Discurs videolúdic i transhumanisme en SOMA

En aquest treball es realitza una anàlisi del discurs videolúdic de SOMA (2015), seleccionat per la seva alta càrrega diegética, filosòfica i, en última instància, discursiva. Les idees sobre l'ètica del transhumanisme i la consciència humana que planteja s'estudien com a part d'un discurs major: els límits morals de la ciència i la tecnologia. Així, s'ofereix un marc teòric en el qual s'assenyala la potencialitat discursiva dels videojocs a partir de la seva càrrega narrativa. En concret, s'advoca per una concepció del videojoc com a discurs multimodal electrònic, de manera que per a analitzar un discurs videolúdic calgui atendre els diferents elements multisemiòtics que l'integren i no sols al text (el que suposaria esbiaixar i/o limitar l'anàlisi del discurs en qüestió). Es parteix de pressupostos narratológicos i es proposen set indicadors discursius que canalitzen el discurs multimodal de SOMA: cronotopos diegéticos, elements metamòrfics narratius, elements narratius opcionals, actants amb potencial cesativo, diàlegs, decisions morals i el qüestionari. Es conclou que els videojocs, en tant que “sistemes afectius” (Anable, 2018), propicien la representació i consegüent transmissió de sentiments humans complexos (com els derivats de la proposta transhumanista) que cal estudiar des d'una anàlisi del discurs multimodal que atengui els diferents components semiòtics que integren el videojoc.