El monogràfic denominat Interculturalitat i cultura de la diversitat en l’educació del segle XXI tracta d’indagar de forma reflexiva en la interculturalitat com una resposta pedagògica que busca el benestar i la qualitat de vida de tots els membres de la comunitat educativa, i ho fa aprofundint en la valoració positiva de la diversitat cultural i en la recerca d’espais emocionals, ètics i actitudinals de trobada intercultural. És una proposta oberta a la generació de debats socials i pedagògics crítics, on s’analitzi la diversitat cultural com un factor clau de desenvolupament social i comunitari.

Les pràctiques preprofessionals han assumit un paper rellevant en els plans d’estudi, amb una gran preocupació per l’avaluació formativa, atès que aquesta s’associa amb processos de perfeccionament en el desenvolupament de competències. Aquest monogràfic pretén indagar sobre les oportunitats de les tecnologies de la informació i la comunicació per a l’avaluació de l’aprenentatge, per a l’aprenentatge i des de l’aprenentatge autèntic de la pràctica preprofessional. Aquests darrers anys s’han consolidat noves tecnologies emergents, que s’apliquen a la valoració en procediments qualitatius, per exemple en l’avaluació de processos (portafolis electrònics, blocs i recursos audiovisuals i/o virtuals) i en la dimensió col·laborativa (anotacions multimèdia i rúbriques electròniques).

El monogràfic Veus silenciades. Narratives per a la transformació educativa aporta experiències i investigacions amb històries de vida en educació en contextos històricament silenciats. Els actors socials, a través de la plataforma que els ofereix la investigació, són els que elaboren i atorguen significat als fets que tenen lloc en la societat. Epistemològicament es pot dir que modifica la tradicional concepció positivista, ja que entén la realitat com una construcció intersubjectiva entre tothom que participa en una mateixa situació sociocultural. L’objectiu del monogràfic és contribuir a un altre relat del que passa al món educatiu des d’una mirada subjectiva amb històries particulars de lluita, emancipació o contrahegemòniques.

 

When we talk about college or higher education, we are referring to the institutions that manage training after secondary school. Although it is true that universities have a historical track regarding teaching and research, we cannot ignore made by other tertiary educational institutions and institutes engaged in research outside the university system.

This issue of EDUCAR includes mainly varied research on the reality and problems of higher education: gender, digital competence, sustainability, dropout, dual training, intergenerational training, university coordination or tutoring.

Recull estudis relacionats amb inquietuds de l’educació no universitària formal i no formal, i en considera els protagonistes (estudiants i professorat) i els programes que desenvolupen: violència entre estudiants, pèrdua d’oferta formativa extraescolar per efectes de la crisi, formació del professorat en competències transversals o formació per a la prevenció de l’assetjament escolar; també altres temes vinculats, com els problemes i reptes de l’educació de persones adultes i l’organització de l’aprenentatge i la transferència en la formació contínua.

Si bien la formación en alternancia no es un tema nuevo, esta modalidad formativa cuenta con gran antigüedad, si que podemos destacar que en educación superior no cuenta con igual trayectoria. Con todo desde los años 80 se puede considerar una seria preocupación por la formación práctica y es en estas dos últimas décadas cuando más experiencias se han propiciado en este nivel educativo.

Hoy día, desde la lógica de la formación por competencias, y la referencia a perfiles profesionales, se destaca la potencialidad de los escenarios profesionales para la movilización de los saberes y la adquisición de competencias, desde la multiplicidad de situaciones laborales y de aprendizaje. Utilizar las situaciones de trabajo como medio de formación conduce a procesos educativos inductivos valorizando el saber pragmático en lo que se ha denominado didáctica profesional.

El propósito de este monográfico es  centrar la mirada en la concreción de esta modalidad formativa, en su diversidad de implementaciones, que requiere la caracterización de las actividades a desarrollar en ambos ámbitos  -académico y profesional- y en su intersección, la organización de los tiempos y el acompañamiento como atributo esencial de mediación en el aprendizaje.