Ja tenim aquí un nou número d’Els Marges, encapçalat per un editorial que reflexiona sobre l’estira-i-arronsa de la relació entre oralitat i escriptura, amb el rerefons de la (des)memòria. La secció «Estudis» s’obre amb un article de Neus Real que ressegueix la trajectòria de les dones en el PEN Català des dels orígens de l’entitat, el 1922, fins a la creació, el 1992, del Comitè d’Escriptores, promogut per Maria-Mercè Marçal i Montserrat Abelló, autèntic punt d’inflexió des de la perspectiva de gènere. El següent estudi, de Núria Alturo i Xavier Macià, presenta la figura del sacerdot catalanista Anton Navarro, poeta i activista cultural nascut a Vilaller el 1867 i assassinat a Barcelona el 1936, i s’endinsa en les estratègies poètiques, els símbols i el tractament de la natura que Navarro desenvolupa a La balada de l’hivern (1905), una obra de caràcter popular. Tot seguit, a «Llibres d’ara i d’antany», A. Munné-Jordà ofereix una relectura d’Una mena d’amor (1931), de C.A. Jordana, no pas per la via de l’erotisme, que és com hom s’hi ha aproximat d’habitud, sinó escorcollant-hi els reflexos d’un doble interès de Jordana vinculat a l’exercici de la correcció lingüística i a la seua formació com a enginyer: la introducció de la reforma fabriana a les impremtes de preguerra i la gènesi d’un poema que malda per superar la dicotomia entre ciències i lletres. A continuació, Jordi Florit, en un «Al marge» de plena actualitat, sotmet a revisió el concepte de «generació literària dels setanta» i en ressegueix el sorgiment, l’abast, les discrepàncies entre els qui el postularen i l’evolució fins avui mateix. També en un «Al marge», Ferran Mestre, incisiu com un cirurgià, s’enfronta a la dissecció de l’estructura, els objectius, els personatges, l’estil i els temes de l’assaig Sostres. Baudelaire. Correspondances, d’Abel Cutillas, i n’ofereix, provocativament, una «guia per (no) llegir-lo». De bracet de Josep Camps Arbós i Francesc Foguet, «Cartes i documents» ens porta la primera edició, acompanyada de l’estudi corresponent, de l’obra fins ara inèdita Pau en la terra, una peça teatral breu, de caràcter antibel·licista i amb ressonàncies bíbliques, que Ambrosi Carrion va escriure en plena guerra del 1936 al 1939. Tanca el present número d’Els Marges una nodrida selecció de ressenyes, que inclou la crítica teatral de Maria Moreno a l’obra de Sergi Belbel Lali Symon, representada al Teatre Romea per Emma Vilarasau, Mont Plans i Júlia Bonjoch.