La llista de deutors en la reforma de la Llei general tributària. Una qüestió de transparència?
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
En l’actual situació de crisi econòmica, social i política, s’ha plantejat la corrupció econòmica com a un dels problemes principals. Com a mesura extraordinària contra aquest tipus de corrupció, s’ha presentat l’última reforma de la Llei general tributària, que possibilita, en el seu article 95 bis, la publicació anual d’una llista de determinats deutors davant la hisenda pública, accessible per a qualsevol persona a través d’internet. Juntament amb aquesta mesura, que també es recollirà en els territoris històrics del País Basc, s’han plantejat altres instruments, com la publicació d’una determinada informació sobre aquells que han estat condemnats per sentència ferma per haver comès certs delictes, com el fiscal. Aquest tipus de mesures han estat assumides i rebudes per la ciutadania en general i pels mitjans de comunicació en particular sense grans debats, i fa l’efecte que no admeten discussió. Tanmateix, caldria preguntar-se si des de la perspectiva jurídica pot qüestionar-se la mesura disposada a la Llei general tributària. Mesura que pot afectar negativament diversos drets fonamentals, principalment la intimitat, l’honor i l’autodeterminació informativa. Aquest fet ha donat lloc a què s’hagin emès nombrosos informes de diferents administracions i òrgans públics on es qüestionen alguns aspectes de l’instrument que es preveu en la Llei. La possibilitat de publicar una llista de deutors presenta múltiples interrogants que avui dia encara segueixen sense haver estat objecte d’un profund estudi: quina és la finalitat que justifica la publicació?, pot apel·lar-se a la transparència com a objectiu a perseguir amb aquesta llista?, afecta de forma desproporcionada a drets fonamentals, com el dret a la protecció de dades de caràcter personal?
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Unai Aberasturi Gorriño, Professor adjunt de Dret administratiu
Universitat del País Basc