Entre la imaginació comprensiva i la imaginació compassiva. Apunts per a una pedagogia
Article Sidebar
Main Article Content
El text es pregunta per les possibles funcions de la imaginació en l’àmbit eticopolític i argumenta a favor del foment pedagògic de dues formes d’imaginació diferents, encara que fortament relacionades: la imaginació comprensiva, que implica desenvolupar «una manera de pensar àmplia», com ho caracteritza Hannah Arendt, i la imaginació compassiva, que suposa una potenciació no sols dels aspectes cognitius d’aquesta facultat, sinó dels afectius i empàtics, com subratlla Martin Hoffman. Finalment es repassen diversos autors i tradicions pedagògiques que han impulsat alguna d’aquestes formes d’imaginació o, encara millor, la combinació d’ambdues. Parlem d’entrenaments educatius que tenen com a objectiu eixamplar la ment i cultivar la humanitat, que ajudin a formar ciutadans crítics i compromesos amb la cerca de formes més justes i equitatives de convivència.
Paraules clau:
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Belén Altuna, 2022
Drets d'autor
Els continguts publicats a Artnodes estan subjectes a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/; els autors retenen el copyright. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix en règim no exclusiu als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
Declaro que sóc l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Referències
Altuna, Belén. «La imaginación moral, o la ética como actividad imaginativa». Daimon, Revista Internacional de Filosofía, no. 74 (2018ª).
Altuna, Belén. «Empatía y moralidad: las dimensiones psicológicas y filosóficas de una relación compleja». Revista de Filosofía, vol. 43, no. 2 (2018b). Universidad Complutense. DOI: https://doi.org/10.5209/RESF.62029.
Arendt, Hannah. De la historia a la acción. Barcelona: Paidós, 1998.
Arendt, Hannah. Entre el pasado y el futuro. Barcelona: Península, 2003a.
Arendt, Hannah. Conferencia sobre la filosofía política de Kant. Barcelona: Paidós, 2003b.
Armstrong, Karen. Doce pasos hacia una vida compasiva. Barcelona: Paidós, 2011.
Batson, David. «These things called Empathy: eight related but distinct Phenomena». En: Decety & Ickes (eds.). The Social Neuroscience of Empathy (2011). Massachusests Institute of Technology,
Chavel, Solange. Se mettre à la place d’autrui. L’imagination moral. Press Universitaires de Rennes, 2012.
Coeckelbergh, Mark. Imagination and Principles. An Essay on the Role of Imagination in Moral Reasoning. Hampshire: Palgrave MacMillan, 2007. DOI: https://doi.org/10.1057/9780230589803.
Davis, Mark H. Empathy: a social psychological approach. Boulder: Westview Press, 1996.
Dewey, John. Democracy and Education: An Introduction to the Philosophy of Education. Simon & Brown, 2011.
Eisenberg, Nanacy, Strayer, Janet. La empatía y su desarrollo. Bilbao: Desclée de Brower, 1992.
Fasmire, Steven. «Morality as Art: Dewey, Metaphor, and Moral Imagination». Transactions of the Charles S.Peirce Society, vol. 35, no. 3 (1999).
Garcés, Marina. Escuela de aprendices. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2020.
Gibert, Martin. L’imagination en morale. Herman, L’avocat du diable, 2014.
Hoffman, Martin L. Desarrollo moral y empatía. Implicaciones para la atención y la justicia. Barcelona: Idea Books, 2002.
Kohlberg, Lawrence. Psicología del desarrollo moral. Bilbao: Desclée de Brouwer, 1992.
Mills, Charles Wright. La imaginación sociológica. México: FCE, 2004.
Nussbaum, Martha. El cultivo de la humanidad. Una defensa clásica de la reforma en la educación liberal. Andrés Bello, 2001.
Nussbaum, Martha. Sin fines de lucro. Por qué la democracia necesita de las humanidades. Katz, 2010. DOI: https://doi.org/10.2307/j.ctvndv60c.
Oxley, Julinna. The moral dimensions of Empathy. Hampshire: Palgrave MacMillan, 2011. DOI: https://doi.org/10.1057/9780230347809.
Rousseau, Jean-Jacques. Emilio (1762). Madrid: Alianza, 1998.
Vetlesen, Arne Johan. Perception, Empathy and Judgement. Pennsylvania State University Press, 1994. DOI: https://doi.org/10.1515/9780271071794.
Articles similars
- Marc Boqué, Reimaginar el temps de la condició pòstuma. Una aproximació des de l’activació de l’esquema «“¿i si…?” — “aleshores”» com a thought experiment , Artnodes: No 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Ignasi Gozalo Salellas, Imaginació radical i anacronia de les imatges: ràdios lliures i vídeo comunitari a Espanya , Artnodes: No 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Irene Gómez Franco, Imaginant ecologies futures: la imaginació kantiana a través de les generacions , Artnodes: No 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Marina Garcés, Imaginació crítica , Artnodes: No 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Miguel Ángel Rego Robles, Visió estereoscòpica en el pensament de Wilfrid Sellars: enfocaments ontològics a través de l’art postcontemporani , Artnodes: No 32: (Juliol 2023). NODE 32. Possibles III (coord.: Pau Alsina i Andrés Burbano)
- Shaila García Catalán, Aarón Rodríguez Serrano, Marta Martín Núñez, Aprendre de la caiguda, fer amb l’esquinçament: paradoxes de la melancolia lúdica a «Gris» , Artnodes: No 27: (Gener 2021). Node 27. Arts en temps de pandèmia (coord.: Laura Benítez i Erich Berger)
- Sharath Chandra Ramakrishnan, Obertura de la caixa negra en sistemes d’escolta d’IA: assemblages per a art, tecnologia i innovació , Artnodes: No 26: (Juliol 2020). NODE 26. IA, art i disseny: Qüestionant l'aprenentatge automàtic (coord.: A. Burbano i Ruth West)
- Jose-Antonio Soriano-Colchero, L’anamorfosi en l’art contemporani , Artnodes: No 28: (juliol 2021). NODE 28. En els límits d'allò que és possible: art, ciència i tecnologia (coord.: Paloma Díaz, Andrea García)
- Borja Muntadas Figueras, Alba Torrents, El futur està per crear: temporalitat i imaginació a l’Antropocè , Artnodes: No 29: (Gener 2022). NODE 29. Ecologia de la imaginació (coord.: Marina Garcés)
- Carles Sora, Sergi Jordà, Temporalitats presents a les experiències cinemàtiques interactives , Artnodes: No 15: (Juny 2015). NODE 15. Art Matters I (coord.: Pau Alsina, Ana Rodríguez Granell)
També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.