De l’ètica de la compassió a la imaginació narrativa Derivacions pedagògiques d’Arthur Schopenhauer

Main Article Content

Isabel Vilafranca Manguán

Al llarg de la seva obra, Arthur Schopenhauer desenvolupa una ètica de la compassió que deriva de la proposta metafísica de la voluntat. A la llum dels seus principis metafísics, defineix la voluntat com una mena de pulsió cega que es manifesta i objectiva en la realitat, tot donant lloc a les diferents formes, espècies, éssers, individus i caràcters. Establerta aquesta diferència, que al seu parer només és aparent, i conscient que l'ésser humà està sotmès a la voluntat de viure i al dolor que aquesta implica, hi ha dues vies de negació de la voluntat, la via filosòfica i l'estètica. D'aquí deriven, precisament, les implicacions pedagògiques i educatives de la proposta ètica. De fet, la compassió és possible per mitjà de l'art, és a dir, desenvolupar-la mitjançant la imaginació narrativa a través de la literatura.

Paraules clau
ètica de la compassió, Schopenhauer, educació moral, pensament pedagògic contemporani, imaginació narrativa, filosofia de l'educació

Article Details

Com citar
Vilafranca Manguán, Isabel. «De l’ètica de la compassió a la imaginació narrativa: Derivacions pedagògiques d’Arthur Schopenhauer». Temps d’Educació, 2025, núm. 69, https://raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/980000005615.
Biografia de l'autor/a

Isabel Vilafranca Manguán, Universitat de Barcelona

Isabel Vilafranca Manguán és professora agregada del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona. És la Investigadora Principal del GREPPS (Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social), grup consolidat per la Generalitat de Catalunya. 

Referències

Bittencourt, R. N. (2010) «Justiça, caridade e cmpaixao na Metafísica da Ética de Schopenhauer». Revista Voluntas: estudos sobre Schopenhauer, vol. 1, núm. 1, p. 49-70. Disponible: https://periodicos.ufsm.br/voluntas/article/view/34139/48209 [Accés: 27 de juliol de 2025.]

Gonçalves de Lemos, A. (2018) «Aspectos metodológicos da articulação entre ética e estética na filosofía de Schopenhauer». Sofia, vol. 7, núm. 2, p. 181-200.

Mauri, M. (2018) Iris Murdoch. Una ética de la atención. Ariccia, Aracne Editrice.

Murdoch, I. (2001) La Soberanía del bien. Madrid, Caparrós editores.

Murdoch, I. (2003) Metaphysics as a guide to morals. Vintage Classics.

Murdoch, I. (2015) El fuego y el Sol. Por qué Platón desterró a los artistas. Madrid, Siruela.

Nietzsche, F. (1996) Schopenhauer como educador y otros textos. Barcelona, Círculo de lectores.

Nussbaum, M. (2020) La tradición cosmopolita. Un noble e imperfecto ideal. Barcelona, Paidós.

Nussbaum, M. (2005) El cultivo de la Humanidad. Una defensa clásica de la reforma en la educación liberal. Barcelona, Paidós.

Nussbaum, M. (2006) «Social contracts and three unsolved problems of Justice», Frontiers of Justice. Disability. Nationality and Species membership. London, The Belknap press of Harvard University Press, p. 9-95.

Nussbaum, M. (Coord.) (1999) Los límites del patriotismo. Identidad, pertenencia y “ciudadanía mundial”. Barcelona, Paidós.

Nussbaum, M. (1997) Justicia poética. La imaginación literaria y la vida pública. Barcelona, Andrés Bello.

Otón, J. (2024) citat per Moya, R. (2024) «Filosofía con instinto, Entrevista a Josep Otón», La Vanguardia, 28-12-2024. Disponible: https://www.lavanguardia.com/mascotas/ entrevistas/20241228/10242409/josep-oton-nuestra-sociedad-compasion-mal-vista-asumida-perspectiva-condescendiente-degrada-personas-vulnerables.html#google_vignette [accés: 30.12.2024]

Schopenhauer, A. (1993) Los dos problemas fundamentales de la ética. Madrid, Siglo XXI.

Schopenhauer, A. (1998) El dolor del mundo y el consuelo de la religión. Madrid, Aldebaran.

Schopenhauer, A. (2000) El mundo como voluntad y representación. México, Porrúa.

Schutijser, D. (2019) «Del mundo al Buen vivir: cambios y continuidad en la propuesta ética de Arthur Schopenhauer». Revista de Filosofía UCSC (Universidad Católica de la Santísima Concepción), vol. 18, núm. 1, p. 45-64.

Turró, S. (2001) «Kant: Filosofía transcendental y Educación Moral», a Vilanou, C. i Collelldemont, E., Historia de la educación en valores. Bilbao, Desclée de Brouwer, vol. II, p. 19-33.

Articles més llegits del mateix autor/a

1 2 > >>