Swarm intelligence, política i veritat

Main Article Content

Eugenio Moya

Aquest article critica el deferencialisme científic, que està basat en una comprensió errònia de la ciència i ha fonamentat les crítiques actuals a la democràcia com a procés de presa de decisions col·lectives. Plató, un dels primers a veure la democràcia com a problema, va pensar que la ignorància i irracionalitat de la majoria justificava el govern dels savis. Brennan, en Against Democracy (2016), ha defensat el mateix.


L’autor ofereix, per contra, una alternativa innovadora basada en una concepció fal·libilista del coneixement i la democràcia segons la qual l’autoritat i legitimitat de la democràcia no depenen de la seva tendència a prendre solucions encertades, sinó de la tendència de les multituds intel·ligents en l’era de la Informació a evitar decisions equivocades.

Paraules clau
democràcia, epistocràcia, internet, saviesa de les multituds

Article Details

Com citar
Moya, Eugenio. “Swarm intelligence, política i veritat”. IDP. Revista d’Internet, Dret i Política, no. 28, doi:10.7238/idp.v0i28.3178.
Biografia de l'autor/a

Eugenio Moya, Catedrático de Filosofía Universidad de Murcia, ES

Des del 1995 ensenya Filosofia de la tecnologia i Teoria del coneixement a la Facultat de Filosofia, on ha exercit diversos càrrecs: vicedegà de postgrau, coordinador de doctorat… Actualment és editor de la secció d’epistemologia de Daimon Revista Internacional de Filosofia i coordinador de la col·lecció editorial «Editum Scientia». Entre les seves publicacions hi ha els llibres La disputa del positivismo en la filosofía contemporánea (Múrcia, 1997), Crítica de la razón tecnocientífica (Madrid, 1998), Conocimiento y verdad. La epistemología crítica de K. R. Popper (Madrid, 2001), ¿Naturalizar a Kant? Criticismo y modularidad de la mente (Madrid, 2003), Kant y las ciencias de la vida (Madrid, 2008), Pensar el presente (Madrid, 2010), Filosofía de la Tecnociencia (Múrcia, 2014), i nombroses contribucions a les seves dues línies de recerca principals: la teoria del coneixement i l’anàlisi de l’impacte de la revolució digital en les nostres formes de vida. En aquesta última línia ha publicat i col·laborat en revistes i llibres especialitzats: «La ética hacker y el espíritu del informacionalismo. WikiLeaks como caso paradimático» (2012) i «La emergencia del pronet@riado. Revisión crítica del concepto habermasiano esfera pública» (2013), «La emergencia del Quinto Poder. Pronet@riado, parresía y democracia virtual» (2013), «Redes, mentes extendidas y verdad» (2015), «Prosumo, swarming y transmedia. Hacia un nuevo concepto de stakeholder» (2018).