològica, documental i videoartivisme , Artnodes: Núm. 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
- Ramon Parramon Arimany, Eugènia Agustí, Jo Milne, Eloi Puig, La producció artística basada en processos que cohabiten temporalment els contextos , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Louise Mackenzie, Robertina Šebjanič, Karolina Żyniewicz, Isabel Burr Raty, Dalila Honorato, Mantenir-se en contacte: cas d’estudi de recerca artística durant el confinament per la COVID-19 , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- José Luis Reyes-Criado, Formats situats entorn del debat de ciència-art-tecnologia: una introducció als Festivals Europeus d’Art Digital (DAF) , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Paula Fernández Valdés, Aconseguir la sostenibilitat cultural mitjançant la conservació del videoart: plataformes de lliure distribució , Artnodes: Núm. 31: (Gener 2023). NODE 31. Possibles II (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Jordi Alberich Pascual, Francisco-Javier Gómez-Pérez, Exploracions transmèdia en la creació cinematogràfica col·laborativa iberoamericana contemporània , Artnodes: Núm. 18: (Novembre 2016). NODE 18. Narratives transmèdia (coord.: Pau Alsina)
- Slavko Kacunko, Immediació , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.