Particularidades probatorias del discurso de odio en Internet: identificación de factores de polarización radical mediante sistemas algorítmicos
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
En el presente artículo se aborda la naturaleza jurídica de los factores de polarización radical de los delitos de odio como prueba en un proceso penal y como los sistemas algorítmicos pueden detectar su existencia a través de la monitorización y el análisis del discurso de odio en línea, conjugando su uso con técnicas OSINT y con una futurible prueba de inteligencia policial. Así, se parte del encuadramiento de los factores de polarización como prueba indiciaria en el proceso, para posteriormente identificar qué parámetros concretos se deberían tener en cuenta en estos casos para probar el discurso de odio en línea. Finalmente se analizan los algoritmos impulsados a nivel policial en España, planteando sus virtudes y limitaciones legales y planteando la necesidad de analizar cómo encajan estos algoritmos con la legislación, especialmente en relación con la prohibición de sistemas de policía predictiva y reincidencia criminal.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0.
(c) Federico Bueno de Mata, 2023
Drets d'autor
Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Federico Bueno de Mata, Universitat de Salamanca
Catedràtic de Dret Processal de la Universitat de Salamanca (USAL). Actualment vicedegà de la Facultat de Dret. Doctor en Dret amb Premi Extraordinari de Doctorat per la USAL amb la seva tesi sobre prova electrònica. Imparteix docència en Dret Processal en diferents graus i postgraus a la USAL, i igualment és docent convidat a màsters i doctorats en diferents universitats nacionals i internacionals. Les seves línies de recerca se centren en el dret processal i les noves tecnologies, la mediació, la tutela judicial de la violència de gènere, els menors infractors o les diligències de recerca tecnològica. Té reconeguts 3 sexennis per la Comissió Nacional Avaluadora de l’Activitat Investigadora (CNEAI), dos de recerca i un altre de transferència. És autor de sis monografies i més de 130 publicacions científiques, entre les quals s’inclouen articles en prestigioses revistes jurídiques i contribucions en llibres col·lectius sobre temes com el dret i les noves tecnologies, qüestions probatòries, igualtat, mediació, recerca criminal, etc. A més, és director de la col·lecció d’estudis sobre dret i noves tecnologies, FODERTICS. També és ponent en congressos, jornades i trobades científiques, tant en l’àmbit nacional com en l’internacional.
BUENO DE MATA, F. (2023). Investigación y prueba de delitos de odio en redes sociales: técnicas OSINT e inteligencia policial. València: Tirant lo Blanch.
BREZO FERNÁNDEZ, F.; RUBIO VIÑUELA, Y. (2019). Manual de ciberinvestigación en fuentes abiertas. OSINT para analistas. Madrid.
BUJOSA VADELL, L. (2022). «Cooperación judicial para la obtención y transmisión de pruebas electrónicas». A vueltas con la transformación digital de la cooperación jurídico penal internacional, págs. 97-123. Navarra: Marcial Pons.
DE MIRANDA VÁZQUEZ, C. (2011, enero). «Indicios y presunciones en la doctrina jurisprudencial de la Sala 2º del Tribunal Supremo». Diario La Ley, n.º 7549, págs. 1-11.
DEL VALLE-CANO, G.; QUIJANO-SÁNCHEZ, L.; LIBERATORE, F.; GÓMEZ ESTEBAN, J. (2023, abril). «SocialHaterBERT: A dichotomous approach for automatically detecting hate speech on Twitter through textual analysis and user profiles». Expert Systems with Applications, vol. 216. 119446, pags.1-17. DOI: https://doi.org/10.1016/j.eswa.2022.119446
ESTÉVEZ MENDOZA, L. (2019). «Algoritmos policiales basados en IA y derechos fundamentales a la luz de HART y VALCRI: garantías versus eficacia». Justicia: ¿garantías versus eficacia?, págs. 665-674. València: Tirant lo Blanc.
GIMENO SENDRA, V. (2015). Derecho Procesal Penal, pág. 248. Pamplona: Civitas.
GÓMEZ COLOMER, J.M. (2014). Derecho Jurisdiccional. Tomo III, pág. 211 y ss. Valencia: Tirant lo Blanch.
MARTÍN RIOS, P. (2022). Digital Forensics and criminal process in Spain: evidence gathering in a changing context. Navarra: Aranzadi.
MIRÓ LLINARES, F. (2017). «Derecho penal y 140 caracteres. Hacia una exégesis restrictiva de los delitos de expresión». Cometer delitos en 140 caracteres. El Derecho penal ante el odio y la radicalización en Internet. Madrid: Marcial Pons.
MUÑOZ ARANGUREN, A. (2020, marzo). «La valoración judicial de la prueba de indicios: una lectura crítica de la STS 532/2019, de 4 de noviembre». Diario La Ley, n.º 9586.
ORTEGA, J.M. (2021). Herramientas OSINT para auditorías de seguridad y ciberamenazas. Obteniendo inteligencia a partir de fuentes abiertas, pág. 3. Madrid.
PEREIRA-KOHATSU, J.C.; QUIJANO-SÁNCHEZ, L.; LIBERATORE, F.; CAMACHO-COLLADOS, M. (2019). «Detecting and Monitoring Hate Speech in Twitter». Sensors, vol. 19, n.º 21, págs. 1-37. DOI: https://doi.org/10.3390/s19214654
RODRIGUEZ RODRÍGUEZ, Y. (2019). «Inteligencia de fuentes abiertas (OSINT): Características, debilidades y engaño». Revista de Análisis GESI, n.º 11.
SCOLA, E.; SEGURA BEDMAR, I. (2021). «Detección de Sarcasmo con BERT». Procesamiento del lenguaje natural, n. º 67. págs. 13-25. DOI: https://doi.org/10.26342/2021-67-1
VALLE-CANO, G. DEL; QUIJANO-SÁNCHEZ, L.; LIBERATORE, F.; GÓMEZ ESTEBAN, J. (2023, abril). «SocialHaterBERT: A dichotomous approach for automatically detecting hate speech on Twitter through textual analysis and user profiles». Expert Systems with Applications, vol. 216, págs.1-17. DOI: https://doi.org/10.1016/j.eswa.2022.119446.