Anàlisi de xarxa sobre el comportament del públic en Internet: cap a una millor comprensió del procés d’agenda setting

Aquest estudi construeix la xarxa d’audiència dels mitjans de comunicació a Espanya amb l’objectiu d’identificar les formes predominants d’exposició a la informació política a internet. Per aconseguir-ho, s’utilitzen dades inèdites d’un grup de trenta mil individus. Els resultats preliminars obtinguts aporten evidències que suggereixen els arguments que defensen que internet fragmenta l’esfera pública. A més, cal destacar que els resultats mostren que encara hi ha un nivell substancial de concentració de les audiències als mitjans de comunicació a internet. Els nivells més alts de concentració es troben als webs dels mitjans que tenen un paper predominant en el procés d’agenda setting fora de la xarxa. En aquest sentit, l’estudi presenta evidències que l’estructura de l’esfera pública a internet podria garantir els nivells necessaris d’informació compartida pels ciutadans per al bon funcionament d’una democràcia deliberativa.

Alhora, en aquest treball s’analitzen les conseqüències que pot tenir l’actual comportament dels individus que consumeixen informació política a la xara, per a l’estudi del procés d’agenda setting. A més, es discuteixen les possibilitats que existeixi una agenda pública compartida en l’estructura de l’actual xarxa d’audiències compartides. Fins ara, les anàlisis de dades d’observació, així com de contingut, han estat els mètodes predominants en la formació d’agenda pública. No obstant això, l’actual entorn de comunicació, caracteritzat per l’abundància de fonts descentralitzades i il·limitades de notícies polítiques, dóna lloc a l’aplicació de nous metodologies. Sens dubte, les xarxes estan al centre de la comunicació en línia i, per tant, el seu anàlisi ofereix les tècniques i eines necessàries per identificar l’impacte de la seva estructura en el comportament de l’audiència. Aquesta metodologia permet estudiar-ne els moviments durant la cerca d’informació política i, amb això, suposa un avenç per a la identificació dels mecanismes i estructures que poden seguir garantint una agenda pública a l’era digital.