L'obligació de relacionar-se electrònicament amb l'Administració i les seves escasses garanties
Article Sidebar
Main Article Content
La nova Llei 39/2015 concep per defecte l'Administració com e-Administració i fa un pas més cap a l'obligació de relacionar-se amb l'Administració per mitjans electrònics. Amb la nova llei, l'Administració ha de ser electrònica per defecte i el consentiment de la ciutadania ja no és necessari per a la relació electrònica, encara que els ciutadans tenen dret a triar i canviar entre canal presencial i l'electrònic, però es pot presumir aquesta elecció. Hem passat del dret a l'obligació, gairebé per defecte, de comunicar-se electrònicament amb l'Administració. S'analitza la possibilitat d'imposar la relació electrònica mitjançant una norma reglamentària amb uns requisits i uns pressupostos materials determinats. No obstant això, com que ni la llei ni els tribunals són exigents ni garantistes, l'autor aposta per oferir garanties davant les discriminacions o indefensions que es puguin donar. Així mateix, s'analitza que alguns col·lectius estan obligats per la llei a relacionar-se electrònicament “en tots els casos” i, precisament, tots els obligats a la relació electrònica no tenen dret a ser assistits. Finalment, s'observen les conseqüències de l'incompliment del deure a relacionar-se electrònicament, que ha estat regulat per la Llei 30/2015 de manera molt millorable i poc garantista.
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Lorenzo Cotino Hueso, Intel·ligència artificial, big data i aplicacions contra la covid-19, i la privacitat i protecció de dades , IDP. Revista d'Internet, Dret i Política: Núm. 31 (2020)