De l’ètica de la compassió a la imaginació narrativa Derivacions pedagògiques d’Arthur Schopenhauer

Al llarg de la seva obra, Arthur Schopenhauer desenvolupa una ètica de la compassió que deriva de la proposta metafísica de la voluntat. A la llum dels seus principis metafísics, defineix la voluntat com una mena de pulsió cega que es manifesta i objectiva en la realitat, tot donant lloc a les diferents formes, espècies, éssers, individus i caràcters. Establerta aquesta diferència, que al seu parer només és aparent, i conscient que l'ésser humà està sotmès a la voluntat de viure i al dolor que aquesta implica, hi ha dues vies de negació de la voluntat, la via filosòfica i l'estètica. D'aquí deriven, precisament, les implicacions pedagògiques i educatives de la proposta ètica. De fet, la compassió és possible per mitjà de l'art, és a dir, desenvolupar-la mitjançant la imaginació narrativa a través de la literatura.