L’editorial del número 130 d’Els Marges ens interpel·la ja des del títol, «—Quins són els teus pronoms?, va preguntar elli», i reclama, de qui en té la potestat, un posicionament sobre el llenguatge inclusiu. La secció «Estudis» s’obre amb l’article que Olívia Gassol dedica al paper de Jordi Castellanos en la vertebració de la història de la literatura catalana contemporània. Tot seguit, Eduard Molner analitza les escenografies del teatre popular representat al Paral·lel entre les estrenes de L’auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol, el 1917, i de La Gloriosa, de Miquel Poal-Aregall, el 1934. La subsecció «Llibres d’ara i d’antany» ens atansa a la novel·la de Martí Rosselló Anna K. a través de la mirada de Borja Bagunyà, que n’explora la construcció de la trama i el recurs a materials melodramàtics i tràgics. Són tres els textos que presentem «Al marge»: Miquel Desclot, sota la divisa «Dulce et utile», reivindica el valor educatiu de la poesia i la necessitat que figuri en els plans d’estudi i que se’n promogui el conreu, la lectura i la difusió; al seu torn, Albert Soler, a partir de la distinció entre la literatura entesa com a patrimoni col·lectiu o com a experiència personal, proposa de replantejar-ne la docència a l’ensenyament secundari i a la universitat; a continuació, Enric Gallén s’endinsa en el perfil personal i professional de Margarida Xirgu sobre la base de les entrevistes i les declaracions públiques que en recullen Aïda Ayats i Francesc Foguet a En primera persona. A «Cartes i documents», Maria Campillo dona a conèixer i contextualitza quatre textos inèdits escrits per Pere Quart, Francesc Trabal i Cèsar-August Jordana en el primer exili, entre el març i l’agost de 1939. Tanquen aquest número d’Els Marges les ressenyes que Pere Ballart, Laia Badal, Laia Escolà, Josep Murgades i Maria Moreno fan d’obres de Salvador Oliva, Teresa Pascual, Amanda Ulldemolins, Montserrat Corretger i del volum col·lectiu En procés, a més de la crítica teatral de Gerard Guerra al muntatge Terra baixa (reconstrucció d’un crim), adaptació del clàssic d’Àngel Guimerà signada per Pablo Ley i dirigida per Carme Portaceli.