Imagined reality, the liquid, dystopia, and virtuality in science fiction cinema: Don’t Worry Darling, a case study
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
La història del cinema mai s’ha allunyat de la representació del futur, i més enllà de la naturalesa abstracta del concepte contemporani i les seves fluctuacions temporals, l’enorme profusió d’escenaris i els seus diferents vincles amb el concepte real han generat una àmplia gamma de referències cinematogràfiques futuristes, especialment les conceptualment vinculades a la distopia.
Aquest article presenta un estudi de cas de Don’t Worry Darling, dirigida per Olivia Wilde el 2022. És una proposta de pel·lícula de ciència-ficció contemporània que condensa l’estètica retro i l’estil de vida estatunidenca amb les propostes històriques de ciència-ficció i les seves previsions sobre la connexió o desconnexió de la humanitat amb la realitat sensorial i el naixement de la virtualitat. La metodologia analítica, que vincula la distopia patriarcal, la realitat virtual i els estudis de gènere, es basa en l’anàlisi d’elements diferenciadors que proporcionen signes amb els quals es vol qüestionar la realitat de les experiències del personatge principal de la pel·lícula i l’entorn que l’envolta.
Aquesta recerca empra una anàlisi qualitativa mitjançant un estudi del cas amb un enfocament doble: per una banda analitzar el llenguatge audiovisual i d’altra els signes de bretxes en la realitat cinematogràfica creada. En primer lloc, el llenguatge audiovisual s’analitzarà mitjançant l’ús de la tècnica de decoupage i, en segon lloc, s’organitzaran les seqüències que generen bretxes en la ficció cinematogràfica i faran que l’espectador s’adoni que s’enfronta a una simulació de la realitat. Les anomalies identificades i inferides s’han subdividit per a la seva anàlisi en: espai/temps poc realista (sincronitzacions i repeticions, duplicacions, incongruències espacials, errors lògics i perfeccionaments), realitat mediada i metàfora ocular i, finalment, anàlisi tecnològica diegètica.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Sara Calvete-Lorenzo, Andrés Rozados-Lorenzo, Rocío del Pilar Sosa-Fernández, 2024
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Sara Calvete-Lorenzo, Universitat de Santiago de Compostel·la
Sara Calvete-Lorenzo (la Corunya, 1986) és doctoranda en Comunicació i Informació Contemporània per la Universitat de Santiago de Compostel·la, amb la seva tesi: O triplo corte, como despedazar o corpo na pantalla. A més, és professora de la Facultat de Cc. de la Comunicació i investigadora del Grup d’Estudis Audiovisuals de la mateixa USC. Les seves línies de recerca en el camp comunicatiu se centren en l’anàlisi narrativa i semiòtica cinematogràfica del tall del cos, especialment el femení.
Andrés Rozados-Lorenzo, Universitat de Santiago de Compostel·la
Andrés Rozados-Lorenzo (Pontevedra, 1986) és doctorant en Comunicació i Informació Contemporània per la Universitat de Santiago de Compostel·la. Les seves línies de recerca en el camp comunicatiu se centren en la relació entre el cinema i la publicitat.
Rocío del Pilar Sosa-Fernández, Universitat de Santiago de Compostel·la
Rocío del Pilar Sosa-Fernández (Lima, 1988) és doctoranda en Comunicació i Informació Contemporània per la Universitat de Santiago de Compostel·la. A més, és investigadora del Grup d’Estudis Audiovisuals de la mateixa USC. Les seves línies de recerca en el camp comunicatiu se centren en les tecnologies immersives i la seva relació amb l’educació.
Aibar, Eduard. “Technological imagination and innovation ideology”. Artnodes, no. 29, (2022): 1-9. DOI: https://doi.org/10.7238/artnodes.v0i29.393017
Aulestia, Carlos and Santiago Páez. “El discurso distópico en los relatos del cine, la tele-visión y la literatura: Cuando el futuro nos alcanza”. Puce Magazine, no. 104, (2017). DOI: https://doi.org/10.26807/revpuce.v0i0.77
Bauman, Zigmunt. Modernidad Liquida / Liquid Modernity. Fondo de Cultura Economica de España, 2002.
Berger, Peter and Thomas Luckmann. La construcción social de la realidad. Amorrortu editores, Buenos Aires, 2003.
Castañares, Wenceslao. “Virtual reality, mimesis and simulation”. CIC Cuadernos de In-formación y Comunicación, vol. 16, (2011): 59-81. DOI: https://doi.org/10.5209/rev_CIYC.2011.v16.3
Cortés-Selva, Laura. “Viaje al centro de la inmersión cinematográfica. Del cine primitivo al vrcinema”. Opción, vol. 31, no. 4, (2015): 352-371. https://www.redalyc.org/pdf/310/31045569022.pdf
Couto, María José. “Sentidos insignificantes”. Utopía y Praxis Latinoamericana, vol. 20, no. 70, (2015): 107-113. https://produccioncientificaluz.org/index.php/utopia/article/view/20348/20261
Debray, Régis. Vida y muerte de la imagen, historia de la mirada en Occidente. Ediciones Paidós Iberica, 1994.
Delgado Leyva, Rosa. La pantalla futurista: Del viaje a la luna de Georges Méliès a El hotel eléctrico de Segundo de Chomón. Ediciones Cátedra, 2012.
Escribá Maroto, Almudena. “Análisis textual comparado entre dos versiones fílmicas de The Stepford Wives (1975-2004) el género como dispositivo biopolítico”. III Congreso Internacional de Comunicación y Género. Sevilla (2016, marzo).
Forbes, Bryan, director. The Stepford Wives. Palomar Pictures, EE.UU, 1975.
García Aretio, L. “Necesidad de una educación digital en un mundo digital”. RIED. Revista Iberoamericana de Educación a Distancia, vol. 22, no. 2, (2019): 9-22. DOI: http://dx.doi.org/10.5944/ried.22.2
González Ibáñez, Edurne. “Visual noise: The saturation of images in contemporaneity”. AUSART, vol. 3, no. 2, (2016): 227-236. DOI: https://doi.org/10.1387/ausart.15964
Gubern, Román. Del bisonte a la realidad virtual: La escena y el laberinto. Ediciones Ana-grama, 1996.
Illouz, Eva and Dana Evan Kaplan (2022). El capital sexual en la Modernidad tardía. Herder Editorial.
Lencina, Victoria. “Ronald Reagan’s reality-show is the monster: John Carpenter’s They live”. Question, vol. 1, no. 62, (2019): 1-18. DOI: https://doi.org/10.24215/16696581e162
Levin, Ira. The Stepford Wives: Introduction by Chuck Palanhiuk. Hachette UK, 2011.
Lowood, Henry E. “virtual reality”. Encyclopedia Britannica, (n.d.). https://www.britannica.com/technology/virtual-reality. [Accessed: 13 July 2023].
Jones, Annabel and Charlie Brooker, executive producers. Black Mirror [TV Serie]. “Zeppotron” (2011-2013), “House of Tomorrow” (2014-present).
Justo Von Lurzer, Carolina, Carolina Sparato and Mauro Vázquez. “¿Qué ves cuando me ves? Imágenes de mujeres y modos de ver hegemónicos”. Question/Cuestión, vol. 1, no. 28, (2011). https://perio.unlp.edu.ar/ojs/index.php/question/article/view/1122
Merás, Lidia. “Paraisos artificialesla utopía cibernética en eXistenZ”. L’Atalante: revista de estudios cinematográficos, no. 18, (2014): 102-110. WOS:000338273700011
Moro, Tomas. Utopía. Barcelona: Ariel, 2016.
Needham, Joseph. Science and civilisation in China (Cambridge University Press, 1974): 3-5.
Nilsson, N.C.; Nordahl, R.; Serafin, S. “Immersion Revisited: A Review of Existing Defini-tions of Immersion and Their Relation to Different Theories of Presence”. Human Tech-nology, no. 12, (2016): 108-134. DOI: https://doi.org/10.17011/ht/urn.201611174652
Nolan, Jonathan, Lisa Joy, Scott Smith, Vincenzo Natali, Athena Wickham, Greg Plageman, James Skotchdopole and Steven Hoban, executive producers). The Peripheral [TV Serie]. Kilter Films, Copperheart Entertainment, Amazon Studios, Warner Bros. Television, 2022-Present.
Oz, Frank, director. The Stepford Wives, De Line Pictures, EE.UU, 2004.
Palomo-Beltrán, Clementina and Aleyda Reséndiz-Vázquez. “The space between the screen and Architecture”. Arquitecturas del Sur, vol. 40, no. (2022): 70-85. DOI: https://doi.org/10.22320/07196466.2022.40.061.05
Quintana, Ángel. Después del cine: Imagen y realidad en la era digital. Acantilado. Quaderns Crema, 2011.
Rojas-Redondo, Carlos and Paco Lara-Barranco. “Simulacro y juego. La imagen-exceso cinematográfica como reflejo de una sociedad hiperreal”. Fotocinema. Revista científica de cine y fotografía, vol. 22, (2021): 447-473. DOI: https://doi.org/10.24310/Fotocinema.2021.vi22.11740
Renouvier, Charles-Bernard. Uchronie: L’utopie dans l’Histoire. Esquisse Historique Apocryphe Du Développement De La Civilisation Européenne Tel Qu’il N’a Pas Été Tel Qu’il Aurait Pu Être. Andesite Press, 2015.
Ruse, Scott M. “Technology and the Evolution of the Human. From Bergson to the Philos-ophy of Technology”. Essays in Philosophy, vol. 6, no. 1, (2005): 213-225. DOI: https://doi.org/10.5840/eip20056127
Torregrosa Puig, Marta. “Imaginar la Realidad: Ensayos sobre una representación de la realidad en el cine, la televisión y los nuevos medios”. Communication & Society, vol. 24, no. 1, (2010): 202. DOI: https://doi.org/10.15581/003.24.36925
Vilasuso Montero, Rolando. “Las imágenes como textos icónico-cualisígnicos”. Escribania, vol. 7, (2018): 25-33. https://revistasum.umanizales.edu.co/ojs/index.php/escribania/article/view/2958
Vizcarra, Fernando. “Representaciones de la modernidad en el cine futurista”. Comunicación y sociedad, vol. 17, (2012): 73-97. DOI: https://doi.org/10.32870/cys.v0i17.275
Wilde, Olivia, director. Don’t Worry Darling. New Line Cinema, Vertigo Entertainment, EE.UU, 2022.
Articles similars
- Ebru Yetişkin, İsmail Yiğit, Didem Ermiş, Investigació artística dins d'un laboratori de possibilitats: explorar la ignorància postdigital en l'«a’21 amberNetworkFestival» , Artnodes: Núm. 30
- Thomas Elsaesser, Arqueologia dels mitjans: una disciplina viable o un bon símptoma? , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Ze Gao, Tristan Camille Braud, Varvara Guljajeva, Oportunitats museístiques impulsades per la realitat virtual: arxius digitalitzats en l’era del metavers , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- José Manuel Ruiz, Les virtualitats de l’art (o com l’art és, per damunt de tot, virtual) , Artnodes: Núm. 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Sandra Cuevas, Reynaldo Thompson, Tirtha Mukhopadhyay, Estètica de l’al·lucinació: ontologia de calidoscopis visuals des de l’era del mite fins a la realitat virtual , Artnodes: Núm. 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Ada Xiaoyu Hao, Fer «visible» el tacte mitjançant la unió de la fantasia amb l’esteticista virtual a The Best Facial Clinic: l’índex de fallides tècniques en la telesinestèsia en època de pandèmia mundial , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Eduard Aibar, Imaginació tecnològica i ideologia de la innovació , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Albert Alcoz, Jugabilitat asíncrona. Els trets del videojoc al cinema experimental i la videocreació , Artnodes: Núm. 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Ji-hoon Kim, Reassemblar components, hibridar allò que és humà i allò que és màquina: cinema expandit interdisciplinari i les possibilitats d'un discurs de les interfícies , Artnodes: Núm. 11: (Novembre 2011). NODE 11. Discursos híbrids (coord.: Pau Alsina)
- Howard Rheingold, Noves configuracions d'identitat en un entorn Web 2.0 , Artnodes: Núm. 5: (Setembre 2006). NODE 5. Entrevistes (coord.: Pau Alsina, Pau Waelder)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.