La literatura com a patrimoni i com a experiència

A partir de la distinció de la literatura entesa com a patrimoni col·lectiu o entesa com a experiència personal, es proposa un replantejament de la docència de la literatura a l’ensenyament universitari o secundari que situï una i altra dimensió en el lloc que els pertoca per tal d’afavorir l’aprenentatge. S’insisteix en la importància de promoure una actitud metacognitiva, lliure de prejudicis i atenta en un procés de coneixement que parteix de l’estímul inicial (l’obra literària), es desenvolupa mitjançant una «conversa» amb altres autors i lectors (presents i passats) i desemboca en la comprensió del text. La dimensió experiencial determina el valor del procés, mentre que la dimensió patrimonial l’enriqueix; al mateix temps, el text no ha de deixar de ser-ne el punt de referència central.