Cos fantasmal, naturalesa ferida: potències utòpiques en les Siluetas d’Ana Mendieta
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
El sorgiment de l’Earth-Body Art en la dècada dels setanta coincideix amb un moment d’efervescent reflexió entorn de les possibilitats del cos i la naturalesa en la creació artística. El protagonisme del gir performatiu, el pensament feminista i les reivindicacions ecologistes van col·locar el cos en el centre de les pràctiques culturals i polítiques, van encoratjar noves comprensions del gènere i la sexualitat, de l’humà i el no-humà. En aquest sentit, la sèrie Siluetas (1973-1980) de l’artista cubanoamericana Ana Mendieta constitueix una de les representants més destacades, en fusionar les indagacions sobre el cos que han emprès les performances Body Art amb les propostes del Land Art. Encara que l’obra ha estat, sovint, abordada críticament des de les eines ecofeministes, considerem que la idea del cos en ella excedeix qualsevol representació tradicional de la feminitat, per col·locar-se en un paradoxal pla fantasmal que suspèn els binarismes i les seves jerarquies. A partir de l’espectre derridià i de l’anàlisi de la seva potencialitat utòpica, aquest article planteja una relectura dels cossos espectrals de Mendieta com si fossin cossos situats en un temps i un lloc indeterminats, una manera de subversió estètica i política i la manifestació d’una futuritat emancipatòria.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Rosa Berbel, 2023
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Rosa Berbel, Universitat de Granada
Contractada FPDI en el Departament de Literatura Espanyola de la Universitat de Granada, amb el projecte de tesi doctoral El Ecopoema: Relaciones entre Ecología y Poesía Contemporánea en español (1980-2020). Graduada en Literatures Comparades (2019) i titulada en el màster en Estudis Literaris i Teatrals (2020) i en el màster en Formació del Professorat d’Ensenyament Secundari Obligatori (2021) per la Universitat de Granada, institució en la qual es va beneficiar d’una beca de col·laboració (2020) en el Departament de Lingüística General i Teoria de la Literatura amb un projecte sobre ecoficció i neoruralitat. Les seves comunicacions han estat acceptades en diversos congressos nacionals i internacionals i ha publicat un bon nombre d’articles en revistes especialitzades. També és secretària de redacció de la Revista Letral (Q1).
Baker, Elizabeth Ann. To be magic: The art of Ana Mendieta through an ecofeminist lens. Honors Undergraduate Theses, University of Central Florida, 2016.
Barad, Karen. Meeting the Universe Halfway. Quantum Physics and the Entanglement of Matter and Meaning. Durham: Duke University Press, 2007. DOI: https://doi.org/10.2307/j.ctv12101zq
Barad, Karen. «Quantum entanglements and hauntological relations of inheritance: Dis/continuities, spacetime enfoldings, and justice-to-come». Derrida Today, vol. 3, no. 2 (2010): 240-268, 2010. DOI: https://doi.org/10.3366/drt.2010.0206
Barad, Karen. «Mushroom clouds, ecologies of nothingness, and strange topologies of spacetimemattering». En: Anna L. Tsing et al. (eds.). Arts of Living on a Damaged Planet. Ghosts and Monsters of the Anthropocene. Minesota: University of Minnesota Press, 2017.
Barreras del Río, P. «Ana Mendieta. Sinopsis histórica». En: Ana Mendieta: A Retrospective [catálogo de la exposición]. Nueva York, Los Angeles: New Museum of Contemporary Art, Los Angeles Contemporary Exhibition (LACE), 1987.
Bennett, Jane. Vibrant matter. A Political Ecology of Things. Durham: Duke University Press, 2010. DOI: https://doi.org/10.1215/9780822391623
Bidaseca, Karen. «¿Dónde está Ana Mendieta? Lo bello y lo efímero como estéticas descoloniales». En: Karina Bidaseca (ed.). Genealogías críticas de la colonialidad en América Latina, África, Oriente. Buenos Aires: IDAES (Libro digital), 2016.
Bidaseca, Karen. «¿Dónde está Ana Mendieta? Estéticas afro-descoloniales feministas y poéticas eróticas caribeñas y antillanas». Más Allá Del Decenio De Los Pueblos Afrodescendientes (2017): 117-136. Buenos Aires y La Habana: CLACSO-CIPS. DOI: https://doi.org/10.2307/j.ctv253f4nn.11
Bidaseca, Karen. «Territorializar las memorias, abrazar los mundos: Ana Mendieta, arte feminista situado». Arquivos do CMD, vol. 8, no. 2 (2019): 46-57. DOI: https://doi.org/10.26512/cmd.v8i2.31147
Bloch, Ernst. Huellas. Primera edición 1930. Madrid: Editorial Tecnos, 2005.
Bloch, Ernst. El principio esperanza [1]. Primera edición 1954. Madrid: Editorial Trotta, 2007.
Campos García, A. El ecofeminismo en las prácticas artísticas contemporáneas. Trabajo Final de Grado. Universidad de La Laguna, 2020.
Del Rio, Petra y John Perrault. Ana Mendieta: A Retrospective. Nueva York: Catálogo, 1988.
Del Valle, Alejandro. «Ana Mendieta: Performance a la manera de los primitivos». Arte, Individuo y Sociedad, vol. 26, no. 1 (2013): 508-523. DOI: https://doi.org/10.5209/rev_ARIS.2014.v26.n1.40564
Derrida, Jacques. De la gramatología. Primera edición 1961. México D.F.: Siglo XXI Editores, 1971.
Derrida, Jacques. Espectros de Marx. El estado de la deuda, el trabajo del duelo y la nueva internacional. Primera edición 1961. Madrid: Editorial Trotta, 2012.
Fischer-Lichte, Erika. Estética de lo performativo. Primera edición 2004. Madrid: Abada Editores, 2011.
Gutiérrez García, Rosa. «Land-Art. Metafísica de la naturaleza». ArtyHum Revista de Artes y Humanidades, no. 48 (2018): 60-72.
Haraway, Donna. Seguir con el problema. Generar parentesco en el Chthuluceno. Primera edición 2016. Bilbao: Consonni, 2020.
Lemm, Vanessa. «Nietzsche y la biopolítica: cuatro lecturas de Nietzsche como pensador biopolítico». Ideas y valores, vol. 64, no. 58 (2015): 223-248. DOI: https://doi.org/10.15446/ideasyvalores.v64n158.49433
Marter, Joan y Ana Mendieta. Joan Marter and Ana Mendieta in Conversation. En: Ana Mendieta. Traces (2013): 228-231. Londres: Hayward Gallery.
Mendieta, Ana. Artist’s Statement. Exhibition. Ana Mendieta Silueta Series (1977, diciembre): 5-23. Corroboree: Gallery of New Concepts, University of Iowa. En: Ana Mendieta. Traces. [catálogo de la exposición]. Londres: Hayward Gallery, 1977.
Moure, Gloria. Ana Mendieta. Centro Galego de Arte Contemporáneo. Santiago de Compostela: Ediciones Polígrafa, 1996.
Muñoz, José Esteban. (2009). Utopía Queer. El entonces y allí de la futuridad antinormativa. Edición original 2009. Buenos Aires: Caja Negra Editores, 2020. DOI: https://doi.org/10.1080/0740770X.2011.607596
Muñoz, José Esteban. «Vitalism’s after-burn: The sense of ana Mendieta». Women and Performance, vol. 21, no. 2 (2011): 191-198.
Jones, Amelia. Body art/performing the subject. Minesota: University of Minnesota Press, 1998.
Raquejo, Tonia. Land Art. San Sebastián: Editorial Nerea, 1998.
Reckitt, Helena y Peggy Phelan. Arte y feminismo. Barcelona: Phaidon Press Limited, 2005.
Rivera Cusicanqui, Silvia. Un mundo ch’ixi es posible. Ensayos desde un presente en crisis. Buenos Aires: Tinta Limón, 2018.
Rose, Deborah Bird. «Shimmer. When all you love is being trashed». En: Anna L. Tsing et al. (eds.). Arts of Living on a Damaged Planet. Ghosts and Monsters of the Anthropocene. Minesota: University of Minnesota Press, 2017.
Wildy, Jade. «The Artistic Progressions of Ecofeminism: The Changing Focus of Women in Environmental Art». International Journal of the Arts in Society, vol. 6, no. 1 (2012): 53-65. DOI: https://doi.org/10.18848/1833-1866/CGP/v06i01/35978
Articles similars
- Gemma San Cornelio, Art i identitat: una relació utòpica amb la tecnologia , Artnodes: Núm. 3 (2004): NODE 3. Heterotopies
- Andreas Broeckmann, Repercussions del codi i el programari en la nostra vida diària , Artnodes: Núm. 5: (Setembre 2006). NODE 5. Entrevistes (coord.: Pau Alsina, Pau Waelder)
- Ana Rodriguez Granell, Back to the Future. O la perpètua nostàlgia de futur , Artnodes: Núm. 19: (Juny 2017). NODE 19. Futurs especulatius de l'art (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Yael Hofman, L’esdevenir de l’arqueologia dels mitjans: rumbs, sabers i metodologies , Artnodes: Núm. 21: (Juny 2018). NODE 21. Arqueologia dels mitjans (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez, Vanina Hofman)
- Monica Roxana Ravelo García, Carolina Benavente Morales, Entre l'oficialitat i el desviament: l'art digital cubà i el seu tractament crític de la realitat tecnològica nacional , Artnodes: Núm. 22: (Novembre 2018). NODE 22. Humanitats digitals: societats, polítiques, sabers (coord.: Nuria Rodríguez-Ortega)
- Mike Stubbs, El món no és més que una ceba grossa (en forma d'arxiu) , Artnodes: Núm. 10: (Novembre 2010). NODE 10. Arxius (coord.: Rosina Gómez-Baeza, Pau Alsina)
- Ana Rodriguez Granell, Editorial: L’impacte de la tecnologia sobre algunes qüestions historiogràfiques , Artnodes: Núm. 23: (Gener 2019). NODE 23. Arqueologia dels mitjans II / Humanitats digitals II (coord.: Ana Rodriguez Granell)
- Álvaro Pina Arrabal, Discurs videolúdic i transhumanisme en SOMA , Artnodes: Núm. 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Pau Alsina, Ana Rodríguez Granell, Art Matters: reconfigurant les relacions entre l'art i la seva materialitat , Artnodes: Núm. 15: (Juny 2015). NODE 15. Art Matters I (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez Granell)
- Ana Urroz-Osés, Laura Baigorri Ballarín, Artivisme i primers usos tàctics de la xarxa: de la infoguerra a la guerrilla de la comunicació , Artnodes: Núm. 33: (Gener 2024). NODE 33. Artivisme mediàtic: sobre l'arqueologia i la història de la cultura digital per al canvi social (coord.: Carolina Fernández-Castrillo i Diego Mantoan)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.