Aquest número d’Els Marges, el 127, proposa reflexionar sobre la realitat lingüística: a l’editorial a partir dels sentits (figurats i no) de la guerra, i fins de la, diguem-ne, guerra actual per la llengua; a la secció «Al Marge» Joan Lluís-Marfany polemitza, adduint conceptes com el de diglòssia, amb un article de Jenny Brumme i Beatrice Schmid sobre l’alternança de llengües al segle xix aparegut al número 125. Present i passat, doncs, d’un mateix debat. La secció «Estudis» posa llum a qüestions literàries diverses: Joan Santanach planteja al seu article les bases filològiques per a una nova edició crítica del Canigó de Verdaguer; Francesc Roig i Queralt fa un retrat extens i documentat d’un personatge poc conegut, el poeta Lluís Bertran i Pijoan, noucentista tardà; Gabriella Gavagnin analitza la traducció de Miquel Costa i Llobera d’un cant del Paradís dantesc, i fa una reflexió sobre la traducció poètica com un sistema de contactes i d’intercanvis, en totes les direccions possibles. Els contactes i intercanvis continuen a la secció «(Re)llegir. Llibres d’ara i d’antany», en què els escriptors Marc Rovira i Míriam Cano dialoguen, respectivament, amb dos altres escriptors, units en vida i (atzarosament) en aquestes pàgines: Armand Obiols i Mercè Rodoreda. Del primer se’n parla com a autor del llibret Poemes; de la segona com a novel·lista en general i sobretot com a novel·lista del tòtem Mirall trencat. Finalment, a la secció «Ressenyes» onze crítics parlen de diverses obres de creació i teòriques, del teatre a la poesia, passant pel còmic, la novel·la o l’assaig.