Aproximació al teatre lorquià des de la teoria de les xarxes socials: La casa de Bernarda Alba

La casa de Bernarda Alba de García Lorca ha estat motiu de nombrosos estudis filològics en les últimes dècades. La darrera obra del poeta és inqüestionable com a clàssic teatral. Per altra banda, les investigacions digitals actuals, tant la marcació textual com l’aplicació de la Teoria de les Xarxes Socials als textos dramàtics, permeten estudiar aquesta obra de manera quantitativa i gràfica per fer una comparativa amb els estudis crítics i filològics precedents. A través de la marcació en llenguatge XML-TEI de l’obra teatral lorquiana i el seu abocament en programes com Ghepi, es pot observar l’organització de l’univers dramàtic com una xarxa social que el poeta va voler plasmar sobre l’escenari. La constatació de la coincidència en alguns aspectes entre els estudis tradicionals i l’anàlisi digital i la divergència en altres, especialment els referits al protagonisme de les dones a l’obra, demostra l’existència de noves vies d’interpretació del teatre lorquià, com es pretén demostrar.