Aproximació al teatre lorquià des de la teoria de les xarxes socials: La casa de Bernarda Alba

Main Article Content

Elena Martínez Carro

La casa de Bernarda Alba de García Lorca ha estat motiu de nombrosos estudis filològics en les últimes dècades. La darrera obra del poeta és inqüestionable com a clàssic teatral. Per altra banda, les investigacions digitals actuals, tant la marcació textual com l’aplicació de la Teoria de les Xarxes Socials als textos dramàtics, permeten estudiar aquesta obra de manera quantitativa i gràfica per fer una comparativa amb els estudis crítics i filològics precedents. A través de la marcació en llenguatge XML-TEI de l’obra teatral lorquiana i el seu abocament en programes com Ghepi, es pot observar l’organització de l’univers dramàtic com una xarxa social que el poeta va voler plasmar sobre l’escenari. La constatació de la coincidència en alguns aspectes entre els estudis tradicionals i l’anàlisi digital i la divergència en altres, especialment els referits al protagonisme de les dones a l’obra, demostra l’existència de noves vies d’interpretació del teatre lorquià, com es pretén demostrar.

Paraules clau
La casa de Bernarda Alba; teoria de les xarxes socials; teatre lorquià; marcació textual, grafs

Article Details

Com citar
Martínez Carro, Elena. “Aproximació al teatre lorquià des de la teoria de les xarxes socials: La casa de Bernarda Alba”. Artnodes, no. 24, pp. 134-41, doi:10.7238/a.v0i24.3298.
Biografia de l'autor/a

Elena Martínez Carro, Universidad Internacional de La Rioja UNIR

Doctora en Filologia Espanyola per la Universitat Complutense de Madrid, actualment és degana de la Facultat d’Educació de la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR) i professora de Didàctica de la Llengua Espanyola i Literatura Moderna.

Des de fa anys combina l’activitat didàctica amb la investigació en teatre del Segle d’Or i les humanitats digitals. Especialitzada en els dramaturgs menors del segle xvii, ha publicat diversos articles i llibres amb aportacions documentals sobre escriptors del cicle calderonià per tal d’apropar les seves vides i les seves obres al lector actual.

En els últims anys ha centrat gran part de la seva investigació en la interpretació digital de les obres de dramaturgs de l’Edat de Plata, especialment de García Lorca.

En l’actualitat pertany als grups d’investigació PROTEO, de la Universitat de Burgos, dedicat a l’edició dels textos d’Agustín Moreto; GHEDI, de la Universitat Internacional de La Rioja, sobre edició de textos digitals, i a la Plataforma digital para la investigación y divulgación del teatro contemporáneo a Madrid TEAMAD, de la Universitat Complutense de Madrid.

Referències
Buero Vallejo, A. 1960. «Una encuesta de Ínsula: El teatro de García Lorca». Ínsula, XV, CLXVIII, 8.

García Lorca, F. 1973. Obras completas. Madrid: Aguilar.

García Lorca, F. 2017. Palabra de Lorca. Declaraciones y entrevistas completas. Barcelona: Malpaso.

García Montero, L. 1986. «El teatro, la casa y Bernarda Alba». Cuadernos Hispanoamericanos: Homenaje a García Lorca, 1: 359-370.
www.cervantesvirtual.com/obra/el-teatro-la-casa-y-bernarda-alba.

Gómez, S.; J. Calvo Tello; J M. González y R. Vilches. 2015. «Hacia una biblioteca electrónica textual del teatro en español de 1868-1936 (BETTE)». Texto Digital, 11(2): 171-84. https://doi.org/10.5007/1807-9288.2015v11n2p171

Hernández, M. 1981. La casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca. Madrid: Alianza Editorial.

Isasi, J. 2017. «Acercamiento al análisis del sistema de los personajes en la narrativa escrita en español: el caso de Zumalacárregui y Mendizábal de Pérez Galdós». Caracteres. Estudios culturales y críticos de la esfera digital 6 (2): 107-137.

Jiménez, C.; E. Martínez Carro; Mª T. Santa María et al. 2017. «BETTE: Biblioteca Electrónica Textual del Teatro en Español de la Edad de Plata». Sociedad, Políticas, Saberes. Málaga: HDH: 88-89. hdh2017.es/wp-content/uploads/2017/10/Actas-HDH2017.pdf.

Josephs, A. y J. Caballero. 1983. La casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca. Madrid: Cátedra.

Krug, M.; F. Puppe; F. Jannidis; et al. 2016. «Comparison of Methods for the Identification of Main Characters in German Novels». DH2016: 578-82.

Moretti, F. 2013a. «Operationalizing: or, the function of measurement in modern literary theory». The New Left Review, 84: 103-119.

Moretti, F. 2013b. Distant Reading. Londres: Verso.

Oleza Simón, J. 2013. Biblioteca Digital Arte Lope. Valencia: Universitat de València. https://artelope.uv.es/biblioteca/

Del Río, Á. 1940. «Federico García Lorca (1899-1936)». Revista Hispánica Moderna, VI: 3-4.

Rodríguez Treviño, J. C. 2013. «Cómo utilizar el Análisis de Redes Sociales para temas de historia». Signos Históricos, 29: 102-141.

Salazar Rincón, J. 2006. «Tema y símbolo en La casa de Bernarda Alba». Pirineos. Revista de la Consejería de Educación de la Embajada de España en Andorra 2: 13-17. www.researchgate.net/publication/270104802.

Sánchez, R. G. 1950. García Lorca: estudio sobre su teatro. Madrid: Jura.

Van Vugt, I. 2017. «Using Multi-Layared Networks to Disclose Books in the Republic of Letters». Journal of Historical Network Research, 1: 25-51.

Articles similars

<< < 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.