Els Marges arriba al número 125 curulla de continguts. En la secció «Estudis», Laia Benavent Llinares, a través de les estructures amb concordança negativa en posició preverbal (Ningú no ho sap / Ningú ho sap), analitza de quina manera la prescripció d’enunciats de doble possibilitat jerarquitzada de Fabra (1918/1933) ha estat transmesa en llibres de text, llibres d’estil i gramàtiques prescriptives, i com ha arribat a les obres normatives més recents. A continuació, Jenny Brumme i Beatrice Schmid estudien l’alternança entre català i castellà en la comèdia La urbanitat (1868), de Frederic Soler, Pitarra, i n’assenyalen quatre motivacions: el marc legal del teatre, les convencions literàries sobre els personatges tipus, la construcció del conflicte lingüístic com a reflex del contrast entre burgesia i aristocràcia i, sobretot, la versemblança que deriva del fet que els manuals d’urbanitat estaven escrits en castellà. En la secció «Cartes i documents», Manuel Llanas fa públiques quatre lletres que Lluís Nicolau d’Olwer va adreçar, durant el seu exili a Mèxic, a Rafael Tasis, les quals contenen un seguit de comentaris sobre obres pròpies i del destinatari de les missives, a més de reflexions a l’entorn dels Jocs Florals, de les memòries de Gaziel i dels motius que van dur escriptors catalans com Eugeni d’Ors a exercir el periodisme en castellà. Tot seguit, Blanca Ripoll Sintes ofereix per primer cop una anàlisi de la correspondència que Marià Manent i la poeta, traductora i agent cultural d’origen italià Ester de Andreis van mantenir des de la immediata postguerra fins a l’inici de la dècada dels vuitanta, en la qual es troben interessants referències a la vida cultural barcelonina, a més de reflexions literàries que ajuden a caracteritzar l’esperit d’aquests dos escriptors. D’altra banda, Els Marges recupera la secció «(Re)llegir», amb la lectura detallada que Enric Sullà fa de Memòria vintage (2020), de Vicenç Pagès Jordà, i estrena la subsecció «Llibres d’ara i d’antany», en la qual dos escriptors d’avui, Albert Pijuan Hereu i Rodolf Sirera, revisen dues obres d’ahir: Els pastorets, de Josep M. Folch i Torres, i Barracó 62, de Joan Alfons Gil Albors, respectivament.