Arxius

Ja tenim aquí un nou número d’Els Marges, encapçalat per un editorial que reflexiona sobre l’estira-i-arronsa de la relació entre oralitat i escriptura, amb el rerefons de la (des)memòria. La secció «Estudis» s’obre amb un article de Neus Real que ressegueix la trajectòria de les dones en el PEN Català des dels orígens de l’entitat, el 1922, fins a la creació, el 1992, del Comitè d’Escriptores, promogut per Maria-Mercè Marçal i Montserrat Abelló, autèntic punt d’inflexió des de la perspectiva de gènere. El següent estudi, de Núria Alturo i Xavier Macià, presenta la figura del sacerdot catalanista Anton Navarro, poeta i activista cultural nascut a Vilaller el 1867 i assassinat a Barcelona el 1936, i s’endinsa en les estratègies poètiques, els símbols i el tractament de la natura que Navarro desenvolupa a La balada de l’hivern (1905), una obra de caràcter popular. Tot seguit, a «Llibres d’ara i d’antany», A. Munné-Jordà ofereix una relectura d’Una mena d’amor (1931), de C.A. Jordana, no pas per la via de l’erotisme, que és com hom s’hi ha aproximat d’habitud, sinó escorcollant-hi els reflexos d’un doble interès de Jordana vinculat a l’exercici de la correcció lingüística i a la seua formació com a enginyer: la introducció de la reforma fabriana a les impremtes de preguerra i la gènesi d’un poema que malda per superar la dicotomia entre ciències i lletres. A continuació, Jordi Florit, en un «Al marge» de plena actualitat, sotmet a revisió el concepte de «generació literària dels setanta» i en ressegueix el sorgiment, l’abast, les discrepàncies entre els qui el postularen i l’evolució fins avui mateix. També en un «Al marge», Ferran Mestre, incisiu com un cirurgià, s’enfronta a la dissecció de l’estructura, els objectius, els personatges, l’estil i els temes de l’assaig Sostres. Baudelaire. Correspondances, d’Abel Cutillas, i n’ofereix, provocativament, una «guia per (no) llegir-lo». De bracet de Josep Camps Arbós i Francesc Foguet, «Cartes i documents» ens porta la primera edició, acompanyada de l’estudi corresponent, de l’obra fins ara inèdita Pau en la terra, una peça teatral breu, de caràcter antibel·licista i amb ressonàncies bíbliques, que Ambrosi Carrion va escriure en plena guerra del 1936 al 1939. Tanca el present número d’Els Marges una nodrida selecció de ressenyes, que inclou la crítica teatral de Maria Moreno a l’obra de Sergi Belbel Lali Symon, representada al Teatre Romea per Emma Vilarasau, Mont Plans i Júlia Bonjoch.

L’editorial del número 130 d’Els Marges ens interpel·la ja des del títol, «—Quins són els teus pronoms?, va preguntar elli», i reclama, de qui en té la potestat, un posicionament sobre el llenguatge inclusiu. La secció «Estudis» s’obre amb l’article que Olívia Gassol dedica al paper de Jordi Castellanos en la vertebració de la història de la literatura catalana contemporània. Tot seguit, Eduard Molner analitza les escenografies del teatre popular representat al Paral·lel entre les estrenes de L’auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol, el 1917, i de La Gloriosa, de Miquel Poal-Aregall, el 1934. La subsecció «Llibres d’ara i d’antany» ens atansa a la novel·la de Martí Rosselló Anna K. a través de la mirada de Borja Bagunyà, que n’explora la construcció de la trama i el recurs a materials melodramàtics i tràgics. Són tres els textos que presentem «Al marge»: Miquel Desclot, sota la divisa «Dulce et utile», reivindica el valor educatiu de la poesia i la necessitat que figuri en els plans d’estudi i que se’n promogui el conreu, la lectura i la difusió; al seu torn, Albert Soler, a partir de la distinció entre la literatura entesa com a patrimoni col·lectiu o com a experiència personal, proposa de replantejar-ne la docència a l’ensenyament secundari i a la universitat; a continuació, Enric Gallén s’endinsa en el perfil personal i professional de Margarida Xirgu sobre la base de les entrevistes i les declaracions públiques que en recullen Aïda Ayats i Francesc Foguet a En primera persona. A «Cartes i documents», Maria Campillo dona a conèixer i contextualitza quatre textos inèdits escrits per Pere Quart, Francesc Trabal i Cèsar-August Jordana en el primer exili, entre el març i l’agost de 1939. Tanquen aquest número d’Els Marges les ressenyes que Pere Ballart, Laia Badal, Laia Escolà, Josep Murgades i Maria Moreno fan d’obres de Salvador Oliva, Teresa Pascual, Amanda Ulldemolins, Montserrat Corretger i del volum col·lectiu En procés, a més de la crítica teatral de Gerard Guerra al muntatge Terra baixa (reconstrucció d’un crim), adaptació del clàssic d’Àngel Guimerà signada per Pablo Ley i dirigida per Carme Portaceli.

El número 129 d’Els Marges s’obre amb un editorial que és un florilegi fusterià —no exempt de cards—, en el qual tant com es reivindica la lectura de les obres esdevingudes clàssiques, es lamenta la trivialització resultant de les celebracions ludicofestivodecoratives a què sembla destinada gairebé en exclusiva la presència pública de la tradició literària catalana. A la secció «Estudis», Joan-Lluís Marfany, a través del cas de Manuel Angelon, examina detalladament el complicat procés pel qual s’esdevenia i s’era escriptor a la Catalunya de mitjan segle XIX. A continuació, Joan Calsina compara les traduccions catalanes que Xavier Benguerel, Jordi Llovet i Pere Rovira van escriure del poema de Baudelaire «Une Charogne», una de les composicions més rellevants de Les Fleurs du mal. En les (re)lectures de «Llibres d’ara i d’antany» descobrim la mirada que tres escriptores d’avui projecten sobre l’obra de sengles col·legues de professió: així, Maria Sevilla fa una anàlisi de la poètica de Joan Josep Camacho a partir de l’antologia Pus; Carlota Gurt ens convida a fascinar-nos amb el conte «Paràlisi», de Mercè Rodoreda, on veu condensat tot l’univers literari de l’autora, i Tina Vallès ofereix una relectura reivindicativa de Tot un caràcter, d’Imma Monsó, dues dècades després d’haver-s’hi endinsat per primer cop. A la secció «Al marge», Josep Murgades presenta la faceta de Gabriel Ferrater com a traductor que s’hi (mal)guanyava la vida, habitualment amb el castellà —i, en alguna ocasió, el català— com a llengua d’arribada i l’anglès, l’alemany o el francès com a llengües de partença. La correspondència mantinguda de 1966 a 1987 entre Jordi Arbonès, emigrat a Buenos Aires, i Ricard Salvat, un amic de joventut dels anys del teatre independent, són els materials epistolars amb què Francesc Foguet omple de contingut la secció «Cartes i documents». Tanquen aquest número d’Els Marges les ressenyes de Laia Badal, Jordi Florit, Imma Farré i Jordi Marrugat d’obres d’Esteve Plantada, Carles Rebassa, Maria Planellas, Manel Ollé, Inés Garcia i Sebastià Jovani, i la crítica teatral de Maria Moreno a propòsit de la representació a la Sala Beckett de La gran farsa, de Santiago Fondevila, dirigida per Ramon Simó.

El número 128 d’Els Marges aplega estudis innovadors i textos polèmics. S’obre amb un editorial que denuncia la cada cop més consolidada deriva social, cultural i educativa de liquidació dels valors i la consciència literaris. En la secció «Estudis», Arnau Vives Piñas ofereix una reflexió crítica del Llibre d’amic e amat, tot fent èmfasi en la manera com Llull estableix un determinat diàleg amb el lector. Oriol Ponsatí-Murlà exposa el procés i els objectius fundacionals de la Institució de les Lletres Catalanes. La secció «(Re)llegir» està dedicada a l’anàlisi d’Els ametllers, tres poemes breus de Joan Maragall; Lluís Solà i Sala, mitjançant la lectura minuciosa dels textos, desgrana els elements fonamentals de la poètica maragalliana. En la secció «Al Marge», Joan Martí i Castell dedica un article a la figura de Joan Triadú, tot recordant-ne la trajectòria i el llegat intel·lectual i pedagògic, i Maria Moreno i Domènech desglossa críticament diversos problemes estructurals de la programació teatral de les darreres temporades. A «Cartes i documents», Narcís Garolera publica la correspondència inèdita entre Caterina Albert i Teresa Bartomeu Granell, que fou una pionera de l’esquí a Catalunya i inspirà alguns poemes a Josep Carner. Finalment, la secció «Ressenyes» arriba curulla de reflexions crítiques sobre novetats poètiques, novel·lístiques i teatrals, així com sobre alguns estudis literaris.

Aquest número d’Els Marges, el 127, proposa reflexionar sobre la realitat lingüística: a l’editorial a partir dels sentits (figurats i no) de la guerra, i fins de la, diguem-ne, guerra actual per la llengua; a la secció «Al Marge» Joan Lluís-Marfany polemitza, adduint conceptes com el de diglòssia, amb un article de Jenny Brumme i Beatrice Schmid sobre l’alternança de llengües al segle xix aparegut al número 125. Present i passat, doncs, d’un mateix debat. La secció «Estudis» posa llum a qüestions literàries diverses: Joan Santanach planteja al seu article les bases filològiques per a una nova edició crítica del Canigó de Verdaguer; Francesc Roig i Queralt fa un retrat extens i documentat d’un personatge poc conegut, el poeta Lluís Bertran i Pijoan, noucentista tardà; Gabriella Gavagnin analitza la traducció de Miquel Costa i Llobera d’un cant del Paradís dantesc, i fa una reflexió sobre la traducció poètica com un sistema de contactes i d’intercanvis, en totes les direccions possibles. Els contactes i intercanvis continuen a la secció «(Re)llegir. Llibres d’ara i d’antany», en què els escriptors Marc Rovira i Míriam Cano dialoguen, respectivament, amb dos altres escriptors, units en vida i (atzarosament) en aquestes pàgines: Armand Obiols i Mercè Rodoreda. Del primer se’n parla com a autor del llibret Poemes; de la segona com a novel·lista en general i sobretot com a novel·lista del tòtem Mirall trencat. Finalment, a la secció «Ressenyes» onze crítics parlen de diverses obres de creació i teòriques, del teatre a la poesia, passant pel còmic, la novel·la o l’assaig.

El número 126 d’Els Marges arriba ple de continguts que, des de la recerca, l’anàlisi i la crítica, queden estretament lligats a l’actualitat lingüística, literària i social. Un estudi sobre Dolors Monserdà per Neus Real i una relectura de Tres presoners per Anna Ballbona contribueixen a la revisió feminista de la història de la literatura catalana. Tant l’editorial com un estudi d’Albert Branchadell i una valoració de diversos assajos sobre l’estat actual del català a càrrec de Mar Massanell participen de l’encès debat que estem vivint sobre el present i el futur de la llengua catalana. Marc Pastor i Jordi Marrugat ofereixen lectures crítiques, detallades i polèmiques de dues novel·les, La pell freda i Els angles morts, que representen dos extrems de la narrativa contemporània. I Jordi Ginebra edita textos de Pompeu Fabra que complementen la recent edició de la seva obra completa.

En l’apartat de ressenyes, els crítics Maria Moreno, Gerard Cisneros, Antoni Isarch, Arnau Vives, Jordi Florit i Ramon Aran valoren importants obres d’autors tan diversos com Pau Miró, M. Josep Escrivà, Albert Pijuan, Perejaume, Gabriel Ventura i Carles Batlle; i Eloi Bellés s’hi ocupa d’El castellà a la Catalunya contemporània, un altre llibre rellevant per al debat lingüístic actual.

Els Marges arriba al número 125 curulla de continguts. En la secció «Estudis», Laia Benavent Llinares, a través de les estructures amb concordança negativa en posició preverbal (Ningú no ho sap / Ningú ho sap), analitza de quina manera la prescripció d’enunciats de doble possibilitat jerarquitzada de Fabra (1918/1933) ha estat transmesa en llibres de text, llibres d’estil i gramàtiques prescriptives, i com ha arribat a les obres normatives més recents. A continuació, Jenny Brumme i Beatrice Schmid estudien l’alternança entre català i castellà en la comèdia La urbanitat (1868), de Frederic Soler, Pitarra, i n’assenyalen quatre motivacions: el marc legal del teatre, les convencions literàries sobre els personatges tipus, la construcció del conflicte lingüístic com a reflex del contrast entre burgesia i aristocràcia i, sobretot, la versemblança que deriva del fet que els manuals d’urbanitat estaven escrits en castellà. En la secció «Cartes i documents», Manuel Llanas fa públiques quatre lletres que Lluís Nicolau d’Olwer va adreçar, durant el seu exili a Mèxic, a Rafael Tasis, les quals contenen un seguit de comentaris sobre obres pròpies i del destinatari de les missives, a més de reflexions a l’entorn dels Jocs Florals, de les memòries de Gaziel i dels motius que van dur escriptors catalans com Eugeni d’Ors a exercir el periodisme en castellà. Tot seguit, Blanca Ripoll Sintes ofereix per primer cop una anàlisi de la correspondència que Marià Manent i la poeta, traductora i agent cultural d’origen italià Ester de Andreis van mantenir des de la immediata postguerra fins a l’inici de la dècada dels vuitanta, en la qual es troben interessants referències a la vida cultural barcelonina, a més de reflexions literàries que ajuden a caracteritzar l’esperit d’aquests dos escriptors. D’altra banda, Els Marges recupera la secció «(Re)llegir», amb la lectura detallada que Enric Sullà fa de Memòria vintage (2020), de Vicenç Pagès Jordà, i estrena la subsecció «Llibres d’ara i d’antany», en la qual dos escriptors d’avui, Albert Pijuan Hereu i Rodolf Sirera, revisen dues obres d’ahir: Els pastorets, de Josep M. Folch i Torres, i Barracó 62, de Joan Alfons Gil Albors, respectivament.