Un enfocament de dret contractual per a la censura privada de l’art en plataformes de xarxes socials

Article Sidebar

PDF (English) ePUB (English)

Main Article Content

Gabriel Ernesto Melian Pérez
Universitat Pompeu Fabra
Nausikaä El-Mecky
Universitat Pompeu Fabra

La censura als artistes en les xarxes socials afecta la seva llibertat d’expressió i la seva capacitat per a monetitzar i interactuar amb el seu públic. A més, això fomenta un procés d’estandardització cultural. S’han plantejat diversos arguments legals contra la censura artística en plataformes de xarxes socials, principalment basats en el dret públic; no obstant això, no són eficaços en totes les jurisdiccions, com demostra la jurisprudència dels EUA. L'objectiu d’aquest article és canviar el focus d’atenció i proporcionar solucions des d’una perspectiva de dret privat, específicament des del dret de contractes. El principal argument aquí és que els tribunals haurien d’abandonar el seu enfocament bilateral/vertical tradicional i adoptar-ne un de més matisat que reflecteixi millor la complexitat de les relacions que tenen lloc en les xarxes socials. Això donaria als afectats l’accés a recursos contractuals concrets i permetria un major control sobre el procés de moderació del contingut.

Paraules clau
censura algorítmica, moderació de continguts, dret contractual, xarxes contractuals

Article Details

Com citar
Melian Pérez, Gabriel Ernesto; and El-Mecky, Nausikaä. “Un enfocament de dret contractual per a la censura privada de l’art en plataformes de xarxes socials”. IDP. Revista d’Internet, Dret i Política, no. 41, pp. 1-12, doi:10.7238/idp.v0i41.423101.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0.

(c) Gabriel Ernesto Melian Pérez, Nausikaä El-Mecky, 2024


Drets d'autor

Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.

 

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografies de l'autor/a

Gabriel Ernesto Melian Pérez, Universitat Pompeu Fabra

És becari predoctoral a la Universitat Pompeu Fabra, Barcelona. La seva recerca doctoral se centra en enfocaments per a contrarestar els discursos de l’odi i l’extremisme en les xarxes socials a través de la moderació de continguts. Ensenya en els graus d’Economia, Administració i Administració d’Empreses i en el de Relacions Laborals. Posseeix un LLM en Propietat Intel·lectual i Tecnologies de la Informació de la Universitat de Göttingen i es va graduar en Dret amb honors en la Universitat de l’Havana. Actualment és membre del grup de recerca consolidat de la UPF Dret Patrimonial (2021 SGR 00946); del projecte nacional Responsabilidad contractual y extracontractual de las plataformas en línea (PID2021-126354OB-I00/MICIN/AEI/10.13039/501100011033/FEDER); i del CAIS Bochum Working Group Fund – Taste of the Algorithm.

Nausikaä El-Mecky, Universitat Pompeu Fabra

És professora d’història de l’art i cultura visual a la Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, i s’especialitza en atacs històrics i contemporanis a l’art, centrant-se en els seus aspectes inesperats i autocontradictoris, des de la prehistòria fins avui. Na Nausikaä va ser membre del Die Junge Akademie, com una de les joves acadèmiques més destacades d’Alemanya, des de 2017-2022 i va rebre el premi Maria Gräfin von Limitin per les seves contribucions inusuals a les humanitats. Actualment és membre del consell assessor de l’Acadèmia de Berlín-Brandenburg per al seu equip de formació relacionat amb Immanuel Kant, dirigeix el grup de treball internacional Taste of the Algorithm (finançat pel Center for Advanced Internet Studies) i és fundadora de la plataforma internacional per a l’ensenyament d’avantguarda Rebellious Teaching.

Referències

ARE, Carolina (2022). “The Shadowban Cycle: an autoethnography of pole dancing, nudity and censorship on Instagram”. Feminist Media Studies, vol. 22, no. 8, pp. 2002-2019. DOI: https://doi.org/10.1080/14680777.2021.1928259

BARTH, Stefanie (2023, 18 January). “Content Moderation and Freedom of Expression – Digital Society Blog”. HIIG [online]. Retrieved from: https://www.hiig.de/en/content-moderation-on-digital-platforms/. [Accessed: 4 April 2023].

BENNETT, Isabel (2017, 12 November ). “Artist’s ‘sexual’ robin redbreast Christmas cards banned by Facebook”. The Guardian [online]. Retrieved from: https://www.theguardian.com/technology/2017/nov/12/artists-sexual-robin-redbreast-christmas-cards-banned-by-facebook. [Accessed: 16 August 2023].

BEN-SHAHAR, Omri; HOFFMAN, David A.; HWANG, Cathy (2022). “Nonparty Interests in Contract Law”. University of Virginia School of Law, Public Law and Legal Theory Research Paper Series 2022-17. DOI: https://doi.org/10.2139/ssrn.4038584

BREITENBACH, Dagmar (2018). “Facebook apologizes for censoring prehistoric figurine”. Deutsche Welle [online]. Retrieved from: https://www.dw.com/en/facebook-apologizes-for-censoring-prehistoric-figurine-venus-of-willendorf/a-42780200. [Accessed: 16 August 2023].

CAFAGGI, Fabrizio (2011). “Contractual networks and contract theory: a research agenda for European contract law”. Contractual networks, Inter-Firm Cooperation and Economic growth. Cheltenham, UK: Edward Elgar Publishing. DOI: https://doi.org/10.4337/9781849809696.00010

CANO, María Jesús Sánchez; MATUTE, Yeray Romero (2021). “El régimen jurídico de las redes sociales y los retos que plantea el acceso a dichas plataformas”. Cuadernos de derecho transnacional, vol. 13, no. 1, pp. 1139-1148. DOI: https://doi.org/10.20318/cdt.2021.6023

DUFFY, Brooke Erin; MEISNER, Colten (2023). “Platform governance at the margins: Social media creators’ experiences with algorithmic (in) visibility”. Media, Culture & Society, vol. 45, no. 2, pp. 285-304. DOI: https://doi.org/10.1177/01634437221111923

DUGUAY, Stefanie; BURGESS, Jean; SUZOR, Nicolas (2020). “Queer women’s experiences of patchwork platform governance on Tinder, Instagram, and Vine”. Convergence, vol. 26, no. 2, pp. 237-252. DOI: https://doi.org/10.1177/1354856518781530

ELKIN-KOREN, Niva; DE GREGORIO, Giovanni; PEREL, Maayan (2021). “Social Media as Contractual Networks: A Bottom Up Check on Content Moderation”. Iowa L. Rev, vol. 107, p. 987.

ETZIONI, Amitai (2019). “Should We Privatize Censorship?”. Issues in Science and Technology, vol. 36, no. 1, pp. 19-22.

FAUST, Gretchen (2017). “Hair, blood and the nipple”. In: FRÖMMING, U. et. al., Digital environments: ethnographic perspectives across global online and offline spaces, pp. 159-170. Bielefeld: transcript Verlag. DOI: https://doi.org/10.115/9783839434970-012

GERRARD, Ysabel; THORNHAM, Helen (2020). “Content moderation: Social media’s sexist assemblages”. New Media & Society, vol. 22, no. 7, pp. 1266-1286. DOI: https://doi.org/10.1177/1461444820912540

HOFFMAN, David A.; HWANG, Cathy (2021). “The social cost of contract”. Columbia Law Review, vol. 121, no. 3, pp. 979-1016.

HOLZNAGEL, Daniel (2021, 9 December ). “Enforcing the Rule of Law in Online Content Moderation: How European High Court decisions might invite reinterpretation of CDA § 230”. Business Law Today [online]. Retrieved from: https://businesslawtoday.org/2021/12/rule-of-law-in-online-content-moderation-european-high-court-decisions-reinterpretation-cda-section-230/. [Accessed: 30 March 2023].

IQBAL, Nosheen (2020, 9 August). “Instagram ‘censorship’ of black model’s photo reignites claims of race bias”. The Guardian/Observer [online]. Retrieved from: https://www.theguardian.com/technology/2020/aug/09/instagrams-censorship-of-black-models-photo-shoot-reignites-claims-of-race-bias-nyome-nicholas-williams. [Accessed: 16 August 2023].

KELLER, Daphne (2019). “Who Do You Sue? ”. Hoover Institution Aegis Series Paper, no. 19002.

KETTEMANN, Matthias C.; KLAUSA, Torben (2021, 20 September). “Regulating Online Speech: Ze German Way”. Lawfare [online]. Retrieved from: https://www.lawfareblog.com/regulating-online-speech-ze-german-way. [Accessed: 30 March 2023]. DOI: https://doi.org/10.14763/2020.2.1484

KETTEMANN, Matthias C.; TIEDEKE, Anna Sophia (2020). “Back up: Can users sue platforms to reinstate deleted content?”. Internet Policy Review, vol. 9, no. 2, pp. 1-20.

KLEINMAN, Zoe (2016, 9 September). “Fury over Facebook ‘Napalm girl’ censorship”. BBC News [online]. Retrieved from: https://www.bbc.com/news/technology-37318031. [Accessed: 11 August 2023].

MOLLOY, Mark (2016, January). “Facebook accused of censoring photo of Copenhagen’s Little Mermaid statue”. The Telegraph [online]. Retrieved from: https://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/europe/denmark/12081589/Copenhagen-Little-Mermaid-statue-Facebook-accused-of-censoring-photo.html. [Accessed: 21 August 2023].

PARELLA, Kishanthi (2021). “Protecting third parties in contracts”. American Business Law Journal, vol. 58, no. 2, pp. 327-386. DOI: https://doi.org/10.1111/ablj.12184

RICCIO, Piera et al. (2022). “Algorithmic Censorship of Art: A Proposed Research Agenda”. ICCC, pp. 359-363.

SCHULZE, Reiner; STAUDENMAYER, Dirk (2020). EU Digital Law: Article-by-article Commentary. Nomos Verlag. DOI: https://doi.org/10.5040/9781509923588

SHAPIRO, Emma (2022a, 18 April). “Censorship on social media not only limits artists’ online reach—it can prevent future opportunities, too”. The Art Newspaper [online]. Retrieved from: https://www.theartnewspaper.com/2022/04/18/censorship-on-social-media-not-only-limits-artists-online-reachit-can-prevent-future-opportunities-too. [Accessed: 12 August 2023].

SHAPIRO, Emma (2022b, 19 January). “Is Instagram censorship changing art itself?”. The Art Newspaper [online]. Retrieved from: https://www.theartnewspaper.com/2022/01/19/is-instagram-censorship-changing-art-itself. [Accessed: 12 August 2023].

TEUBNER, Gunther (2011). Networks as connected contracts. (Edited with an introduction by Hugh Collins, translated by Michelle Everson). Hart Publishing.

THEIL, Stefan (2022). “Private censorship and structural dominance: Why social media platforms should have obligations to their users under freedom of expression”. The Cambridge Law Journal, vol. 81, no. 3, pp. 645-672. DOI: https://doi.org/10.1017/S0008197322000484

TOFTE, Brenda L. (1998). “Baby, It’s cold outside: The chilling effect of the decency clause on the arts in the aftermath of National Endowment for the Arts v. Finley”. Hamline L. Rev, vol. 22, p. 303.

TRAKMAN, Leon E. (2016). “Public Responsibilities Beyond Consent: Rethinking Contract Theory”. Hofstra L. Rev, vol. 45, p. 217.

VENTURINI, Jamila et al. (2016). Terms of service and human rights: An analysis of online platform contracts. Editora Revan.

WITT, Alice; SUZOR, Nicolas; HUGGINS, Anna (2019). “The rule of law on Instagram: An evaluation of the moderation of images depicting women’s bodies”. University of New South Wales Law Journal, vol. 42, no. 2, pp. 557-596. DOI: https://doi.org/10.53637/IPMC9544