Accés a la justícia a través de demandes electròniques a Mèxic
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Accedir a la justícia a través de mitjans electrònics permet acostar la justícia a la ciutadania. No obstant això, no n’hi ha prou que els poders judicials comptin amb plataformes per al judici en línia si la seva utilització és marginal. La recerca sobre judicis en línia amb suport estadístic és escassa. Existeix una plataforma que permet presentar demandes electrònicament davant òrgans jurisdiccionals de la República Mexicana des de qualsevol part del món que tingui connectivitat a internet. Per tant, aquest article analitza la utilització de demandes electròniques a escala nacional i tenint en compte els estats de la República Mexicana de 2019 a 2023, així com la seva correlació amb el Producte Intern Brut per càpita de serveis professionals, científics i tècnics (PIBpc-SPCyT). Amb dades oficials: 1) s’analitza l’evolució per cada 100.000 habitants, com a proporció del total de demandes i partint de la taxa de creixement anual composta; i 2) s’estableix la correlació i impacte de les demandes electròniques amb el PIBpc-SPCyT. Es veu que existeix un increment constant en l’ús de les demandes electròniques i que obeeix a diferents factors, com també que hi ha una correlació directa entre el PIBpc-SPCyT i la presentació de demandes electròniques.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0.
(c) Clara-Luz ´Álvarez, José-María Soberanes-Díez, Salazar-Andreu José-Antonio, 2024
Drets d'autor
Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Clara-Luz Álvarez, Universidad Panamericana, Mèxic
Accedir a la justícia a través de mitjans electrònics permet acostar la justícia a la ciutadania. No obstant això, no n’hi ha prou que els poders judicials comptin amb plataformes per al judici en línia si la seva utilització és marginal. La recerca sobre judicis en línia amb suport estadístic és escassa. Existeix una plataforma que permet presentar demandes electrònicament davant òrgans jurisdiccionals de la República Mexicana des de qualsevol part del món que tingui connectivitat a internet. Per tant, aquest article analitza la utilització de demandes electròniques a escala nacional i tenint en compte els estats de la República Mexicana de 2019 a 2023, així com la seva correlació amb el Producte Intern Brut per càpita de serveis professionals, científics i tècnics (PIBpc-SPCyT). Amb dades oficials: 1) s’analitza l’evolució per cada 100.000 habitants, com a proporció del total de demandes i partint de la taxa de creixement anual composta; i 2) s’estableix la correlació i impacte de les demandes electròniques amb el PIBpc-SPCyT. Es veu que existeix un increment constant en l’ús de les demandes electròniques i que obeeix a diferents factors, com també que hi ha una correlació directa entre el PIBpc-SPCyT i la presentació de demandes electròniques.
José-María Soberanes-Díez, Universidad Panamericana, Mèxic
És doctor en dret per la Universidad Panamericana. Va treballar durant set anys en la Suprema Cort de Justícia de la Nació, on va ser secretari d’estudi i compte. Posteriorment, va passar a exercir en l’àmbit acadèmic. Des de fa més d’una dècada és professor-investigador de la Universidad Panamericana campus Mèxic. També és catedràtic del Cijurep, i imparteix classes en altres universitats del país. A la Panamericana ha ocupat el càrrec de secretari acadèmic i director del postgrau en Dret, i actualment és el secretari de recerca de la Facultat de Dret. És Investigador Nacional nivell II del Sistema Nacional d’Investigadores i Investigadors del Conahcyt. És autor de diversos articles en revistes especialitzades, de diversos capítols de llibres, i de set llibres. A més, és articulista del diari El Universal.
José-Antonio Salazar-Andreu, Universidad Panamericana, Mèxic
És Secretari Acadèmic de l’Escola de Govern i Economia a la Universidad Panamericana. És llicenciat en Economia per la Universitat de les Amèriques-Pobla, compta amb un diploma en Economia Política per la London School of Economics. És mestre en Economia Aplicada per la Universitat Autònoma de Barcelona, MBA per la Universitat de Barcelona i està cursant un màster en Dret Econòmic a la Universidad Panamericana. Ha estat guardonat amb el primer lloc en els següents certàmens: premi d’Administració Pública de l’Estat de Puebla el 1995, premi nacional d’Administració Pública (INAP) el 2003 i del premi nacional d’Economia del Col·legi Nacional d’Economistes, el 2004.
ÁLVAREZ, C.; SOBERANES, J (2023). «The Content of the Right to Internet Access». The Law, State and Telecommunications Review, vol. 15, n.º 1, págs. 31-57. DOI: https://doi.org/10.26512/lstr.v15i1.46859
BBVA (2024). ¿Qué es la tasa de crecimiento anual compuesta o CAGR (Compound Annual Growth Rate)?. BBVA. [Fecha de consulta: 31/05/24].
BECERRA CHINCHILLA, R (2023). «El reconocimiento de la brecha digital para garantizar el acceso efectivo a la administración de justicia civil». Precedente Revista jurídica, vol. 23. DOI: https://doi.org/10.18046/prec.v23.5875
BERNALES, G. (2019). «El acceso a la justicia en el sistema interamericano de protección de los derechos humanos». Ius et Praxis, vol. 25, n.º 3. DOI: https://doi.org/10.4067/S0718-00122019000300277
BONILLA, D.; COLIN C. (2019). El acceso a la justicia: teoría y práctica desde una perspectiva comparada. Bogotá: Siglo del Hombre Editores.
CANÇADO, A. (2012). El derecho de acceso a la justicia en su amplia dimensión. Santiago de Chile: Librotecnia.
CAPPELLETTI, M.; GARTH, B. (1983). El acceso a la justicia. Buenos Aires: Gráfica Pafernol.
CARBONELL, M.; PANTIN, L. (2020). «¿Cómo reanudar la impartición de justicia?». [en línea] Proceso. [Fecha de consulta: 22 de abril de 2024].
CÁRDENAS, J. (2021). «El juicio de amparo directo: un instrumento antifederalista». En: FERRER, E. y RENTERÍA, L. El amparo directo en México. Origen, evolución y desafíos. México: UNAM e Instituto de Investigaciones Constitucionales de Querétaro.
CARVACHO P.; ARRIAGADA, I.; COFRÉ, L. (2022). «Acceso a La Justicia: Una Revisión Conceptual de Sus Componentes». Oñati socio-legal series, vol. 12, n.º 2. DOI: https://doi.org/10.35295/osls.iisl/0000-0000-0000-1220
CERDÁ MESEGUER, J.I. (2020). «La modernización y transformación digital de la Administración de Justicia: el papel del Consejo General del Poder Judicial». IDP. Revista de Internet, Derecho y Política, n.º 31. DOI: https://doi.org/10.7238/idp.v0i31.3239
CHAIRES ZARAGOZA, J. (2024). «¿El federalismo importa? Un análisis sobre la viabilidad del federalismo en México». Cuestiones Constitucionales. Revista Mexicana De Derecho Constitucional, vol. 25, n.º 51. DOI: https://doi.org/10.22201/iij.24484881e.2024.51.18370
CONSEJO DE LA JUDICATURA FEDERAL (2023). Información sobre demandas físicas y electrónicas. [base de datos enviada por correo electrónico diciembre de 2023]. CJF.
DE LUIS GARCÍA, E. (2023). «Justicia, inteligencia artificial y derecho de defensa». IDP. Revista de Internet, Derecho y Política, n.º 39. DOI: https://doi.org/10.7238/idp.v0i39.417164
DIENHEIM C. (2017). «El federalismo judicial y el control de la constitucionalidad en México». En: FERRER, E. y FLORES, R. La Constitución y sus garantías, A 100 años de la Constitución de Querétaro de 1917. México: UNAM e Instituto de Investigaciones Constitucionales de Querétaro.
FIX FIERRO, H. (2020). El Poder Judicial y la modernización jurídica en el México contemporáneo. México: UNAM.
FIX FIERRO, H. (2021). «El amparo judicial y la “imposible tarea” del Poder Judicial de la Federación». En: FERRER, E y RENTERÍA, L. El amparo directo en México. Origen, evolución y desafíos. México: UNAM e Instituto de Investigaciones Constitucionales de Querétaro.
FIX-ZAMUDIO, H.; COSSÍO, J. (1996). El poder judicial en el ordenamiento mexicano. México: Fondo de Cultura Económica.
GOZAÍNI, O. (2006). Introducción al Derecho Procesal Constitucional. Santa Fe: Rubinzal- Culzoni.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Y GEOGRAFÍA (2020). Censo de Población y Vivienda 2020. Población total por entidad federativa y municipio [página de internet]. INEGI. [Fecha de consulta: 10 de enero de 2024].
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Y GEOGRAFÍA (2024-1). Encuesta Nacional de Ocupación y Empleo. Población total por entidad federativa, 2005 a 2023. [página de internet]. INEGI. [Fecha de consulta: 10 de enero de 2024].
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Y GEOGRAFÍA (2024-2). Banco de Información Económica. Producto Interno Bruto por Entidad Federativa. PIB valores a precios constantes de 2018, 2019 a 2022. [página de internet]. INEGI. [Fecha de consulta: 19 de agosto de 2024].
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Y GEOGRAFÍA (2024-3). Banco de Información Económica. Producto Interno Bruto por Entidad Federativa. PIB valores a precios constantes de 2018, actividades terciarias, subsector 54 Servicios profesionales, científicos y técnicos, 2019 a 2022. [página de internet]. INEGI. [Fecha de consulta: 19 de agosto de 2024].
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA Y GEOGRAFÍA (2024-4). Sistemas de Consulta. México en Cifras. Geografía y Medio Ambiente, Superficie continental (Kilómetros cuadrados), 2020. [página de internet]. INEGI. [Fecha de consulta: 19 de agosto de 2024].
GUJARATI, D. (1992). Econometría. México: McGraw Hill.
KOHEN, B.; BIRGIN, H. (2006). «El acceso a la justicia como derecho». En: KOHEN, B. y BIRGIN, H (coords.). Acceso a la justicia como garantía de igualdad. Instituciones, actores y experiencias comparadas. Buenos Aires: Biblos.
MARABOTTO, J. (2003). Un derecho humano esencial: El acceso a la justicia. Anuario de Derecho Constitucional Latinoamericano.
MARTÍNEZ-CÁRDENAS, B. (2023). «La online dispute resolution, acceso a la justicia y protección de los derechos del consumidor en el comercio electrónico: el caso chileno». IDP. Revista de Internet, Derecho y Política, n.º 38. DOI: https://doi.org/10.7238/idp.v0i38.409411
MEDINA, E. (2022). «Hacia una teoría sobre la e-justice o justicia digital: instrucciones para armar». Revista Mexicana De Derecho Constitucional, n.º 47, págs. 177-212. DOI: https://doi.org/10.22201/iij.24484881e.2022.46.17052
MORENO TORRES, M. C. (2021). «Los nuevos entornos tecnológicos y su impacto en la garantía del derecho humano al acceso a la justicia: Un enfoque en época de covid-19». Revista Chilena De Derecho Y Tecnología, vol. 10, n.º 1. DOI: https://doi.org/10.5354/0719-2584.2021.58830
ONUDD (2013). Administration of Justice (2011-2013). [artículo en línea]. ONUDD. [Fecha de consulta: 01 de marzo de 2024].
PÉREZ MARTELL, R. (2023). Acceso a La Justicia y La Tecnología. J.M. Bosch Editor.
PIÑA, N. (2023). 1er Informe de labores. [informe publicado en internet]. SCJN. [Fecha de consulta: 01 de marzo de 2024].
PODER JUDICIAL DE LA FEDERACIÓN (2022). «Tesis III.1o.A.1 K (11a.)». Gaceta del Semanario Judicial de la Federación. Libro 15, julio de 2022, t. V, p. 4594
SECRETARÍA DE ECONOMÍA (2024). DATA MÉXICO. Datos económicos del subsector Servicios Profesionales, Científicos y Técnicos y de la rama industrial de Servicios Legales, 2024. INEGI [en línea]. Disponible en: https://www.economia.gob.mx/datamexico/es/profile/industry/legal-services?compare=professional-scientific-and-technical-services-541&redirect=true. [Fecha de consulta: 19 de Agosto de 2024].
SEPULVEDA, M.; DONALD, K. (2015). «Beyond legal empowerment: Improving access to justice from the human rights perspective». The International Journal of Human Rights, n.º 19, págs. 242-259. DOI: https://doi.org/10.1080/13642987.2015.1029340
SOBERANES, J. (2023). Teoría del proceso. Perspectiva constitucional. México: Tirant lo Blanch.
SUNG, H. (2020). «Can Online Courts Promote Access to Justice? A Case Study of the Internet Courts in China». Computer Law & Security Review, n.º 3. DOI: https://doi.org/10.1016/j.clsr.2020.105461
SUSSKIND, R. (2020). Tribunales Online y la Justicia del Futuro. La Ley y Wolters Kluwer.
TOSCANO LÓPEZ, F. (2013). «Aproximación conceptual al “acceso efectivo a la administración de justicia” a partir de la teoría de la acción procesal». Revista de derecho privado de la Universidad Externado de Colombia, vol. 24, n.º 24.
VALLESPÍN, D. (2002). El modelo constitucional de juicio justo en el ámbito del proceso civil. Barcelona: Atelier.
VILALTA NICUESA, A. (2022). «Acceso a la justicia y su transición digitalhacia una justicia abierta al ciudadano (A2J4all)». Revista General de Derecho Administrativo, n.º 58.
WANG, L. (2024). «Application of Information Technology in Judicial Field: The Development Model of Online Litigation in China». Computer Law & Security Review, n.º 52. DOI: https://doi.org/10.1016/j.clsr.2024.105936