La prescripció d’enunciats de doble possibilitat jerarquitzada de Fabra (1918/1933) El cas de les estructures amb concordança negativa en posició preverbal

A les estructures negatives en què mots com mai, ningú,res, etc. ocupen una posició preverbal, Fabra (1918/1933) considerava que era tolerable, però no preferible, ometre-hi l’adverbi de negació no, estructura que anomenem «opció secundària». El propòsit de l’article és analitzar com ha estat transmesa aquesta valoració normativa en llibres de text, llibres d’estil i gramàtiques prescriptives, perquè creiem que es podria haver donat una lectura restrictiva d’aquest enunciat a favor de l’estructura que manté els dos elements negatius, ja que era considerada jeràrquicament superior.