Manifest per a una avantguarda metàl·lica. L’art com machinic phylum en Pieter Jansz Saenredam, Marek Konieczny, Raphael Roginski i Arslanbek Sultanbekov

A Le bergsonisme, Deleuze pren com a punt de partida el mètode d’intuïció de Bergson, que advoca per la descomposició dels compostos en línies divergents per tal d’identificar la coimplicació entreteixida de les multiplicitats virtuals intensives i reals extensives com a dimensió de la simple diferència autodiferenciadora, “l’impuls vital com a moviment de la diferenciació” (1988, pàg. 91). El concepte del machinic phylum i la pràctica de la metal·lúrgia corresponent evoluciona a Capitalisme et schizophrénie com a mutació radical de Bergson per via de Simondon i Leroi-Gourhan, i dona durada a les coses i veu, per tant, a la matèria i a les seves forces inherents. El machinic phylum, encapsulat en metalls i les seves propietats conductores, utilitzat com a arma pels turcs mongols nòmades, conflueix amb el projecte de l’avantguarda tal com va ser forjat per Marinetti, que prometia desorganitzar l’humà fomentant les trobades amb la vida inhumana. La formulació del machinic phylum / metal·lúrgia es fa ressò del bergsonisme en la seva correlació de les potencialitats energètiques informes i les seves cristal·litzacions concretes en un “llinatge tecnològic” (Deleuze i Guattari, 2003, pàg. 406). La coimplicació subsegüent és –amprant una frase de Différence et répétition– aquest “alguna cosa en el món que força a pensar. Aquesta cosa és l’objecte d’una trobada fonamental, i no d’un reconeixement” (Deleuze, 1994, pàg. 139).

L’article següent utilitza el treball artístic neoavantguardista de l’enginyer polonès esdevingut artista Marek Konieczny, la música del guitarrista de jazz jueu-polonès contemporani Raphael Rogi?ski i la popular dissonant k?lkopuz de l’artista nogai Arslanbek Sultanbekov, per tal de forjar un nou llinatge transversal que revel·la l’art com a tecnologia, com a arma afectiva que fa de conductora de forces imperceptibles. Aquesta trajectòria aberrant ens portarà a través de teulades hiperboloides parabòlics de formigó armat, l’abstracció arquitectònica de Pieter Saenredam, una ontologia de l’exfoliació metàl·lica en escultura i en pel·lícula de 36 mm, amb guitarra preparada i cordes de crin de cua de cavall ressonants. En fer-ho, voldria proposar el machinic phylum com a mètode en el camp emergent de l’ontoestètica deleuze-guattariana. L’escriptura, la investigació i la filosofia de l’art es converteixen així en una pràctica metal·lúrgica que troba el seu ressò en la recerca per part de Deleuze dels afectes de la pintura en Francis Bacon: la Lògica de la sensació, inventant una línia nòmada a través de les èpoques de la història de l’art.