Sobre la història del castellà a Catalunya, altre cop. Algunes reflexions a propòsit d’un article recent

Comentaris crítics a l’article de Jenny Brumme i Beatrice Schmid, «La urbanitat (1868), de Serafí Pitarra i els manuals d’urbanitat en la societat catalana del segle XIX. Sobre la versemblança de l’alternança de llengües». Negligint del tot la idea de diglòssia, sense la qual no es pot entendre el cas del català, les autores se centren en canvi en el dubtós i imprecís concepte de «prestigi», que les mena implícitament a les històricament falses idees del corresponent «desprestigi» del català i del caràcter classista de la no menys falsa distinció entre catalanòfons i castellanòfons. D’altra banda, creuen en el caràcter exogen del procés de difusió del castellà i menysvaloren la familiaritat que hi tenien els catalans de l’època i la seva proficiència en aquesta llengua. L’objecció més fonamental, però, és l’error de tractar un text literari com a document sociolingüístic més enllà de l’àmbit estricte de la literatura.