Somia ChatGPT-4 amb tuits ofensius? Una aproximació a les contribucions potencials dels models generatius en la detecció de discursos il·lícits

Article Sidebar

PDF (Castellano) ePUB (Castellano)

Main Article Content

Mario Santisteban Galarza
Universitat del País Basc / Euskal Herriko Unibertsitatea
https://orcid.org/0000-0002-6191-3044
Jesús C. Aguerri
Universitat Miguel Hernández d’Elx
https://orcid.org/0000-0002-7730-8527

Els últims avanços en intel·ligència artificial generativa semblen permetre dotar els models d’intel·ligència artificial de capacitats tan rellevants per a l’àmbit jurídic com la d’argumentar les seves pròpies decisions. Aquest estudi s’aproxima a les capacitats del model ChatGPT-4 en el context de la detecció de discursos d’odi segons la seva conceptualització en l’article 510.1. a) del Codi penal espanyol. Per a això, es compararan els raonaments i les decisions de ChatGPT-4 a partir de relats de fets provats amb les decisions dels òrgans que van jutjar els respectius casos, estudiant els límits i el potencial d’aquests sistemes en l’àmbit jurídic.

Paraules clau
intel·ligència artificial, discurs de l’odi, ChatGPT, intel·ligència artificial generativa, drets fonamentals

Article Details

Com citar
Santisteban Galarza, Mario; and C. Aguerri, Jesús. “Somia ChatGPT-4 amb tuits ofensius? Una aproximació a les contribucions potencials dels models generatius en la detecció de discursos il·lícits”. IDP. Revista d’Internet, Dret i Política, no. 39, pp. 1-12, doi:10.7238/idp.v0i39.416638.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0.

(c) Mario Santisteban Galarza, Jesús C. Aguerri, 2023


Drets d'autor

Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.

 

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografies de l'autor/a

Mario Santisteban Galarza, Universitat del País Basc / Euskal Herriko Unibertsitatea

Jurista, investigador predoctoral de la Universitat del País Basc (UPV/EHU) en el Departament de Dret de l’Empresa i Dret Civil. El seu treball se centra en les relacions entre el dret i la tecnologia, particularment en la llibertat d’expressió en internet i els poders de les plataformes digitals per controlar el discurs. 

Jesús C. Aguerri, Universitat Miguel Hernández d’Elx

Investigador postdoctoral (Juan de la Cierva-Formación en el Centre Crímina per a l’Estudi i la Prevenció de la Delinqüència). És doctor en Sociologia per la Universitat de Saragossa (UZ) i ha desenvolupat el seu treball en relació amb la sociologia del ciberespai i la gestió de la llibertat d’expressió.

Referències

ALASTUEY DOBÓN, C. (2016). «Discurso del odio y negacionismo en la reforma del Código Penal de 2015». Revista Electrónica de Ciencia Penal y Criminología, vol. 18-14, págs.1-38 [en línea]. Disponible: http://criminet.ugr.es/recpc/18/recpc18-14.pdf

ANDRÉS PUEYO, A.; ARBACH-LUCIONI, K.; REDONDO, S. (2017). «The RisCanvi: A New Tool for Assessing Risk for Violence in Prison and Recidivism». En: Jay P. Singh, Daryl G. Kroner, J. Stephen Wormith, Sarah L. Desmarais, Zachary Hamilton (eds). Handbook of Recidivism Risk/Needs Assessment Tools, págs. 255-268. John Wiley & Sons Ltd. DOI: https://doi.org/10.1002/9781119184256.ch13

BLOCH-WEHBA, H. (2020). «Automation in Moderation». Cornell International Law Journal, vol. 53, págs. 42-96 [en línea]. Disponible en: https://community.lawschool.cornell.edu/wp-content/uploads/2021/03/Bloch-Wehba-final.pdf

CRESPO MIGUEL, M.; DOMÍNGUEZ CABRERA, B. (2020). «Perspectivas de las tecnologías de Chatbot y su aplicación a las entrevistas de evaluación del lenguaje». Pragmalingüística, vol. 2, págs. 100-113. DOI: https://doi.org/10.25267/Pragmalinguistica.2020.iextra2.06

CASTRO-TOLEDO, F. J.; MIRÓ-LLINARES, F.; AGUERRI, J. C. (2023). «Data-Driven Criminal Justice in the age of algorithms: epistemic challenges and practical implications». Crim Law Forum, vol. 34, pags. 295-316. DOI: https://doi.org/10.1007/s10609-023-09454-y

DIAS OLIVA, T.; ANTONIALLI, D. M.; GOMES, A. (2021). «Fighting Hate Speech, Silencing Drag Queens? Artificial Intelligence in Content Moderation and Risks to LGBTQ Voices Online». Sexuality & Culture, vol. 25, n.º 2, págs. 700-732. DOI: https://doi.org/10.1007/s12119-020-09790-w

DUARTE, N.; LLANSÓ, E. (2017). Mixed Messages? The Limits of Automated Social Media Content Analysis. CTD [en línea]. Disponible en: https://cdt.org/insights/mixed-messages-the-limits-of-automated-social-media-content-analysis/. [Fecha de consulta: 31 de mayo de 2023].

DUOEK, E. (2022). «Content Moderation as Systems Thinking». Harvard Law Review, vol. 136, 528-606. DOI: http://dx.doi.org/10.2139/ssrn.4005326

FEINBERG, J. (1985). Offense to Others (The Moral Limits of Criminal Law), vol. 2. Oxford: Oxford University press.

FUENTES OSORIO, J. L. (2021). «El odio como delito». Revista Electrónica de Ciencia Penal y Criminología, vol. 19-27, págs. 1-52 [en línea]. Disponible en: http://criminet.ugr.es/recpc/19/recpc19-27.pdf

GILLESPIE, T. (2020). «Content moderation, AI, and the question of scale». Big Data & Society, vol. 7, n.º 2. DOI: https://doi.org/10.1177/2053951720943234

GORWA, R.; BINNS, R.; KATZENBACH, C. (2020). «Algorithmic content moderation: Technical and political challenges in the automation of platform governance». Big Data & Society, vol. 7, n.º 1. DOI: https://doi.org/10.1177/2053951719897945

HELBERGER, N.; DIAKOPOULOS, N. (2023). «ChatGPT and the AI Act». Internet Policy Review, vol. 12, n.º 1. DOI: https://doi.org/10.14763/2023.1.1682

HUMAN RIGHTS WATCH (2020). «“Video Unavailable”. Social Media Platforms Remove Evidence of War Crimes». Human Rights Watch [en línea]. Disponible en: https://www.hrw.org/report/2020/09/10/video-unavailable/social-media-platforms-remove-evidence-war-crimes. [Fecha de consulta: 31 de mayo de 2023].

LLANSÓ, E. J. (2020). «No amount of “AI” in content moderation will solve filtering’s prior-restraint problem». Big Data & Society, vol. 7, n.º 1. DOI: https://doi.org/10.1177/2053951720920686

MARTÍNEZ-GARAY, L. (2018). “Peligrosidad, algoritmos y due process: El caso State vs. Loomis». Revista de Derecho Penal y Criminología, n.º 20, págs. 485-502. DOI: https://doi.org/10.5944/rdpc.20.2018.26484

MIRÓ LLINARES, F. (2015). «La criminalización de conductas “ofensivas”. A propósito del debate anglosajón sobre los “límites morales” del derecho penal». Revista electrónica de ciencia penal y criminología, n.º 17 [en línea]. Disponible en: http://criminet.ugr.es/recpc/17/recpc17-23.pdf

MIRÓ LLINARES, F. (2022). «Inteligencia artificial, delito y control penal: nuevas reflexiones y Algunas predicciones sobre su impacto en el derecho y la justicia penal». El Cronista del Estado Social y Democrático de Derecho, n.º 100, págs. 174-183.

MIRÓ-LLINARES, F.; MONEVA, A.; ESTEVE, M. (2018). «Hate is in the air! But where? Introducing an algorithm to detect hate speech in digital microenvironments». Crime Science, vol. 7, n.º 1. DOI: https://doi.org/10.1186/s40163-018-0089-1

OPENAI (2023a). «GPT-4 Technical Report». arXiv. DOI: https://doi.org/10.48550/arXiv.2303.08774

OPENAI (2023b). «Introducing ChatGPT». OpenAI Blog [en línea]. Disponible en: https://openai.com/blog/chatgpt#OpenAI. [Fecha de consulta: 21 abril 2023].

OUYANG, L.; WU, J.; JIANG, X.; ALMEIDA, D.; WAINWRIGHT, C. L.; MISHKIN, P.; ZHANG, C.; AGARWAL, S.; SLAMA, K.; RAY, A.; SCHULMAN, J.; HILTON, J.; KELTON, F.; MILLER, L.; SIMENS, M.; ASKELL, A.; WELINDER, P.; CHRISTIANO, P.; LEIKE, J.; LOWE, R. (2021). «Training language models to follow instructions with human feedback». arXiv. DOI: https://doi.org/10.48550/arXiv.2203.02155

PARIKH P. M.; SHAH D. M., PARIKH K. P. (2023). «Judge Juan Manuel Padilla Garcia, ChatGPT, and a controversial medicolegal milestone». Indian Journal of Medical Sciences, vol. 75, n.º 1, págs. 3-8. DOI: https://doi.org/10.25259/IJMS_31_2023

PETTINATO OLTZ, T. (2023, febrero). «ChatGPT, Professor of Law». SSRN. DOI: https://doi.org/10.2139/ssrn.4347630

PERLMAN, A. M. (2022). «The Implications of ChatGPT for Legal Services and Society». SSRN. DOI: https://doi.org/10.2139/ssrn.4294197

PRESNO LINERA, M. A. (2022). Derechos Fundamentales e Inteligencia Artificial. Madrid: Marcial Pons. DOI: https://doi.org/10.2307/jj.4908196

QUIJANO-SÁNCHEZ, L.; LIBERATORE, F.; CAMACHO-COLLADOS, J.; CAMACHO-COLLADOS, M. (2018). «Applying automatic text-based detection of deceptive language to police reports: Extracting behavioral patterns from a multi-step classification model to understand how we lie to the police». Knowledge-Based Systems, vol. 149, págs. 155-168. DOI: https://doi.org/10.1016/j.knosys.2018.03.010

RODRÍGUEZ MONTAÑÉS, T. (2012). Libertad de expresión, discurso extremo y delito. Una aproximación a las fronteras del derecho penal. Valencia: Tirant lo Blanch.

STOKEL-WALTER, C. (2023). «Generative AI Is Coming for the Lawyers. Large law firms are using a tool made by OpenAI to research and write legal documents. What could go wrong?». TheWired [en línea]. Disponible en: https://www.wired.co.uk/article/generative-ai-is-coming-for-the-lawyers. [Fecha de consulta: 31 de mayo de 2023].

TERUEL LOZANO, G. (2017). «El discurso del odio como límite a la libertad de expresión en el marco del convenio europeo». ReDCE, n.º 27 [en línea]. Disponible en: https://www.ugr.es/~redce/REDCE27/articulos/03_TERUEL.htm

UDUPA, S.; MARONIKOLAKIS, A.; SCHÜTZE, H.; WISIOREK, A. (2022). «Ethical Scaling for Content Moderation: Extreme Speech and the (In)Significance of Artificial Intelligence». Big Data & Society, vol. 10, n.º 1. DOI: https://doi.org/10.1177/20539517231172424. [Fecha de consulta: 31 de mayo de 2023]