De l’ètica de la compassió a la imaginació narrativa Derivacions pedagògiques d’Arthur Schopenhauer
Article Sidebar
Main Article Content
Al llarg de la seva obra, Arthur Schopenhauer desenvolupa una ètica de la compassió que deriva de la proposta metafísica de la voluntat. A la llum dels seus principis metafísics, defineix la voluntat com una mena de pulsió cega que es manifesta i objectiva en la realitat, tot donant lloc a les diferents formes, espècies, éssers, individus i caràcters. Establerta aquesta diferència, que al seu parer només és aparent, i conscient que l'ésser humà està sotmès a la voluntat de viure i al dolor que aquesta implica, hi ha dues vies de negació de la voluntat, la via filosòfica i l'estètica. D'aquí deriven, precisament, les implicacions pedagògiques i educatives de la proposta ètica. De fet, la compassió és possible per mitjà de l'art, és a dir, desenvolupar-la mitjançant la imaginació narrativa a través de la literatura.
Article Details

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
(c) Isabel Vilafranca Manguán, 2026
Drets d'autor
Temps d’Educació conserva el dret de la primera publicació de l’article, concedint a l’autor els drets d’autoria. A més a més, tots els continguts publicats a Temps d’Educació estan subjectes a la llicència Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0).
Isabel Vilafranca Manguán, Universitat de Barcelona
Isabel Vilafranca Manguán és professora agregada del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona. És la Investigadora Principal del GREPPS (Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social), grup consolidat per la Generalitat de Catalunya.
Bittencourt, R. N. (2010) «Justiça, caridade e cmpaixao na Metafísica da Ética de Schopenhauer». Revista Voluntas: estudos sobre Schopenhauer, vol. 1, núm. 1, p. 49-70. Disponible: https://periodicos.ufsm.br/voluntas/article/view/34139/48209 [Accés: 27 de juliol de 2025.]
Gonçalves de Lemos, A. (2018) «Aspectos metodológicos da articulação entre ética e estética na filosofía de Schopenhauer». Sofia, vol. 7, núm. 2, p. 181-200.
Mauri, M. (2018) Iris Murdoch. Una ética de la atención. Ariccia, Aracne Editrice.
Murdoch, I. (2001) La Soberanía del bien. Madrid, Caparrós editores.
Murdoch, I. (2003) Metaphysics as a guide to morals. Vintage Classics.
Murdoch, I. (2015) El fuego y el Sol. Por qué Platón desterró a los artistas. Madrid, Siruela.
Nietzsche, F. (1996) Schopenhauer como educador y otros textos. Barcelona, Círculo de lectores.
Nussbaum, M. (2020) La tradición cosmopolita. Un noble e imperfecto ideal. Barcelona, Paidós.
Nussbaum, M. (2005) El cultivo de la Humanidad. Una defensa clásica de la reforma en la educación liberal. Barcelona, Paidós.
Nussbaum, M. (2006) «Social contracts and three unsolved problems of Justice», Frontiers of Justice. Disability. Nationality and Species membership. London, The Belknap press of Harvard University Press, p. 9-95.
Nussbaum, M. (Coord.) (1999) Los límites del patriotismo. Identidad, pertenencia y “ciudadanía mundial”. Barcelona, Paidós.
Nussbaum, M. (1997) Justicia poética. La imaginación literaria y la vida pública. Barcelona, Andrés Bello.
Otón, J. (2024) citat per Moya, R. (2024) «Filosofía con instinto, Entrevista a Josep Otón», La Vanguardia, 28-12-2024. Disponible: https://www.lavanguardia.com/mascotas/ entrevistas/20241228/10242409/josep-oton-nuestra-sociedad-compasion-mal-vista-asumida-perspectiva-condescendiente-degrada-personas-vulnerables.html#google_vignette [accés: 30.12.2024]
Schopenhauer, A. (1993) Los dos problemas fundamentales de la ética. Madrid, Siglo XXI.
Schopenhauer, A. (1998) El dolor del mundo y el consuelo de la religión. Madrid, Aldebaran.
Schopenhauer, A. (2000) El mundo como voluntad y representación. México, Porrúa.
Schutijser, D. (2019) «Del mundo al Buen vivir: cambios y continuidad en la propuesta ética de Arthur Schopenhauer». Revista de Filosofía UCSC (Universidad Católica de la Santísima Concepción), vol. 18, núm. 1, p. 45-64.
Turró, S. (2001) «Kant: Filosofía transcendental y Educación Moral», a Vilanou, C. i Collelldemont, E., Historia de la educación en valores. Bilbao, Desclée de Brouwer, vol. II, p. 19-33.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Albert Esteruelas i Teixidó, Jordi García i Farrero, Isabel Vilafranca Manguán, L’Escola del Bosc cent anys després. Allà on Rosa Sensat va sistematitzar la seva pedagogia / L’Escola del Bosc cent ans après. Là où Rosa Sensat a systématisé sa pédagogie. , Temps d'Educació: 2015: Núm.: 49
- Isabel Vilafranca Manguán, Entre l’Escola del Bosc (1914) i l’Escola del Mar (1922): Dues iniciatives pedagògiques enmig d’una Dictadura , Temps d'Educació: 2015: Núm.: 49
- Isabel Vilafranca Manguán, Antonieta Carreño, Els models de la modernitat pedagògica: de l’idealisme al pragmatisme , Temps d'Educació: 2018: Núm.: 55
- Begoña Román Maestre, Jordi Garcia Farrero, Isabel Vilafranca Manguán, La preocupació per la formació inicial dels mestres: una invariant pedagògica europea de l’era contemporània. Entre el passat i el futur , Temps d'Educació: Núm. 57 (2019)
- Isabel Vilafranca Manguán, Antonieta Carreño, Rousseau, tres-cents anys després. Entre el mite i la realitat / Rousseau, trois cents ans après. Entre le mythe et la réalité , Temps d'Educació: 2014: Núm.: 46
- Isabel Vilafranca Manguán, La influència del krausisme a Catalunya , Temps d'Educació: 2009: Núm.: 37
- Isabel Vilafranca Manguán, La literatura com educació moral i la moralitat com a literatura. De l'ètica a la narrativa , Temps d'Educació: 2009: Núm.: 36
- Isabel Vilafranca Manguán, Autobiografia, identitat i educació , Temps d'Educació: 2004: Núm.: 28
- Eulàlia , 1970- Collelldemont Pujadas, Isabel Vilafranca Manguán, L’aprenentatge cultural, identitats europees i compromís social , Temps d'Educació: 2018: Núm.: 55
- Isabel Vilafranca Manguán, Antonieta Carreño, Sobre els orígens de la Modernitat pedagògica: Montaigne, Descartes i Rousseau / Sur les origines de la modernité pédagogique: Montaigne, Descartes et Rousseau , Temps d'Educació: 2014: Núm.: 46